Un dels temes que més se’n parla aquest dies és sobre la possibilitat de que el Parlament Europeu pugui aprovar la jornada laboral de 65 hores setmanals. Una cosa així com treballar 12 hores diàries de dilluns a divendres i el dissabte fer les 5 hores restants.
Per al treballador de la “vella Europa” és, diguem-ho clar: una animalada.
És evident que l’estat del benestar que gaudim avui en dia, ha estat fruit de molts anys de lluita amb vagues generals, manifestacions i fins i tot violència i morts. Sindicats com la UGT ja han donat la seva opinió de forma contundent: És com retrocedir fins al segle XIX! A l'època de la primera revolució industrial!!
I la pregunta és: Què ens ha portat fins aquí? Només fa uns dies no se’n parlava gens i, pareix ser que la cosa ve de lluny, però qui devia de donar la notícia, la devia veure tant poc provable, que devia pensat que se’n riurien d’ell.
I la resposta és el capitalisme salvatge de les grans empreses (multinacionals) i l’ambició ferotge de voler guanyar més mils de milions d’euros o de dòlars més. Sinó, fixeu-vos bé. Tot va a base de beneficis empresarials que, a la vegada, s’han de repartir entre els accionistes que, la majoria de vegades, són els propis directius de la companyia. Així no és d’estranyar que al món cada cop hi hagi menys justícia social: els rics, cada cop més rics i els pobres més pobres. I al mig, la classe mitjana (ni xixa ni limonà) que, sense ser els que menys perdem, tampoc ni ha, ni molt menys, per tirar les campanes al vol i, evidentment, notem la crisi de forma considerable.
Però anem al tema principal: perquè es volen fer 65 hores setmanals? I, a sobre, no volen comptabilitzar els temps de descans (!) Per culpa de la globalització. Fa uns anys, el capital, ens va “vendre” que la globalització acabaria beneficiant al primer món i a la llarga s’ha vist el que “ells”, ja sabien: que els països que més han guanyat són els emergents de l’Àsia. Potser per això els van donar l’Olimpíada a Xina sense avaluar altres coses com el poc respecte als drets humans, la contaminació, etc.
Bona part de les indústries de l’Europa occidental al anat a parar a l’Europa oriental i l’Àsia. És el que se’n diu la deslocalització. Però a l’entrar a la Unió Europea, aquest països nous, se n’han donat compte de que la seva època de vaques magres s’està acabant i temen que les indústries establertes als seus països ens els darrers anys, també es puguin deslocalitzar d’allí. Es per això que un d’aquest països, Eslovènia, hagi estat l’impulsor de la súper jornada de 65 hores. Què vol aconseguir amb això? Poder competir amb més igualtat de condicions que els països asiàtics, on les jornades són llargues, els sous minsos i no disposen de seguretat social. Les contraprestacions a canvi de fer una jornada tant prolongada faltarà veure-les. De moment ningú en parla. Algú pot pensar que els sous creixeran en la mateixa proporció? No, de forma rotunda. Serà una forma de legalitzar els hores extres, d’abaratir el cost que significa per a les empreses la despesa de la ma d’obra, etc. De totes formes, amb igualtat de sous, arribarem millor a final de mes, ja que no tindrem temps per anar-lo a gastar, sobre tot en oci !
Però això té els seus perills. Primer, que els països asiàtics no es quedaran parats i encara faran més precaris els llocs de treball i, possiblement, més explotació infantil i, perquè no, més esclavitud. Després pot passar que hi hagi una superproducció a nivell mundial. Què passarà amb l’excedent? O és que s’intensificarà més l’agricultura? No fa gaires dies van dir que ha d’augmentar un 50 % abans de 25 anys...
Aquestes macrojornades crearan al treballador més fatiga i com a conseqüència més accidents laborals. Però per a l’empresari les condicions de treballa dels seus operaris, tenen poca importància. L’operari és una peça més de l’engranatge de producció, quasi una màquina. Si un d’aquest elements cau degut a un accident o una malaltia, immediatament es substituirà per un altre i punt!
Què passarà? Primer cal aprovar-ho i després aplicar-ho cada país, ja que no és d’obligat compliment, però de voler-se posar en pràctica, els sindicats s’oposaran i tot quedarà en mans dels governs. Si els empresaris tenen la complicitat dels governs, bé poden anar a contractar en origen “esclaus” que vulguin fer aquestes feines.
Sentia venint amb el cotxe que Foment de Treball, la patronal catalana, està que se’n surt de contenta que això pugui ser així. El govern socialista, de moment, s’hi oposa, però molt em temo, que si la majoria de països d’Europa adopten aquesta mesura, acabarà claudicant!
Avui més que mai desitjo una jubilació anticipada... si és que puc cobrar la pensió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada