dijous, 3 de setembre del 2015
El discurs de l'odi
ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Un individu que es va fer un trasplantament de cabells però que hauria d'haver començat per sotmetre's a un trasplantament de cervell, Donald Trump, encapçala els sondejos com a candidat republicà a la presidència nord-americana. Predica l'odi contra tot el que no sigui blanc i nascut als Estats Units. Va començar com un acudit, però ara, en la tradició dels dictadors més aclamats, ja s'atreveix a expulsar un periodista si no li agrada i a escopir-li a la cara que torni a casa seva mentre els seus col·legues es barallen per seguir preguntat.
La nostra cristiana i civilitzada Europa, aquesta on cada dia ens repeteixen que les fronteres pertanyen al passat, s'omple de tanques, concertines i murs per blindar el nostre benestar enfront de la desesperació de milers de refugiats que, sembla, no deuen ser ciutadans del món com nosaltres.
Cremen els centres d'acollida a Alemanya i la mateixa Angela Merkel ha de sentir insults i esbroncades per no ser més dura i per obrir les portes als que arriben de fora. Mentrestant, el Partit Popular elegeix com a candidat a Catalunya un García Albiol que navega en l'onada de la xenofòbia i proposava netejar la seva ciutat. Sembla que l'odi és l'únic que no té fronteres a Europa.
Fa un parell d'anys era notícia entre nosaltres l'homofòbia que s'estenia per Rússia, aclamada per un altre demòcrata de tota la vida,Vladímir Putin. Avui és notícia l'homofòbia que s'estén per Espanya com una plaga d'odi al crit de «mort al maricon». Creixen les agressions homòfobes, i ho fa sobretot entre els joves en els quals ha tornat amb força el masclisme.
En l'era de la globalització s'odia globalment. Si ets diferent i a més a més estàs indefens, corres perill. Algú t'ho farà pagar per treure'n avantatge o per fer negoci.
dimecres, 2 de setembre del 2015
CONVERSES POLÍTIQUES
Després de dinar ( molt bé, tot sigui dit)
diumenge vaig poder fer un canvi d’opinions amb un amic sobre el procés
independentista que s’ha engegat.
El meu amic és un gran seguidor de la
candidatura de Junts pel Sí. Creu amb la independència de Catalunya i pensa que
l’única via per aconseguir-ho és donant suport a Mas, Junqueras, Romeva,
Queralt i a tota la resta de candidats que, com sabeu, sembla que n’hi ha
molts... Més de 40.000 (encara que no tots sortiran a les paperetes de vot)
Però quan li parles de Mas, de Convergència,
de la corrupció que els envolta, mira cap una altre lloc i seu raonament a l’hora
de defensar la seva posició és molt feble, a part de cent vegades repetit:
-Ara el
que cal és donar-los-hi suport, després ja ens aclarirem...
Precisament això és el que volen Mas i el seus:
de moment passar pàgina i després a veure si la justícia de la nova Catalunya
independent es posa al seu costat tal i com està passant a Espanya amb el PP.
Li vaig recordar (ho faig sovint) que si vol
votar independentista té una altra alternativa: Les CUP.
Precisament avui he tingut l’ocasió de conèixer
al regidor de les CUP de Tortosa (encara que el nom de la candidatura sigui
molt més llarg)
Aquest regidor es diu Xavier Rodríguez Serrano
i quan li he preguntat si era valencià m’ha respost que estic dintre de la
mitjana del temps en que la gent se’n adona d’aquest fet. M’ha dit que era d’Alcoi,
el poble natal del recordat Ovidi Montllor, de qui fa uns mesos és va
commemorar el 25è aniversari de la seva mort.
Li he dit que si coneixia a la periodista de
Vinaròs o Benicarló (no ho sé del cert) responsable de la revista digital la Calamanda que, precisament quan es va commemorar l’efemèride, es va fer un ampli
ressò i que estaria bé que li demanés amistar pel Facebook.
-Sóc una
persona del segle XX –m’ha respost-. No
tinc ni Facebook ni Twitter, tot i que sovint em diuen que m’hauria d’obrir un
compte per a seguir el que es diu de mi.
Quan li he dit l’argumentari dels partidaris de Junts pel Sí sobre que ara, l’important
és donar suport a aquesta candidatura i que després ja ho arreglarem, m’ha
respost:
-I
mentre que vagin privatitzant la sanitat...
I és que hi ha coses que no s’aturen per molt
que el procés pugui portar un bon ritme. Recordem per exemple que fa unes
setmanes, el nou conseller d’Agricultura Jordi Ciuraneta, demanava suport per a
que l’aigua del canal Segarra-Garrigues (que recordem-ho, agafa l’aigua del
Segre, afluent de l’Ebre), es pugui destinar a d’altres usos, com per exemple
el de boca. Precisament el dia abans havia escoltat que diversos municipis de
la Conca de Barberà tenien problemes amb l’aigua de boca per contaminació de
nitrats. Tot lliga... Abans de fer el minitransvasament de l’Ebre al Camp de
Tarragona, la capital, també tenia greus deficiències de la qualitat de l’aigua
(era salada), quan només uns pocs anys abans, era perfectament potable.
La sensació que m’he emportat del regidor de
les CUP ha estat força bona. Coherent amb els seus raonaments, preocupat social
i políticament...
Per cert, m’ha dit que igual va a escoltar la
conferència que ha de fer divendres la Societat Civil Catalana a Tortosa sobre
si es pot ser independentista i d’esquerres...
-‘Vatros’
en sou la prova –li he dit-.
-Per
això mateix... Tinc curiositat sobre el que diran Joan Sabaté i companyia...
I parlant de Joan Sabaté, llavors ha sortit el
tema del Senat, de la utilitat del mateix, de que és un cementiri d’elefants
(encara que els seus membres ho neguin) La prova evident va ser la incorporació
ahir mateix dels designats pels parlaments regionals, com per exemple Alberto
Fabra i Rita Barberà...
Finalment m’ha reiterat la voluntat dels càrrecs
de les CUP d’abandonar-lo després de 4 anys:
-És la millor manera d’evitar la corrupció!
Quan em vaig decantar pel PSC l’any 1977
(encara que no em vaig afiliar fins 1983), en aquella època, era, juntament amb
el PSUC, un dels pocs partits progressistes que hi havia, al menys que
tinguessin un gran suport popular. Segurament ho vaig fer enlluernat per la
Figura de Felipe González, un personatge que anat decaient en el transcurs del
temps.
També hem parlat d’ell...
-En
aquella època no coneixíem tota la veritat i se’ns va enganyar com van voler –li he dit-
Bé, ara també se’ns enganya, el tema és
adonar-se’n de que ho estan fent i escollir bé les preferències polítiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)