dimecres, 3 de febrer del 2016
De Felipe a González
ROGER PASCUAL
Ni Rajoy-Sánchez ni Iglesias-Rivera. El cara a cara que ho trencaria és el Felipe González del 1976 i el del 2016. Les seves posicions polítiques han anat evolucionant molt en aquests 40 anys en què ha passat de l'anticapitalisme a defensar que el PSOE no impedeixi que el PP Govern, preferint ajudar la dreta abans que pactar el "pur leninisme 3.0" de Podem.
El 1976, un jove Felipe escrivia el llibre 'Qué es el socialismo' en què mostrava part del seu pensament polític anticapitalista. "Existeix alguna cosa comuna en totes les idees i moviments socialistes: el fet de constituir una alternativa a una societat basada en la manera de producció capitalista -assenyalava-. L'aspiració suprema del socialisme és l'emancipació total de l'home, i per això es fa imprescindible eliminar un sistema econòmic basat en l'explotació de l'home per l'home".
En la seva obra advertia de la por que tenien els burgesos de l'ascens de les classes treballadores. "La burgesia, com a classe social descendent, malgrat el seu caràcter dominant en el moment actual, actua en línies generals de forma defensiva davant la nova classe social ascendent, identificable amb la classe treballadora", comentava Felipe 34 anys abans que González firmés com a assessor de Gas Natural. Un càrrec pel qual va cobrar 566.000 euros bruts des del 2010 fins al 2015, quan ho va deixar "no perquè hi hagi incompatibilitats, sinó perquè és molt avorrit". Aquest cas va ser molt criticat i va obrir el debat de les portes giratòries entre la política i les principals empreses del sector energètic que van aprofitar, entre altres, José María Aznar, Elena Salgado i Ángel Acebes. En els últims mesos es va sumar a les crítiques que li plovien a Zapatero des de les bancada popular al considerar que el president havia "descuidat" el sistema financer i no havia " fet la reestructuració del sistema financer que els altres van fer sí o sí, perquè no tenien més remei".
Abans de llegir resolucions de consells dels consells d'administració, Felipe era un profús lector de Marx i, en el seu llibre, obria la porta del PSOE a tot l'espectre marxista, a excepció del leninisme. "Des de les posicions marxistes no leninistes fins a les posicions socialdemòcrates que no hagin renunciat a l'alternativa socialista davant la societat capitalista, tot això hi cap en un partit socialista tal com creu el PSOE que ha de ser un partit".
La seva animadversió amb els comunistes es va anar agrint amb els anys. Si l'expresident 1996 deixava anar que "Aznar i Anguita són la mateixa
Acusa Podem "de plantejar dissimuladament l'autodeterminació" quan el Congrés de Suresnes que va escollir Felipe també ho defensava
merda", ara considera que és preferible Rajoy, al qual va qualificar d'"imbècil" en la campanya del 2008, abans que Iglesias. González, que dirigeix la defensa jurídica de l'alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, i de l'opositor veneçolà Leopoldo López, acusa el líder de Podem en una entrevista a 'El País' de tenir "posicions semblants a les que han practicat a Veneçuela els seus aliats". En l'entrevista González acusa la formació morada de"plantejar dissimuladament l'autodeterminació", oblidant queFelipe va anar al Congrés de Suresnes que el va escollir com a secretari general del PSOE el 1974 defensant el dret a decidir: "La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d'autodeterminació d'aquestes que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta dels pobles que integren l'Estat espanyol". El tema català inquieta considerablement González, que equiparava l'any passat la reivindicació amb l'alemanya nazi o la Itàlia feixista. "És el més semblant a l'aventura alemanya o italiana dels anys 30 del segle passat. Però ens costa expressar-ho així per respecte a la tradició de convivència de Catalunya".
dimarts, 2 de febrer del 2016
‘JOGO BONITO’ O ‘JOC RAS I PATADA AL VENTRE’?
Des de fa temps hi ha una campanya contra Neymar a qui molts consideren un jugador provocador. No sé si és sensació meva, però una de les aficions més hostils és la del Bilbao que fins i tot han fet un vídeo per a demostrar-ho.
Tinc el convenciment que Neymar quan fa un barret o una sotana a algun rival, ho fa perquè és la seva manera de jugar i no crec que sigui cap desconsideració al rival de torn. Potser, això sí, que quan el Barça domina el partit, entenc que algú ho pugui interpretar malament i potser el brasiler hauria de reprimir-se una mica. Però en cap cas, les seves accions justifiquen la violència desmesurada que alguns han emprat amb ell.
Sembla que hi ha qui encara pensa que el futbol és un joc d’homes i que, com a tal, ha de prevaldre la duresa davant la vistositat del joc. És l’excusa d’aquells que no saben jugar d’una altra manera...
I en el cas de Messi, també és un provocador? Sembla que ningú considera que l’argentí ho sigui. També potser perquè el seu joc, tot i ser molt brillant, es diferent al de Neymar que sé sembla molt al de Ronaldinho. Si això és així, com es justifica l’entrada de Filipe Luis el passat dissabte? Evidentment no té cap justificació, ni una.
Aquest matí li he comentat a un que de futbol n’entén més que jo i que és del Bilbao (o Atlètic Club com a ells els hi agrada dir) És un dels que creu que Neymar és un provocador i és el que m’ha parlat del vídeo i fins i tot me’l volia enviar via Whatsapp i li he dit que no calia que me’l enviés... Ja sabeu que aquest tipus de coses és manipulen tot el que volen. I no vull dir que no pugui ser real, però tal vegada es tracta de jugades esporàdiques que s’han pogut produir al llarg de molts de mesos. Sobre l’entrada de Filipe Luis a Mesi m’ha dit que denota el caràcter de Simeone que sempre vol que els seus jugadors vagin a límit... Maleïda la gràcia què em fa...
O sigui, uns poden jugar violents i quan no surten les coses (es a dir, perden), poden etzibar una puntada de peu... Com per exemple la d’Isco al mateix Neymar o les que dóna Cristiano Ronaldo quan les coses no li surten bé. Però fer un barret està no està ben vist... Potser perquè es veu més que una jugada una jugada on el futbolista demostra la classe que té que una puntada de peu subterrània...
Causa Neymar un mal físic al contrari? Ah! Què li pot causar un dany moral? Molt difícil de justificar i potser perquè l’altre ja està predisposat a que sigui així...
En canvi el joc excessivament dur, aquell que es diu al límit, si que pot arribar a causar danys irreversibles. Els que sou de la meva generació segurament recordareu el cas del jugador Bustillo. El Barça el va fitxar del Saragossa i ràpidament va arribar a la selecció. El primer partit derby contra el Madrid, als 5 minuts ja els hi havia fet 2 gols. El tercer no va arribar mai... A l’atac següent De Felipe (que després va ser jugador i director tècnic de l’Espanyol), li va trencar la tíbia i el peroné. Bustillo ja no v ser mai més el jugador que havia estat amb el Saragossa i els primers partits del Barça. I com ell, molts més, sovint anònims. Per cert, Bustillo no va ser l’únic futbolista a qui va lesionar De Felipe. Quan jugava amb l’Espanyol d’un cop de colze li va partir el ronyó a Santillana que havien estat companys al Madrid.
Què li hauria passat a Filipe Luis si hagués lesionat a Messi? El mateix que li passarà ara. L’expulsió per joc violent li comportarà 2 o 3 partits... La pena als jugadors violents (o que puguin emprar la violència en un moment donat), hauria de ser molt més gran, equiparable al temps d’inactivitat del jugador a qui li hagi fet mal.
Ahir l’Espanyol (a qui molts de barcelonistes odien més que al Madrid) va jugar contra els blancs. Vaig escoltar el comentari d’un radiooient a la SER que deia que no podien jugar perquè els equips no poden enfrontar-se als seus filials...
Els resultat va ser de 6-0 (al camp de l’Espanyol de 0-6) Aquest matí he escoltat un comentari de José Ramón de la Morena que, tot i acceptar que amb Zidane el Madrid juga millor que abans amb Benítez, l’Espanyol d’ahir no va jugar amb la mateixa intensitat que contra el Barça i que ahir juguessin molts suplents, no ho justificava. Fins i tot penso que quan un jugador no habitual surt a jugar, ho hauria de fer amb més intensitat per mirar de guanyar-se el lloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)