divendres, 3 d’agost del 2012

DIARI DE L'AGOST. DIA 3 (divendres)




MADALLA DE BONZE 
Ahir, la regatista basca d’aigües braves Maialen Chourraut va guanyar la segona medalla per a la delegació espanyola, en aquest cas de bonze a la prova de K-1. 
 

PATACADA REAL
La patacada en aquest cas és literal: morrada del Re. Un cop més, el Borbó va parar amb el nas per terra. El que més em va sobtar va ser la rapidesa en que la seva escorta van mirar de tapar les càmeres per a que no poguessin treure imatges de l’accident. No obstant, no van ser tan ràpids com els dits dels fotògrafs que van poder captar el moment. 
 

ESTIU DESOCUPAT
Al pas que anem fins i tot l’estiu es quedarà a l’atur. En arribar els mesos de juliol i agost sempre hi havia una contractació “estacional”, es a dir, lligada a les vacances: restauració, oci i tota mena de serveis que comporta el turisme.
És cert que hi ha hagut ocupació, però molta menys que els anys precedents. La causa és la davallada del turisme nacional degut a la pèrdua del poder adquisitiu de la població autòctona. Abans d’abaixar-nos els jornals, els funcionaris érem dels pocs col·lectius que ens podíem permetre alguna “alegria”. Les darreres vacances les varem fer en temporada baixa (la setmana després de la Setmana Santa) que varem anar de turisme rural a la Garrotxa. Les properes? Segurament que trigarem anys en poder tornar a sortir... 
 

DRAGUI, DIMISSIÓ!!
Així, directament. Amb les declaracions d’ahir, Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu (BCE), va demostrar que és un lacai de la Merkel i fa la política monetària que li mana la alemanya. Si la setmana passada, va dir que ajudaria a Espanya i Itàlia i la prima de risc va caure en picat i la borsa va pujar com feia temps que no ho feia, ahir va rebaixar substancialment les expectatives i l’efecte va ser el contrari (apujada de la prima de risc i baixada de la borsa), la qual cosa, evidentment no ajuda gens ni mica a les depauperades economies espanyola i italiana. Va ser com la cançó de Ricky Martin: “Un pasito palante Maria, un pasito patrás”... Per tant, “Dragui, dimissió!!”. 
 

EL VATICÀ VOL BEATIFICAR UN PLANER
L’Església catòlica, seguin la seva rància política de beatificar els “màrtirs” de la Guerra Civil espanyola, va iniciar un procés de beatificació del planer (per aquell que no ho sàpiga és un veí de Santa Bàrbara, durant la II República les Planes del Montsià) Josep Pla Arasa. Només hi v haver un petit problema: es van equivocar de Josep Pla Arasa. Mentre el Vaticà volia beatificar un capellà que va ser afusellat l’any 36 al començament de la guerra, però de qui es desconeix on està enterrat. Sembla ser que l’error va estar aquí, que de l’altre Josep Pla se tenia perfectament ubicat el seu cos i, es clar, un sant sense cos, per molta espiritualitat que hi hagi...
La filla del seglar que, per a més “inri” va lluitar al bàndol republicà i, fins i tot, estava afiliat a ERC va dir: “Per a nosaltres, mon pare era una bona persona, però d’aquí a ser un sant...”.