Dos dies abans, l’alcalde d’Amposta Adam
Tomàs publicava la notícia al seu compte de Facebook i expressava la seva
satisfacció per la inversió feta de més d’un milió d’euros i la creació de 30
llocs de treball (en altres llocs n'he llegit 36). Quan un supermercat tanca,
un altre obri... Però segons els polítics s’hi creen 30 llocs de treball... És l’art
de fer volar coloms. Sí, un art, perquè hi ha gent que s’ho
creu.
Fer volar coloms
s’ha fet sempre, ja que també va passar quan va obrir la tenda dels Supermercats
Vidal. Encara avui pot llegir-se la notícia a la pàgina oficial de
l’Ajuntament d’Amposta del 19-09-2014, és a dir, de fa onze anys, quan Manel
Ferré n’era l’alcalde. Llavors s’havien de crear entre 25 i 30 llocs de
treball, dels quals el 90% serien de la ciutat d’Amposta i la resta de
poblacions veïnes.
I podríem continuar amb les obertures del Carrefour,
que va durar dos anys obert, la del Family Cash que va ocupar el mateix
local fent, evidentment, la mateixa activitat, etc., etc. Si cada vegada que
obre un súper a qualsevol lloc s’hi creessin llocs de treball nets, la llista
d’aturats s’abaixaria considerablement. Però no és així... M’atreveixo a dir
que per cada lloc de treball que crea el comerç, se’n destrueix un altre.
Perquè ho entengueu. Si volem comprar un quilo
de tomàquets anirem al súper, al mercat o a la botiga del barri... N’escollirem
un de tots, però només un. Farem el mateix si volem comprar una barra de pa, un
paquet de macarrons o ½ quilo de costelletes de corder. Per tant, quan obre una
gran superfície i atrau a milers de clients, aquests deixen de comprar a les
altres botigues, normalment les del barri, menys especialitzades i amb més
dificultats per aparcar. Quan una botiga perd clients, acaba tancant i, en
conseqüència, es perden llocs de treball, ni que només sigui el de la persona
autònoma que el regenta. El comerç, en general, no crea ocupació, el que fa és
crear un desplaçament de treballadors del petit comerç a la gran superfície.
Ara vull fer un exercici de memòria per als
més grans... Quantes botigues hi havia antigament al vostre poble o barri?
A la Galera, el meu poble de naixement i on
vaig viure durant les primeres etapes de la meva vida, recordo que hi va haver
fins a tres fleques, la dels germans Lluís i Júlia Bailach, la de Juanitet
(també de la família Bailach) i la del Sastre. Ara no n’hi ha
cap. També hi havia quatre carnisseries, la de la tia Anita, la
de la tia Encarnació, la de la Reina i la de la tia Pepeta la
Fermina que només venia porc. Actualment, tampoc en queda cap. I,
finalment, un bon grapat de botigues de queviures, la del tio Verge,
la del Pono (posteriorment Pontil), la de la Carmeta de
la Curra, la d’Eduardo, la de la tia Maria Teresa de
Gasulla i l’estanc de la tia Enriqueta d’Evaristo (que
també feia de botiga). Aquests comerços no tenien per què ser simultànies en el
temps, ja que, alguns d’ells van tancar sent molt menut i pràcticament no els
recordo. Quantes n’hi ha avui? Dels esmentats anteriorment només queda l’estanc
que a part de vendre tabac també ven diaris i revistes, la cadena Pròxim al
costat mateix de l’anterior i el súper de la cooperativa agrària. La gent de la
Galera es desplaça a comprar a Santa Bàrbara o a Amposta on troben més
assortiment de gènere a preus més barats.
Conclusió: és una fal·làcia dir que el
comerç crea llocs de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada