Per a començar un supòsit pràctic:
-Ets un vianant (per molt que agafem el cotxe sempre hi ha algun moment a la vida que anem a peu) i has ce creuar un pas de vianants sense semàfors (a Amposta per exemple no n’hi ha cap que ne tingui), què fas?
a) Creues sense mirar... Ja se’n adonaran els conductors que estic creuant...
b) T’esperes que no passi cap cotxe.
c) T’assegures que els cotxes que venen t’han vist que vas a creuar.
Tot i que les respostes b i c són correctes, de vegades tampoc cal pecar de tant prudent i esperar-te que no passi cap cotxe... Ens hi podríem estar una llarga estona esperant un conductor comprensiu que ens deixés passar... Perquè aquesta és una altra. No tots els conductors s’aturen per a deixar passar els vianants pels llocs establerts.
Què vull dir-vos amb aquesta reflexió? Què el conductor ha de ser conscient de la seva situació i tenir clar que a la carretera és l’element més feble. Per tant, tota precaució serà poca.
Malgrat aquest preàmbul, no vull parlar-vos de vianants, sinó de ciclistes. Aquests dies passats hi ha hagut diversos accidents de ciclistes amb alguns resultats de mort. No és que sigui cap fet excepcional, però al coincidir dos atropellaments múltiples, fa que els mitjans de comunicació hi presten més interès. Quan això passa, sempre hi ha una gran controvèrsia i sé sol entrevistar ciclistes que posen a parir els conductors de cotxes.
Com diuen les dites castellanes: En todas partes cuecen habas o de todo hay en la viña del Señor. Es a dir: D’incívics i imprudents igual n’hi pots trobar entre els conductors de cotxes o entre els ciclistes.
Com que no ho sóc ciclista, us donaré una visió de la imprudència (però també de l’incivisme dels ciclistes)
-Els que sou d’Amposta o hi passeu sovint, segurament recordareu que hi havia un punt negre a la C-12 o Eix de l’Ebre quan es creuava amb el camí de Pins. Hi va haver algun mort. Finalment s’hi va fer un pas inferior per a no tenir que creuar la carretera. Quan vaig a treballar a Tortosa solc sortir per allí. Més d’una vegada he vist un ciclista creuar la carretera (crec que sempre és el mateix) Una vegada vaig fer sonar el clàxon i amb la ma enlaire me va engegar a fer punyetes...
-Quan vas per la carretera té sols trobar amb ciclistes practicant esport. Sols o en grup. Sovint me trobo amb ciclistes per l’eix de l’Ebre, entre la Carrova i Vinallop, un tram d’uns 5 Km. Sempre me pregunto perquè no aprofiten l’antic traçat que va paral·lel a la carretera principal i més ara que té el ferm arranjat des de fa pocs mesos.
- Avinguda de Santa Bàrbara, tram entre la rotonda de la plaça de la Castellania d’Amposta i la del Lligallo de Dalt. Sobre una de les voreres (la del costat dret segons sé surt d’Amposta) hi ha un carril bici. No obstant això són molts ciclistes (jo diria que la majoria dels que per allí passen) que van per la calçada. Com que la carretera és estreta i el volum de transit elevat, normalment no els pots avançar i t’has de resignar a circular darrera seu. Per què no utilitzen el carril bici? Els reivindiquen molt, però quan els tenen no els fan servir...
En tots tres casos exposats, es posa en evidència la imprudència d’alguns ciclistes. Me’n lliuraré molt de dir que són majoria, com segur que tampoc són majoria els conductors que no respecten la distància mínima a l’hora d’avançar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada