divendres, 8 de setembre del 2017
Nacidos para sentirse provocados
En España hay demasiada gente que ya se levanta por la mañana provocada y ya exige reparación y castigo antes de salir de casa
ANTÓN LOSADA
No les descubro algo nuevo si les digo que España es un país lleno de gente nacida para ser provocada. Somos líderes europeos en escandalizarnos y sentirnos provocados por cuanto hagan o digan quienes piensen o quieran algo diferente a aquello que queremos o decimos nosotros o los nuestros, que siempre somos los más demócratas, los más tolerantes, los más educados y los más honestos; excepto en los casos de corrupción, que siempre vemos una sucia maniobra política detrás si el caso afecta a los nuestros.
ANTÓN LOSADA
No les descubro algo nuevo si les digo que España es un país lleno de gente nacida para ser provocada. Somos líderes europeos en escandalizarnos y sentirnos provocados por cuanto hagan o digan quienes piensen o quieran algo diferente a aquello que queremos o decimos nosotros o los nuestros, que siempre somos los más demócratas, los más tolerantes, los más educados y los más honestos; excepto en los casos de corrupción, que siempre vemos una sucia maniobra política detrás si el caso afecta a los nuestros.
En España hay demasiada gente que ya se levanta por la mañana provocada y ya exige reparación y castigo antes de salir de casa. Si por el medio anda metido el nacionalismo –ahora se trata de Catalunya, pero antes fueron Euskadi o Galicia y seguro que la rueda vuelve girar–, ya se han acostado provocados y a la hora del desayuno ya están pidiendo que se aplique el 155 de la CE y la Guardia Civil entre a poner orden.
Los mismos que al día siguiente del atentado ya estaban mezclando el procés con el terrorismo inventándose unas declaraciones del president Puigdemont, los mismos que han bautizado "comisario Paellas" a Josep Lluís Trapero, el mayor de los Mossos, los mismos que se escandalizan porque un correo personal de un policía local belga a un sargento de los Mossos no encendiese todas las alarmas, pero les parece perfecto que la Policía pinchase el teléfono al imán de Ripoll en 2005 y no informase ni siquiera a la Guardia Civil, los mismos que acusan al president Puigdemond y a la Generalitat de comparecer demasiado y hacer un uso político del atentado, mientras le reclamaban a Mariano Rajoy que haga lo mismo o le tachan de manso si no lo hace, los mismos que la víspera de la masiva manifestación del 26A inflamaban páginas y editoriales avisando al rey y al Gobierno de una encerrona donde peligraba incluso su integridad física, ahora se sienten provocados porque se pitó al rey y al Gobierno, o se vieron esteladas y pancartas recordando a ese Gobierno y a ese rey sus amigables lazos con la dictadura Saudí.
Cuando ellos critican con trazo grueso a las instituciones catalanas se trata de democracia y libertad de expresión. Cuando los manifestantes critican a la monarquía o al Gobierno con trazo grueso, supone una provocación y una falta de respeto a las víctimas. Al parecer, decir públicamente que si los TEDAX de la Guardia Civil hubieran entrado en Alcanar a las once de la mañana se hubiera evitado el atropello masivo de las Ramblas a las cinco de la tarde representa una muestra de respeto por las víctimas, pero recordar los buenos negocios que hacemos con los países que financian el salafismo implica usarlos políticamente.
Se acusa a los manifestantes de ir a hacer política a la manifestación. Lo mismo que fueron a hacer el rey, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont o Ada Colau. Nunca he entendido la presencia de autoridades en las manifestaciones, a no ser que se estén manifestando contra ellos mismos. A unos les pitaron y a otros no. Cuando ocupas un cargo público que te piten y te critiquen va en el sueldo y constituye un derecho de los ciudadanos, no se suspende en caso de terrorismo.
Primero les dijeron a los catalanes cómo debían sentirse y qué debía importarles, al no hacerles caso, se sintieron provocados. Luego les dijeron qué idioma debía utilizar en las ruedas de prensa y, al no hacerles caso, volvieron a sentirse provocados. Luego les dijeron qué banderas, qué pancartas y qué consignas se podían emplear durante la manifestación y, al no hacerles caso de nuevo, han vuelto a sentirse provocados. Todo resulta una provocación cuando uno piensa que comparecer con la bandera o hablar en la lengua de tu país es aprovechar el atentado y el dolor de las victimas para impulsar el independentismo, pero utilizar los atentados para reclamar a los catalanes que olviden sus pretensiones de más autogobierno y nos den las gracias representa un ejercicio de democracia y un gesto de respeto por la víctimas.
dijous, 7 de setembre del 2017
165è TALL DE L'N-340. LES CASES D'ALCANAR
Avui no hi ha hagut tall. El Servei Català de Transit no ens ha donat permís... Segons diuen no es va sol·licitar amb la suficient antelació. Per tant hem optat per fer una concentració al costat de la carretera.
Han vingut diverses dotacions de Mossos per a veure que feíem. Ens han dit que si volíem tallar, que tallessim, però que llavors aixecarien acta. Hem pensat que millor que no.
Les concentracions, quan no estan autoritzades no poden ser de més de 20 persones. S'havia avistat a molts dels assidus que no vinguessin per a evitar problemes.
Han vingut diverses dotacions de Mossos per a veure que feíem. Ens han dit que si volíem tallar, que tallessim, però que llavors aixecarien acta. Hem pensat que millor que no.
Les concentracions, quan no estan autoritzades no poden ser de més de 20 persones. S'havia avistat a molts dels assidus que no vinguessin per a evitar problemes.
PARAL·LELISMES RAONABLES
De Vergara a Eldiario.es. |
Si esteu al corrent de les notícies, us suposo assabentats del linxament mediàtic que s’està portant a terme contra el Periódico de Catalunya fins al punt de qualificar-lo (juntament amb la Vanguardia) de premsa del Movimiento...
Abans però de parlar d’aquest fet, us vull explicar un cas i us faré fixar amb els paral·lelismes existents entre tots dos.
Fa anys, el setmanari l’Ebre recollia la notícia d’una denuncia que havia fet el grup municipal del PSC d’Amposta sobre una construcció il·legal propietat de qui va ser alcalde d’Amposta Manel Ferré dintre d’un espai protegit prop del Ullals de Baltasar. El fotògraf del setmanari es va desplaçar a la zona per a fer fotos de dita construcció. Però va cometre un error: La caseta que l’Ebre va publicar en portada, no era la de Manel Ferré.
Aquella errada va servir d’excusa tan a Manel Ferré com a la gent de CiU per atacar el PSC i negar la realitat. Tal com es diu vulgarment: Sé van aferrar a un clau roent. Van usar l’error de la foto per a desviar l’atenció i amagar la informació que donava el rotatiu. De res va servir la rectificació que va fer el mateix setmanari al número següent. Tot i que anys més tard uns agents de la Guardia Civil del SEPRONA (unitat especialitzada en delictes sobre el medi ambient) van denunciar a Manel Ferré pel mateix i va ser imputat per un delicte contra el medi ambient, estic completament segur que encara trobaríem a gent que afirmaria que la caseta en qüestió no és il·legal. La dita diu que no hi ha més cec que qui no vol veure.
Amb el cas del Periódico i la falsa notícia de l’avís sobre un possible atemptat a les Rambles de Barcelona va passar el mateix. El Periódico va presentar una notícia veraç i contrastada en un format inventat i que res tenia que veure amb la nota original que va rebre el comandament del Mossos el passat mes de maig. Una notícia què, recordem-ho, van negar tant el President Puigdemont, com el conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Tot i que dies més tard va publicar el format original, el fet no va evitar que l’independentisme tirés el Periódico als lleons.
Tal com sé va verificar posteriorment, insisteixo, durant el passat mes de maig els Mossos van rebre un avís sobre un hipotètic atemptat a Barcelona d’una agència d’intel·ligència dels Estats Units. Si aquest avís que els Mossos van descartar per poc creïble tenia relació amb els atemptats del dia 17 d’agost o no, des del meu punt de vista no és rellevant. Al que sí li dono importància és al fet de que, en un primer moment, se negués. Protegint Puigdemont es protegeix l’independentisme. Acceptar que va mentir seria, quasi bé, com dinamitar el procés.
Encara vaig a traçar-vos un altre paral·lelisme (o dos) Quan a Juan Manuel Soria, el Ministre d’Indústria, Energia i Turisme del Govern d’Espanya el van atrapar amb societats offshore a Panamà i va mentir en un primer moment, quants vam demanar-li en públic, privat o de pensament la dimissió? I el mateix en el cas de Manuel Moix, fiscal en cap d’anticorrupció.
Tenir societats domiciliades a un paradís fiscal per part d’algú que ens administra, és greu, però negar-ho públicament encara ho és més!
Ara sou vosaltres els que heu de fer la reflexió. Si després del que us he estat explicant encara creeu que s’ha de seguir linxant el Periódico (n’hi ha qui parla de fer-lo desaparèixer), vosaltres mateixos... Jo dono aquí el tema per tancat.
Això sí, no pretengueu que pugi al vostre vaixell... Prefereixo navegar a contracorrent i sense rumb abans de tenir-vos com a companys de viatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)