 |
| De Ferreres al Periódico. |
La primera repercussió ja la coneixem: La
immediata dimissió del ministre responsable, el de Justícia Alberto
Ruiz-Gallardón.
La segona repercussió també: La protesta dels
col·lectius provida (així és com els anomenen) davant la seu del PP.
Però n’hi ha més. Sense anar més lluny avui,
al Periódico he llegit una carta signada per Ana Costa, advocada de Barcelona
que, entre d’altres coses diu:
-La
negativa de Mariano Rajoy a tirar endavant la reforma de l’avortament ens ha
provocat a molts pena i estupor, una
decepció profunda davant un president del Govern que es retracta de les seves
paraules i del seu programa electoral per un grapat de vots. Un president que
assumeix amb aquesta decisió la dita de Grouxo Marx: “Aquests són els meus
principis, si no li agraden en tinc d’altres”... Així com Gallardón es retira
fastiguejat de la primera línia política del PP, seran molts els votants i
simpatitzants que abandonaran un partit sense rumb moral ni principis clars...
Primer que res m’agradaria veure si, a l’hora
de la veritat seran tants com diuen ara els que decidiran no votar el PP per
aquest motiu.
En segon lloc, em crida molt l’atenció que
sigui precisament ara, quan es comencen a escoltar crítiques entre els votants populars.
Sembla ser que, de totes les promeses
incomplertes i de totes les accions de govern que ha pres Rajoy fins ara, la
més important sigui, precisament, la retirada d’una llei retrògrada i criticada
fins i tot des de les files del seu propi partir.
Mireu, Rajoy va incomplir, sistemàticament,
molts de punts del seu programa electoral: va dir que no apujaria impostos i va
pujar l’IVA i l’IRPF. Ha perjudicat sectors com l’ensenyament i la cultura.
Però podria entendre que fins aquí, els seus votants encara no diguessin ni piu, ja que tal vegada, els afecti
relativament. Però les conseqüències de les retallades encara han anat més enllà:
Sanitat i Serveis Socials. I si a part d’això sé li suma un mercat laboral cada
cop més en precari, haurem arribat al moll de l’os de tot plegat. Aquí sí que
afecta a les famílies més humils, les que disposen de menys recursos econòmics,
aquelles que no poden arribar a final de mes o tenen greus problemes per
fer-ho. S’ha carregat a la classe mitjana d’aquest país, la que el feia
rutllar...
Com diu el lema, les retallades a la Sanitat,
maten. Les ajudes per la llei de la dependència aprovades pel govern de
Zapatero, s’han reduït tant que és difícil reconèixer que es tracta de la
mateixa llei. És què situacions com aquestes no provoquen morts? Quanta gent ha
mort de fam, per ser operats després d’estar molts mesos en les llistes d’espera,
després d’estar esperant un ajut que no ha arribat mai.
Llavors, Rajoy no incomplia el seu programa
electoral? On estaven els que ara es queixen de la retirada de la llei Gallardón? És que només els importa la vida
dels nonats? I les altres morts? Si tan cristians són, per què no es
manifestaven davant la pèrdua constant de la qualitat de vida que hem estat
patint des de que governa el PP?
Vergonya tinc de tot aquest col·lectiu, però més
vergonya tindre encara quan a les properes eleccions vegi el resultat del PP.
Intueixo que no m’agradaran gens ni mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada