LA ‘GENEROSITAT’ DEL REI

Si heu visitat alguna vegada Sevilla potser us heu fixat que per tot arreu es pot veure un símbol, una mena de logotip si voleu. Dit símbol consisteix en les síl·labes NO i DO i al bell mig de totes dues una imatge semblant a la de l’infinit tot i que posada dempeus: NO8DO. Hi és present a la bandera de la ciutat, a l’escut d’armes, a les cartelleres informatives, a qualsevol servei municipal com per exemple el metro, a les pilones dels carrers, a les papereres, als embornals, a les tapes de registre del clavegueram...  És difícil no preguntar-se quin significat té.

Em vaig adonar que aquest símbol ja era emprat abans de la Guerra Civil, però no sabíem ni quan es va començar a utilitzar ni el perquè.

Durant la nostra estada a la capital andalusa havíem de fer un ‘free tour’ pel barri de Triana, possiblement el més popular de la ciutat. Vam pensar que seria una bona ocasió per a preguntar-li a la guia el significat d’aquell logotip. No va caler fer-ho, ja que ella mateixa ens va desvelar el seu origen. Cal advertir que no té res a veure amb el NODO que passaven per totes les sales de cinema durant la dictadura franquista i que era l’acrònim de ‘Noticiarios y Documentales’ fet per a la major glòria del règim.

Ens va explicar la guia que aquest símbol té el seu origen en un gest d’agraïment del rei Alfons X, dit el Savi (1221-1284) a la ciutat de Sevilla. Alfons X estava enfrontat amb el seu fill el futur Sanç IV de Castella, dit el Brau (1258-1295) i es va haver de refugiar a Sevilla, ciutat a la qual tenia en gran estima i on va ser molt ben rebut per la població. Va ser llavors quan els va regalar l’acrònim jeroglífic NO8DO. Però, quin significat té?

Segons sembla el símbol de l’infinit dempeus no és una altra cosa que una madeixa de llana, en castellà ‘madeja’. Per tant, s’interpretaria com a NOMADEJADO (NO-MADEJA-DO, ‘no me ha dejado’), reconeixent la fidelitat del poble sevillà amb el monarca.

Hi ha diversos estudis i cadascú treu la seva pròpia conclusió sobre el significat de NO8DO, com per exemple la que diu que seria l’acrònim del llatinisme ‘Nomine Domini’ o l’equivalent, en nom del Senyor, en català.

Sigui o no sigui veritat l’explicació que ens va donar la guia i sí realment es tracta d’una llegenda, no deixa de ser una curiositat satisfeta i que segurament, el lector també ha sabut apreciar.

Antigament, moltes de les obres que es publicaven, al final portaven la seva lliçó (en castellà ‘moraleja’) que no era una altra cosa que la conclusió que se’n podia extreure del text. Per tant -us pregunto-, quina lliçó en podem treure de l’explicació d’avui?

Personalment he arribat a aquesta conclusió: Que de la monarquia no cal esperar cap gest de generositat cap als seus súbdits; mai es desprendran de res tangible i què els pugui beneficiar realment.