Avui vaig a explicar-vos una anècdota que fins i tot pot parèixer increïble, però és certa.
La anècdota és sobre unes imatges religioses de l’església de Valderroures i s’explica durant la visita guiada al castell i a la pròpia església. O al menys així ho va fer el guia de quan hi vaig anar ja fa uns anys.
Retrocedim cap els temps de la II República espanyola i començaments de la denominada guerra Civil quan els sindicats i alguns partits polítics d’esquerres van col·lectivitzar finques de cultiu, maquinària, vehicles, aliments, etc. A Catalunya i el País Valencià ja ho havien fet abans d’iniciar-se la guerra; a l’Aragó ho van fer més tard, tot just quan al començar aquesta.
A Valderroures, a la veïna comarca del Matarranya turolenc, es va col·lectivitzar l’església de Santa Maria la Major per a reconvertir-la en un magatzem i portar-hi tot allò que anaven confiscant destinat, segons deien, als soldats que lluitaven al front.
Però amb col·lectivitzar l’església no en van tenir prou i es va decidir decapitar les 4 imatges que hi havia al portar gòtic.
Acabada la guerra, l’església de Santa Maria la Major va retornar poc a poc a la normalitat i va arribar l’hora de reposar els caps a les imatges... Però, a qui pertanyien aquelles figures?
Sense el més mínim rigor històric hi va haver algú que ho va tenir molt clar: Si són 4 imatges no podien ser ningú més que els 4 apòstols; es a dir: Sant Lluc, Sant Mateu, Sant Marc i Sant Joan. I dit i fet, a tots quatre els hi van posar cara d’home.
Però ah! Vet aquí que un dels 4 n’era una dona! Ni més ni menys que la Mare de Déu ja que amb els braços i les mans protegia el seu ventre en una senyal inequívoca de que es trobava en cinta.
Tot i aquest disbarat històric, a data d’avui encara poden veure’s les 4 imatges amb la hipotètica cara dels evangelistes.
