Tots aquells que me coneixeu sabeu
suficientment com penso. Mai he amagat la meva ideologia ni les meves creences.
Soc català pel simple fet d’haver nascut a
Catalunya i, a part, tinc la immensa sort de viure-hi.
Soc d’esquerres perquè
vaig néixer al si d’una família humil, de jornalers i gràcies als valors que me
van inculcar els meus pares des de menut.
Si me pregunteu si soc independentista, us
diré que sí, que ho soc... No obstant, mai he cregut amb el anomenat procés.
Mai he fet seguidisme dels partits que l’han comandat i, des d’un primer
moment, vaig creure que no aniríem en lloc. Sempre m'he autodefinit com
a pragmàtic.
Durant molts anys vaig militar al PSC quan
aquest partit depenia molt poc o gens del PSOE i quan els seus dirigents
defensaven Catalunya i el català com jo pensava que s’havia de fer, sobre tot
durant l’etapa de Pasqual Maragall com a President de la Generalitat.
No obstant, per a sentir-se català no fa
falta haver nascut a Catalunya (tal com li passa al President Montilla que va
néixer a la província de Còrdova). Ni tan sols haver-hi viscut mai... Al llarg
de la meva vida he conegut gent (de Vinaròs, de Traiguera...) que afirmaven
sentir-se catalans tot i no ser-ho.
En canvi n’hi ha d’altres que mai entendran
que significa sentir-se català. Alguns perquè potser no s’han parat mai a
pensar el perquè d’aquest fet diferencial i d’altres, simplement, perquè no ho
volen entendre. Són els que sovint posen a tots els espanyols a baix del mateix
paraigua. Un d’aquests és el President aragonès Javier Lambán (PSOE).
Lambán ha dit el següent: Per a exaltar la sardana o la
Mare de Déu de Montserrat no és necessari que una comunitat hagi de declarar-se
nació.
Després d’aquesta afirmació, situo a l’actual
president del Govern d’Aragó al mateix nivell que els del Partit Aragonès (PAR)
o els del PP d’Aragó que volien reconvertir la parla de la franja oriental de
la seva comunitat (el català) en LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea
Oriental)
Potser sí que ell cregui que per a sentir-se
aragonès hi ha que exaltar la jota aragonesa i la Mare de Déu del Pilar. Però
s’equivoca si pensa que els catalans tenim un pensament tan simplista com el
seu.
Personalment sóc agnòstic (cada cop més ateu)
i no sé ballar la sardana ni tinc cap intenció d’aprendre’n. Per tant, mai
exaltaré ni a la Moreneta ni a la que
diuen que és la dansa més bella de totes
les danses que es fan i es desfan.
En canvi, penso que Catalunya és una nació,
tal com ho posava al preàmbul del raspallat
Estatut d’autonomia de 2006. I defenso i defensaré la meva terra de qualsevol
intromissió forana, ja vingui de descerebrats de l’extrema dreta o de polítics
socialistes que no veuen més enllà del seu propi nas, com és el cas de Javier Lambán.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada