De vegades he sentit dir a membres de partits de la dreta, tant espanyola com catalana, que fan polítiques progressistes. Però una cosa és el que es diu i l’altra el que realment es fa. Ahir, el Parlament de Catalunya va apropar una llei de les que es poden qualificar de progressistes sense dubtar-ho per un instant. No poder heretar els maltractadors (tant els que hagin mort a la seva parella com els que l’hagin maltractat físicament) és una mesura que es fa aplaudir. A la mateixa llei també s’equiparen en temes hereditaris els matrimonis entre parelles del mateix sexe. Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’estat espanyol que aprova una llei així i per això, ahir, era notícia arreu d’Espanya.
En canvi, la que va aprovar el Parlament Europeu, per àmplia majoria, de progressista no en té res, més aviat es pot considerar retrògrada. És la llei que permetrà als països que integren la Unió Europea poder repatriar els immigrants il•legals sense massa miraments per part de les autoritats. Això sí, després de poder-los retenir duran 18 mesos en centres habilitats i, prohibir-los el retorn a Europa en 5 anys.
Entre els representants espanyols, fins el que jo sé, els del PP i els del PSOE (tot trencant la disciplina de vot del grup socialista europeu) hi van votar a favor. Només amb tres excepcions: Josep Borrell i el diputat del PSC Raimon Obiols que hi van votar en contra i Martí Grau i Segú que es va abstenir.
I per a més “inri” diu que va ser la primera llei "de contingut social" que es va apropar en el marc de la Unió Europea. Per a altres coses més importants no s’hi posaran d’acord, no! Però per a temes d’immigració on qui tenen que perdre formen part dels col•lectius dels més desvalguts, sé hi han posat molt ràpid.
Altres lleis polèmiques els queden pendents d’aprovació. Potser caldrà fer un anàlisi acurat de la conveniència o no de seguir dintre del grup dels 27.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada