MORELLA (13)

Esperanza Aguirre empieza a vengarse de Rajoy

Juan Tortosa

Allá por los años noventa, fue la mosca cojonera de Álvarez del Manzano y con José María Aznar de presidente, consiguió altas cotas de notoriedad al frente de Cultura, un ministerio menor para el PP, al que ella se las ingenió para darle un fuste y un lustre muy particulares. FueEsperanza Aguirre una controvertida presidenta del Senado y, cuando el destino le puso a tiro concurrir a la presidencia de la Comunidad de Madrid, oscuros episodios nunca aclarados (aquellos dos votos traidores –Tamayo y Sáez– que dejaron a Rafael Simancas con la miel de la presidencia en los labios) acabaron llevándola al cargo.

Con ella llegó a la política madrileña la época de mayor ignominia y oprobio jamás conocida en la región. Durante sus legislaturas florecieron tramas corruptas y se enriquecieron hombres entonces de su confianza, como Francisco Granados, que hoy esperan entre rejas ser juzgados por prevaricación, cohecho, blanqueo de capitales y otros presuntos delitos.

Nunca nadie consiguió hacer tanto destrozo en tan poco tiempo como Aguirre al frente de la Comunidad de Madrid. Entre otras lindezas trituró la educación pública, troceó la sanidad para derivarla hacia el sector privado y prostituyóTelemadrid, donde sus comandos entraron cual elefantes en cacharrería y destruyeron en un plis-plas el buen hacer profesional que hasta entonces había caracterizado a la televisión pública madrileña.

Es una terminator en estado puro, agresiva, lenguaraz, metomentodo y conspiradora profesional. Implacable con sus adversarios y suelta, muy suelta de lengua a la hora de repartir dardos envenenados entre propios y extraños. No tuvo nunca demasiado feeling con Alberto Ruiz Gallardón, y algún micrófono traicionero llegó a pescarla llamando a alguien “hijoputa”.

No sabe callarse ni debajo del agua, así que el sospechoso silencio al que nos ha sometido en las últimas semanas ha hecho que llegáramos a tener mono de sus gloriosas andanadas. Ya nos ha complacido, ha debido estar contando hasta mil antes de volver a usar el aguijón, pero estos últimos días, por fin, ha reventado ¿Contra quién, contra Podemos? ¿contra Pedro Sánchez? Pues no señor, ha ido directamente contra Mariano Rajoy, a quien Esperanza se la tiene bien guardada desde hace tiempo y ahora por fin empieza a encontrar la oportunidad de desquitarse.

“Se necesita un gobierno de los tres (partidos: PP, PSOE y C´s). Con sacrificios, los que hagan falta; concesiones, las que sean necesarias”. 

Luego, según contaba Carmen del Riego en La Vanguardia, añadió:“Es verdad que entonces los electores no nos dieron la mayoría para gobernar, pero mucho menos se la dieron a Podemos. Le ofrecí la alcaldía al candidato Carmona –recordó. Incluso ofrecí mi retirada del grupo municipal popular. Pues mis argumentos de entonces son los mismos de hoy”. Algo cuya traducción al castellano, lisa y llanamente sería: Antes de que vuelvas a gobernar tú, odiado Mariano, prefiero que el tripartito lo lidere Pedro Sánchez. Esta parte del discurso figuraba en el texto inicial, pero luego se lo debió pensar mejor, no lo pronunció así y se armó el lío. Sí, pero no; no, pero sí.

Condición y figura. Esperanza Aguirre no parece estar dispuesta a dejar de salir en los papeles. Con tal de figurar, morirá matando. A día de hoy, la antaño mosca cojonera del alcalde madrileño Álvarez del Manzano continúa bien viva. Vivita… y coleando.

J.T.

MORELLA-FERRERO

Morella ostenta el privilegi de ser el poble més bonic i més bo d’Espanya de 2015. I tot gràcies a un concurs patrocinat per la coneguda marca de bombons Ferrero Rocher amb la col·laboració del canal Tele 5.

Abans però, la capital dels Ports va haver de superar una fase de votacions populars i quedar per davant de les altres dues candidates:  Frigiliana(Màlaga) i Torrecilla de Cameros (la Rioja)

Per a l’ocasió, Ferrero Rocher va engalanar la nit morellana amb 160.000 bombetes que van complementar la il·luminació nadalenca de la població. La part més vistosa era, sense dubte, la plaça Colom, al final del carrer Blasco d’Aragó, el més típic i bonic de la població. Allí s’hi va instal·lar un avet de llum i es van il·luminar les façanes de les cases; al centre de les quals hi destacava un rètol (evidentment lluminós) de la marca patrocinadora.

El contrast entre el dia i la nit era gran. Durant el dia, quan arribaves als porxos, ja te’n adonaves que s’hi havia penjat unes esferes daurades (imitant els bombos més coneguts de la marca), a part d’altres punts de llum. I una mica més amunt, la plaça Colom conservava l’encant de sempre i si observaves tot el conjunt des del mirador de la torre del Consell semblava com si el castell coronés aquella bonica estampa.

Però era per la nit quan lluïa amb tot el seu esplendor: els llums del carrer també eren daurats, la qual cosa feia que l’encant diürn augmentés considerablement i la plaça, amb el castell també il·luminat, mostrava un imatge que difícilment es podrà repetir. Els visitants es recreaven capturant aquella bellesa amb tota mena de dispositius: mòbils, tabletes i, per suposat càmeres fotogràfiques. Arribar fins Morella havia tingut recompensa.

Entre foto i foto vaig poder escoltar els comentaris de la gent. La gran majoria havien anat expressament atrets per l’esdeveniment. Encara que no tothom s’emportava la mateixa opinió. Li vaig escoltar dir a un que no pensava fer cap foto, ja que no volia fer propaganda gratuïta a la marca de bombons. El comentari em va fer pensar durant uns moments i em vaig plantejar qui en treia més rendibilitat, si Morella o Ferrero Rocher.

És evident que les dues parts hi surten beneficiades per la campanya. Morella ha aconseguit atreure un gran nombre de visitants que, tal com vàrem poder comprovar, omplien els establiments turístics (restaurants, bars, hotels, apartaments rurals...) Fins i tot va haver qui al no trobar allotjament al poble va haver de buscar-lo pels pobles dels voltants.

També els comerços es van veure afavorits per l’afluència de visitants. Les botigues de productes típics, com per exemple mantes i d’altres teixits, mel, formatge, cecina, dolços com els flaons i tota mena de productes de record.

Per la seva part, Ferrero Rocher aconsegueix que es parli de la marca ja que l’organització d’aquesta mena de concursos comporta una gran acceptació popular, sobre tot per part dels habitants dels pobles candidats a aconseguir la distinció.

L’ANÈCDOTA

Era diumenge pel matí, el tercer dia de la nostra darrera estada. Només creuar el portal de Sant Miquel (el més important de la muralla que envolta la població), me’n vaig adonar que alguna cosa passava en veure aparcat el que me va semblar un cotxe oficial tot i no ser de gama alta, així com una unitat mòbil de RTVE. Seguint el recorregut clàssic, una mica més avant, te trobes amb la casa consistorial. Al vestíbul de la mateixa s’hi aplegava un nombrós grup envoltant a Ximo Puig, l’actual President de la Generalitat Valenciana i que va ser alcalde de la població durant diverses legislatures. Uns instants després, Puig caminava acompanyat per una altra persona pel carrer Blasco d’Aragó. En passar pel davant de mi li vaig reclamar l’atenció, el vaig saludar i em vaig fer una foto amb ell.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 31-01-2016

Tortosa. Carrer Mas de Barberans (Ferreries) 

Penós estat de la vorera.