Ahir Ximo em deixava un comentari al meu escrit sobre l’adéu Acebes. I em comentava de la responsabilitat que aquest va tenir amb l’11-M era semblant a la que va tenir Felipe González amb el GAL. Li podria haver deixat un altre comentari, però prefereixo deixar-ho en forma de un escrit nou.
Des de fa molts anys jo tinc una teoria sobre els Gal (Grupos Armados de Liberación) Felipe González, al capdavant del PSOE va guanyar les eleccions generals de 1982. Si la memòria no em falla va obtenir 202 escons, xifra que encara no ha estat superada.
Els darrers anys havien estat anys difícils. Només cal recordar el frustrat intent de cop d’estat per part de Tejero, Milans del Bosch, Armada i d’altres el 23-F de l’any anterior. Però aquesta no va ser l’única conspiració en contra d’un dèbil govern de Suárez. El cas Galaxia (nom d’una cafeteria de Madrid) va ser desarticulat d’hora. La banda terrorista ETA atemptava sovint contra els cossos i forces de seguretat. Amb aquest panorama El govern de González va començar la seva singladura. També cal recordar que va ser el primer govern d’esquerres d’Espanya. Per a mi el GAL va néixer de l’exercit, de la policia o de la pròpia intel•ligència de l’Estat. Era una estratègia per a derrotar a ETA des de dintre i amb les mateixes armes, es a dir: terrorisme d’Estat! Quan va començar a governar Felipe se li va vendre com l’única manera d’acabar amb la banda armada; sense fer soroll, sense que ningú sabes amb exactitud qui havia darrera del grup. Llavors a les cúpules de l’exercit i la policia encara hi havia molts comandaments que podríem qualificar de franquistes i la majoria havien fet la guerra al costat del dictador. I Felipe i el seu govern s’ho van creure i van pensar que tal vegada era la millor solució per acabar amb aquella inestabilitat. Recordo que quan l’any 1982 es va fer el mundial de futbol a Espanya, vaig llegir que el risc d'un cop d'estat era 700 vegades més que a l’Argentina l’any 1978!
Felipe va encarregar la direcció dels GAL a gent de la seva confiança i poc preparada... i amb pocs amics dintre dels comandaments de la policia i l’exercit. Finalment van caure en el darrer parany: posar delinqüents habituals (matons, pistolers, digueu-li com vulgueu) com a integrants dels GAL.
Quan el govern se’n va adonar dels que estava passant, ja era massa tard per aturar-ho. D’aquí l’intent de protegir la seva gent de confiança, que van ser els únics que van transcendir, mentre els altres seguien en l’anonimat i anaven passant a la reserva i sent “tapats” pels seus successors.
Felipe González va tenir responsabilitat? D’una manera o d’una altra sí... Però va ser d’aquelles coses que un diu: “Mireu, jo no en sé res... Si ús atrapen heu de dir que és va fer a esquenes del president!” Felipe va fer el que tenia que fer? Segurament que no... Però un altre en aquells moments, amb tota seguretat, hauria fet el mateix. Serveix això d’excusa? Ara, no. Però l’any 1982 era una altra època molt diferent amb més ombres que llums!
2 comentaris:
Et felicito pel teu comentari, comparteixo l'analisi i tambe el sentiment que crec que transpua: rabia pels fets i intima conviccio de que era el que s'hagues fet en qualsevol altre pais amb les mateixes circumstancies.
No obstant aixo, convindrem en que la responsabilitat-culpabilitat es mes gran en el cas d'evitar uns fets que, efectivament, es produien (GAL) i la "d'impedir" la hipotetica posibilitat de la consumacio d'un atemptat (11M).
Tot i està d'acord, el pitjor dels atemptats (victimes a part, per suposat) va ser la hipocresia i les mentides del govern d'Aznar. Segurament per això va perdre Rajoy les eleccions 3 dies després.
Publica un comentari a l'entrada