LA PROTECCIÓ L'ESPAI NATURAL DE LA COSTA CATALANA

Amb la finalitat de salvar el litoral català, el Ministeri de Medi ambient es planteja tirar per terra algunes edificacions construïdes massa prop del mar. Una d’elles l’hotel de Cap Roig, a l’Ampolla.

Era el 8 d’agost de 2002, però per la climatologia es pareixia més a un dia d’abril. Però la pluja no va impedir que unes 300 persones anessin a donar suport al grup ecologista Greenpece, amb el veler Zorba, que havien preparat un acte per a protestar contra la construcció de l’hotel. En aquella campanya també s’havien implicat força en la lluita a favor de l’Ebre i el seu entorn natural.

L’especulació urbanística i tot el seu món també afecta a la costa catalana. En menys mesura que a València o a les Illes, però també.

Està bé que algú li posi una mica de seny a aquest món cada dia més degradat i si es fa des del govern, molt millor.

IMATGES DEL CANVI CLIMÀTIC

Llevat personatges com Mariano Rajoy, quasi tothom està d’acord en la existència del canvi climàtic i de la manera que ens afectarà. El Delta de l’Ebre serà una de les zones més afectades de la península i es diu que aquest mateix segle pot arribar a desaparèixer, si no se li posa remei. La oenegé Greenpeace ha editat unes imatges virtuals de com és ara i com serà després per l’acció del canvi climàtic. El Periódico publicava avui unes poques imatges. Però a la seva pàgina web se’n hi podent trobar algunes més: www.elperiodico.cat/.

LA REIVINDICACIÓ DE MARROC I LA DE CATALUNYA

És la ressaca de la visita del Reis d’Espanya a Ceuta i Melilla: la reivindicació de Marroc sobre aquestes dues ciutats nord-africanes. De fet aquesta reivindicació ha estat sempre. Mentre Espanya s’aferra a que eren seves molt abans de que el Marroc es constituís com estat independent. Dient que volen obrir converses amb Espanya per a parlar-ne. Molt bona idea! Em sembla genial acabar amb el colonialisme!
Però el cert és que m’importa poc si un dia Ceuta i Melilla acaben donant-se a Marroc encara que s’aprofiti per a fer-li un regal d’aniversari al monarca alauita o a la pujada al poder del fill de Mohamed VI, és indiferent.
El que en realitat m’importa és començar negociacions amb França per a demanar-los els territoris catalans donats a aquell país pel tractat d’Utrecht, a saber, part del Rosselló i la Cerdanya, el Capcir, el Conflent i el Vallespir, després de la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola.
Evitaré demanar el retorn de Nàpols, Sardenya i els territoris de la neo pàtria (a l’actual Grècia), perquè van ser terra conquerida, encara que van formar part històricament de la Corona d’Aragó.
Però els del sud de França si eren nostres i allí els coneixent com el País Català, perquè doncs no es pot demanar això? Algú ho ha intentat?

EL TOT PODERÒS PRESIDENT LA DE DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

Acabo d’escoltar què, el president de la Diputació de Castelló el “popular” Carlos Fabra ha augmentat la plantilla d’assessors personals amb dos més. Ara en té 32! Sabeu què penso? Què si un polític necessita realment tenir tants assessor és que és un inútil!!

O és inútil o és què “col·loca” a tots aquells que li cauen bé: familiars, amics, companys de parit. Després li deuran favors que se’ls cobrarà en forma de vots? Us sona l’argument? I tant què us sona!! Quina pregunta més tonta què us acabo de fer!