divendres, 7 d’agost del 2015

L'Estat de dret i l'atabalament

JOAN TAPIA
Periodista

Les eleccions plebiscitàries, un invent mundial d'Artur Mas per burlar la no autorització per part de Mariano Rajoy d'un referèndum d'autodeterminació, estan generant fenòmens extraterrestres. El primer és que la llista independentista porta en el quart lloc (Mas) el candidat a president, encara que el primer de la llista (Raül Romeva) hagi dit que això no està clar. Que dependrà dels resultats. És clar, va ser desautoritzat immediatament tant per CDC com per ERC -els patrons de la llista- però segueix sent el primer.
¡Curiós lideratge el d'un candidat que ha d'anar de quart i d'un primer que és desautoritzat després de la seva primera declaració! És graciós.
Però hi ha un assumpte de fons més greu. Tots els demòcrates saben -i Mas i Oriol Junqueras ho són- que no hi ha democràcia sense un escrupolós respecte a l'Estat de dret. No hi ha democràcia si els governs -o les majories- se salten les lleis. Doncs bé, la llista independentista defensa la qualitat democràtica d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), que és incompatible amb la legalitat espanyola.
Els juristes de la causa sembla que salven l'obstacle amb l'argument que la DUI s'acollirà a legalitat catalana, via la llei de transitorietat que es farà després del 27-S si guanya la llista Romeva (¿la puc denominar així?). Alguns analistes sub­ratllen que en unes «plebiscitàries» no hauria de ser suficient la majoria absoluta sinó que els independentistes haurien de treure el 50,01% dels vots. El raonament és correcte però no és el fonamental.
La legalitat
El que és essencial és que la DUI no tan sols violaria la llei espanyola sinó també la legalitat catalana. L'Estatut que els catalans ens vam donar, i per tant el que els catalans tenim com a contracte de mútua confiança (no cap llei espanyola ni cap Estatut retallat), prescriu que tota reforma estatutària necessita el suport de les dues terceres parts del Parlament. Els diputats van establir aquesta prudent norma no per espanyolisme sinó per evitar una reforma precipitada imposada per una majoria de 68 escons. Tocar l'Estatut -van pensar- és una cosa seriosa que requereix un consens superior, una majoria reforçada de dos terços. I això ho van votar tant Miquel Iceta com Mas. No Junqueras -llavors no era d'ERC- però si Josep-Lluis Carod-Rovira i Joan Puigcercós. ¿Resulta que ara CDC i ERC consideren que una DUI és menys rellevant que una reforma estatutària? ¡Fort!
Doncs així és. Es pretén violar no ja la legalitat espanyola sinó la catalana en nom del fi superior de la independència. I saltar-se l'Estat de dret per un objectiu superior té un nom bastant lleig. No crec que aquesta sigui la intenció de Mas i Junqueras. El que passa és que pensen que la independència s'ha de conquistar aramateix, ràpidament, perquè ara
-amb la crisi econòmica i de la democràcia espanyola més l'actitud tancada i tossuda de Rajoy- és el moment oportú. No s'ha de deixar passar l'ocasió.
Són arguments interessants però que topen frontalment amb la prudència amb què els parlamentaris catalans (els nostres) van pactar la norma dels dos terços.
Pulsions perilloses
La pressa és mala consellera i l'atabalament comporta pulsions perilloses. Sí, la destitució del director de Catalunya Ràdio, vuit dies abans que Mas dissolgui el Parlament, és legal. Però no indica fair-play, no inspira confiança en la qualitat d'un futur país independent. ¡S'assembla tant a les pitjors habilitats madrilenyes! Perquè el pecat de Fèlix Riera era militar a Unió, i el candidat d'aquest partit,Ramon Espadaler, és contrincant de Mas (perdó, de Romeva) en les eleccions del 27-S.

dijous, 6 d’agost del 2015

TEYCO I AMPOSTA

Fa uns dies van detenir els fills de Carles Sumarroca (Jordi, Joaquim i Susanna), fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i íntim amic de Jordi Pujol, el què fora President de la Generalitat de Catalunya, per blanqueig de capitals i suborn. Els Sumarroca són els propietaris de l’empresa constructora TEYCO que, entre d’altres obres, va construir el pitch & putt de l’Ampolla quan era alcalde el convergent Paco Sancho. També van voler aixecar una urbanització que s’hauria dir el Mirador del Delta, entre l’Ampolla i Camarles, però amb l’esclat de la bombolla immobiliària, es va quedar en un simple projecte.    
Curiosament, tot i que ho van intentar, a Amposta no hi van poder construir mai. O potser seria millor dir que mai van acabar cap obra. I això que durant 28 anys va ser un des bastions territorials de CiU, afins ideològicament a la família Sumarroca.  
A saber, a Amposta tenen (si es que no les han venut recentment, ja que els van posar en venda) fins tres solars, dos dels quals han tingut la seva particular història.
El primer d’ells ubicat l’avinguda Josep Tarradellas, encara em pregunto ara com és que durant els anys del bum immobiliari no es va arribar a construir. El lloc era ideal per haver-ho fet.   
El segon, situat entre el passeig del Riu i l’avinguda de Sant Jaume, va ser l’únic que es va començar a construir, però quan ja tenia l’estructura acabada, des del Ministeri de Foment se’ls va advertir que estava afectat per la llei de costes i que, per tant, no complia la normativa i s’havia de retocar el projecte inicial.
Després d’anar a Madrid, l’exalcalde Roig i l’alcalde Ferré (jo em pregunto si haurien fet el mateix per alguna de els empreses constructores d’Amposta), només hi podia haver una solució: en lloc d’habitatge destinar-lo a oficines i, retranquejar l’estructura que, com ja he dit, estava acabada. Retranquejar vol dir, escalonar-la de manera que els pisos superiors tinguin menys superfície que els inferiors. Ja mai més es van tornar a reiniciar les obres i avui en dia no deixar de ser una silueta fantasmagòrica que mira cap a l’Ebre.
La tercera de les obres s’havia de fer a uns solars que l¡empresa havia comprat al carrer BuenosAires, al costat de la zona del Catell, també mirant cap el riu. Com que anteriorment era sòl industrial, l’Ajuntament d’Amposta va tenir que fer una modificació puntual del POUM, per tal de que s’hi pogués construir un gran bloc d’habitatges.  

Quan els antics tallers i magatzems ja estaven ensorrats, la companyia Electria del Ebro SA que subministra electricitat a una bona part de les poblacions del delta de l’Ebre, va advertir TEYCO que no podien construir en aquest solar, ja que al costat mateix hi tenien la central mare des d’on es captava l’electricitat de l’empresa FECSA per a poder subministrar-la posteriorment als seus clients. Actualment aquesta central està en desús, ja que Electrica del Ebro la capta directament de la Nuclear de Vandellòs. El projecte, del qual en vaig poder veure la maqueta, el va realitzar l’arquitecte ampostí Josep Maria Simó
Davant d’aquelles perspectives tan negatives, van pretendre que l’Ajuntament d’Amposta els hi comprés els terrenys per a destinar-los a d’altres usos (zona verda, equipaments...) Però el millor de tot era que pretenien que se’ls hi comprés pel mateix preu que ells els havien adquirit mesos abans, es a dir, al preu que marcava el mercat per a sòl edificable per a vivendes.   
Aquest fet va ser objecte d’un intens debat al si del Plenari municipal i, encara que CiU tenia majoria absoluta, el posicionament contrari dels grups de l’oposició va impedir que es formalitzés l’operació, què, d’haver-se fet, hauria significat un flagrant tracte de favor cap a l’empresa TEYCO.

Com ja he dit més amunt, tots tres immobles van se posats a la venda, però dubto molt que, coneixent els precedents esmentats, cap empresa o particular pugui estar mínimament interessada en adquirir-los. 

LES FOTOS DEL DIA 6-08-2015






 











LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 6-08-2015

Si us lleveu ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... Ah! no que això ho va dir Guardiola... 
Si us hi fixeu bé, però molt bé, veureu, al centre de la foto, a l'escultura de fusta, un cartell (a l'ampliació es veu una mica millor) 
Sovint he criticat el mal ús que fan alguns partits, entitat i particulars d'espais privats (vidrieres, parets, quadres elèctrics...) fent-los servir com a cartelleres, però utilitzar una escultura pública em sembla tot un despropòsit.  
Qui va posar allí el cartell, s'haurà empaperat la paret de la seva habitació? Ho dubto.  

Aquest és el cartell fotografiat a un altre lloc.