JORDI MERCADER
Periodista
El PP és molt exigent sobre el consens imprescindible per reformar la Constitució en el que no li convé; però exhibeix una gran flexibilitat per canviar per la simple majoria absoluta la llei electoral local, que tot i ser una llei orgànica s'ha considerat associada al bloc constitucional, i es requereix perquè pugui ser modificada tres cinquenes parts dels vots. El PSOE i altres partits fa anys que proposen reforçar el paper dels alcaldes. Ara al·leguen falta de temps per afrontar el tema. La por i el partidisme formen part de la política, com els grans propòsits ideològics. I això és el que hi ha: horror a perdre alcaldes i resistència a reconèixer una iniciativa de l'adversari.
Al voltant de l'elecció directa dels alcaldes hi ha consens, encara que no sobre la fórmula concreta de materialitzar-la. La proposta inicial del PP és molt decebedora. Limitar-se a beneficiar el candidat que obtingui un 40% dels vots amb la majoria dels regidors és gairebé una estafa democràtica. L'elecció directa clàssica requereix una doble volta tret que s'obtingui majoria absoluta en la primera, i es doni així oportunitat a la resta de forces a mostrar als electors la seva capacitat de pacte. Implica també un govern municipal molt més executiu al voltant de l'alcalde i un ple més centrat en el debat i el control, a més a més de la limitació de mandats pròpia dels presidencialismes. No són reformes menors, però no es pot acceptar la impossibilitat de fer-ho en el termini de nou mesos, quan en una nit es va obrir la porta constitucional a l'enderrocament de l'Estat del benestar a compte del límit del dèficit públic. Una llei electoral es fa amb un mapa i una calculadora, lamentablement, però si els uns i els altres volen recuperar crèdit davant els ciutadans han de posar-se mans a l'obra; el seu temps s'esgota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada