Ahir em va arribar la revista "el Observador" de Màlaga (http://www.revistaelobservador.com/), una revista digital que m’arriba per correu electrònic d’ençà que es va saber del cas de la macrourbanització los Merinos Sur i la implicació de diverses persones del territori.
A la d’ahir només parlava de la concessió de la bandera blava a una platja de Màlaga. Aquestes banderes blaves que solen onejar a l’estiu a moltes platges i que es concedeixen tenint en compte diversos factors com la qualitat de l’aigua, de la sorra, dels serveis que disposa, etc. Sempre s’havia dit que aquestes banderes les atorgava la Unió Europea.
Segons l’Observador les banderes blaves les dóna una entitat privada prèvia sol•licitud de l’ajuntament on es troba la platja. Possiblement per això és que hi ha tanta proliferació de banderes per tot el litoral espanyol. Perquè, també, amb tota seguretat, aquesta empresa deu de cobrar uns bons calerons dels ajuntaments.
El tema m’ha fet recordar que alguna cosa pareguda passa amb aquests premis de qualitat que solen donar a determinades marques comercials per a després lluir-los als seus embolcalls. La majoria d’aquests premis també estan atorgats per empreses privades amb finalitat lucrativa.
El sistema és el següent. L’empresa que dóna el premi es posa en contacte per escrit amb diverses empreses cada any i els pregunta si estan interessades en rebre un premi internacional a la qualitat. Si la resposta és afirmativa, a partir d’aquí s’engega un procés amb tota la parafernalia que comporta fins a un sopar de gala de lliurament de premis.
Un amic meu em va contar als anys 80 que a l’empresa de la seva muller n’hi havia donat un. Després de pagar un grapat de diners per la medalla d’or, els havien fet acudir a Madrid a rebre el premi. En el decurs del sopar es feia el lliurament dels premis. Abans els hi havia preguntat si volien que els hi lliurés l’ambaixador de Guinea Equatorial o Javier Basilio (un conegut presentador televisiu) Van elegir aquest darrer per ser més conegut que l’ambaixador. Tampoc hi van faltar les fotos de rigor que també els hi van lliurar per a poder ser publicades a un diari de les nostres contrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada