diumenge, 1 de juny del 2008

QÜESTIÓ DE FORMES

Ahir em vaig assabentar per la premsa que el PSC va celebrar el 30è aniversari des de la seva fundació com a partit. L’actual PSC va unificar diverses famílies socialistes catalanes sota el mateix paraigua, tenint, des de llavors, sort desigual als comicis electorals. Potser la derrota més significativa i que, amb tota seguretat va canviar el signe de la història va ser la de les eleccions autonòmiques de 1980 amb la victòria de CiU i que va fer president a Jordi pujols amb el suport d’ERC presidit llavors per Heribert Barrera que va ser el primer president del Parlament després de la guerra civil.
També ens vàrem assabentar per la premsa que l’anterior President de la Generalitat Pasqual Maragall no va assistir a l’acte. Evidentment la meva ment no va parar de fer elucubracions: que si havia refusat anar-hi, que si no havia estat convidat, etc.
Finalment en el darrer lliurament del serial, pareix que, finalment, Maragall no va ser convidat. Al menys és el que es desprèn de les seves paraules: “Potser hagués anat d’haver estat convidat”.
De ser certes aquestes manifestacions de Maragall, un arriba a la conclusió de la poca sensibilitat política que ha tingut el PSC davant d’una de les seves figures més destacades. Cal recordar que Maragall ha estat l’únic socialista que ha presidit la Generalitat de Catalunya, també ha estat president del partit i, segurament, el millor alcalde que ha tingut la ciutat de Barcelona en la seva història.
Encara que les relacions entre l’anomenat “aparell” del partit i Maragall es van anar deteriorant fins a que Pasqual decidís (?) no ser-ne el cap de llista en el passades eleccions autonòmiques en les que CiU va guanyar en escons i també en volts (Pujol no va guanyar mai Maragall en vots) als PSC de Montilla i, finalment, acabés abandonant la militància del PSC.
Ara el PSC diu que vol fer un reconeixement a la seva figura i li retrà un homenatge.
Diuen els castellans que “lo cortés no quita lo valiente”. Maragall no es mereixia l’ostracisme en a la celebració de l’aniversari del PSC.
Per cert, jo tampoc vaig ser convidat...