 |
| De Vergara a Eldiario.es. |
Si esteu al corrent de les notícies, us suposo assabentats del linxament mediàtic que s’està portant a terme contra el Periódico de Catalunya fins al punt de qualificar-lo (juntament amb la Vanguardia) de premsa del Movimiento...
Abans però de parlar d’aquest fet, us vull explicar un cas i us faré fixar amb els paral·lelismes existents entre tots dos.
Fa anys, el setmanari l’Ebre recollia la notícia d’una denuncia que havia fet el grup municipal del PSC d’Amposta sobre una construcció il·legal propietat de qui va ser alcalde d’Amposta Manel Ferré dintre d’un espai protegit prop del Ullals de Baltasar. El fotògraf del setmanari es va desplaçar a la zona per a fer fotos de dita construcció. Però va cometre un error: La caseta que l’Ebre va publicar en portada, no era la de Manel Ferré.
Aquella errada va servir d’excusa tan a Manel Ferré com a la gent de CiU per atacar el PSC i negar la realitat. Tal com es diu vulgarment: Sé van aferrar a un clau roent. Van usar l’error de la foto per a desviar l’atenció i amagar la informació que donava el rotatiu. De res va servir la rectificació que va fer el mateix setmanari al número següent. Tot i que anys més tard uns agents de la Guardia Civil del SEPRONA (unitat especialitzada en delictes sobre el medi ambient) van denunciar a Manel Ferré pel mateix i va ser imputat per un delicte contra el medi ambient, estic completament segur que encara trobaríem a gent que afirmaria que la caseta en qüestió no és il·legal. La dita diu que no hi ha més cec que qui no vol veure.
Amb el cas del Periódico i la falsa notícia de l’avís sobre un possible atemptat a les Rambles de Barcelona va passar el mateix. El Periódico va presentar una notícia veraç i contrastada en un format inventat i que res tenia que veure amb la nota original que va rebre el comandament del Mossos el passat mes de maig. Una notícia què, recordem-ho, van negar tant el President Puigdemont, com el conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Tot i que dies més tard va publicar el format original, el fet no va evitar que l’independentisme tirés el Periódico als lleons.
Tal com sé va verificar posteriorment, insisteixo, durant el passat mes de maig els Mossos van rebre un avís sobre un hipotètic atemptat a Barcelona d’una agència d’intel·ligència dels Estats Units. Si aquest avís que els Mossos van descartar per poc creïble tenia relació amb els atemptats del dia 17 d’agost o no, des del meu punt de vista no és rellevant. Al que sí li dono importància és al fet de que, en un primer moment, se negués. Protegint Puigdemont es protegeix l’independentisme. Acceptar que va mentir seria, quasi bé, com dinamitar el procés.
Encara vaig a traçar-vos un altre paral·lelisme (o dos) Quan a Juan Manuel Soria, el Ministre d’Indústria, Energia i Turisme del Govern d’Espanya el van atrapar amb societats offshore a Panamà i va mentir en un primer moment, quants vam demanar-li en públic, privat o de pensament la dimissió? I el mateix en el cas de Manuel Moix, fiscal en cap d’anticorrupció.
Tenir societats domiciliades a un paradís fiscal per part d’algú que ens administra, és greu, però negar-ho públicament encara ho és més!
Ara sou vosaltres els que heu de fer la reflexió. Si després del que us he estat explicant encara creeu que s’ha de seguir linxant el Periódico (n’hi ha qui parla de fer-lo desaparèixer), vosaltres mateixos... Jo dono aquí el tema per tancat.
Això sí, no pretengueu que pugi al vostre vaixell... Prefereixo navegar a contracorrent i sense rumb abans de tenir-vos com a companys de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada