Segons la tradició cristiana, avui 25 de
desembre es commemora el naixement de Crist, el fill únic de Déu que va néixer
de mare verge (com jo!)
Quants ens ho explicaven, ens deien que va ser
per “obra i gràcia de l’Esperit Sant2 i ens quedàvem tots tant tranquils... Però
ja de més grandets dèiem: l’Esperit Sant en forma de moniato. Era molt més
entenedor...
És difícil que algú pugui néixer de mare
verge, de fet, fins que va arribar la inseminació artificial jo diria que
impossible. I el que encara és molt més difícil d’entendre és que Sant Josep
consentís que li posessin les banyes per molt bona persona que fos. De fet
sembla que era un pobre vellet ple de bondat i al que, segurament, ja no sé li
aixecava tampoc. Però ja ho sabeu, per a l’Església Catòlica allà on no arriba
la raó o fa la fe i jo, com la majoria dels meus lectors, som uns descreguts.
Dic això perquè, tal vegada, si a la Galilea
del segle 0 abans de Crist s’hagués pogut avortar, la família Fuster (diuen que
els cognoms d’oficis venen dels jueus convertits), tal vegada ho haurien fet i
el cristianisme se’n hauria anat en orris abans de començar.
Des d’aquells suposats fets, han passat més de
2.000 anys. Des d’ençà ha plogut molt i, afortunadament la societat ha
evolucionat encara més. Encara que els inventors
de la democràcia van ser els grecs no va ser fins al segle XX quan va arribar a
la majoria dels països d’Europa i algun que altre escampat per Amèrica. I la
democràcia, tot i tenir moltes coses negatives (diuen que és el menys
imperfecte dels règims) és el règim que equipara més als ciutadans.
Una vegada mort el dictador que va acabar amb
el govern democràtic de la II República (on ja es va aprovar una llei que
permetia avortar), el restabliment de la democràcia va significar més
llibertat, sobre tot per a les dones que, si bé mai han aconseguit una igualtat
total amb els homes, s’hi estan apropant, però sobre tot, va comportar que
poguessin decidir sobre el seu cos, es a dir, els va permetre avortar.
Va ser amb l’arribada al poder del primer
govern socialista encapçalat per Felipe González, que es va tornar a promulgar
una llei que permetia avortar en 3 supòsits i només tres: violació, greu risc física
o psíquica per la mare i malformació del fetus. Després aquests supòsits es vana
anar ampliant i, de facto, l’avortament era lliure, encara que aquest concepte
no estigués escrit en lloc.
Ha hagut de ser amb el govern del PP, un
govern que sembla que s’hagi saltat una generació sencera i siguin els
continuadors del regim franquista en alguns aspectes, el que estigui a punt d’aprovar
la llei més retrograda sobre l’avortament que mai ha hagut a Espanya. De fet
els més retrògrad seria no tenir-ne. La diferència sobre la llei de 1985 és que
elimina el supòsit de malformació del fetus.
Paradoxalment, ara a Espanya està en vigor una
de les llei més carques sobre l’avortament i de les més progressives sobre les
relacions de dues persones del mateix gènere. Hi ha qui en dóna més?
Tan antiquada és la nova llei (que encara ha
de passar la fase parlamentària) que ha estat motiu de crítiques de la majoria
de les societats més avançades i, ràpidament contestada, sobre tot, pels
col·lectius de dones del país. Jo m’hi sumo!
La influència de l’Església Catòlica ha estat
decisiva en un ministre tan catòlic, apostòlic i romà com és Alberto
Ruiz-Gallardón Jiménez que tot i que la seva família va ostentar càrrecs durant
la dictadura, estava considerada més monàrquica que franquista i potser ell,
ara, amb la reforma de la llei de l’avortament ho vol esmenar.
I torno a repetir una frase que fa temps que
no dic: JO NO VAIG VOTAR AL PP I TU?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada