4 x 5

He llegit a diversos mitjans que 3 de cada quatre conductors de les Terres de l’Ebre donen positiu per estupefaents als controls de la policia. Això no vol dir que el 80 % de la població sigui drogoaddicta. I és que els controls es fan normalment els caps de setmana prop de les zones d’oci de les nostres comarques, sobre tot a Tosses 21, el gran centre lúdic de les Terres de l’Ebre i de les comarques properes de Castelló i Terol.

I això és preocupant. Ja que estem parlant de la nostra joventut, dels nostres fills i fills d’amics i coneguts. I, segurament, els que comparteixen cotxe, si se’ls fes la prova també donarien positiu. Però la gran pregunta és: qui els hi ven? No fa gaires dies, fruït de un control més estrictes a la zona abans esmentada van poder atrapar un menor d’edat carregat de pastilles d’èxtasi. Però aquesta detenció és insignificant. Reclamo que es detingui als que subministraven la droga al detingut i als que estan per sobre d’aquells...

Manca quasi un any per a que els Mossos puguin arribar a fer aquest tipus de tasques, però amb els quasi onze mesos que queden no poder estar-nos de braços creuats. La policia que hi te ara competències ha d’extremar els seus controls i aplanar el cami per a quan arribin els altres.

PROPOSTA AL·LUCINANT DE LES CAMBRES DE COMERÇ

De la ma de Javier Gómez Navarro, president del Consell superior de les Cambres de Comerç d’Espanya i que fa ser Ministre de Turisme en el darrer govern de Felipe González, ha llençat una proposta, al meu entendre, un tant desencertada. Proposa reduir la quota empresarial a la Seguretat Social i apujar el tipus de l’IVA. O sigui, beneficis només per a ells i els treballadors i la ciutadania en general que els “fotin”.

Anem a analitzar la seva proposta. Si es rebaixen les quotes empresarials de la seguretat social, possiblement podran crear més llocs de treball, però a la vegada obtindran més beneficis les empreses. Però també perjudicarà als sistema públic de pensions, ja de per si prou afectat i a la recerca de solucions que puguin garantir el pagament de les pensions futures més enllà del 2015 o 2020.

En canvi, les conseqüències directes de l’apujada de tipus de l’IVA les patirà el consumidor, ja que és qui acaba suportant tot el pes de l’impost. Els empresaris dedueixen del IVA repercutit de les seves vendes o prestacions de serveis les quotes suportades per despeses corrents, compres i inversions: faves comptades! Mentre al consumidor final l’encarirà l’article adquirit o qualsevol cosa que consumeixi: cultura, oci, transport, etc.

És la manera de pensar del món empresarial: avantatges només per ells i la resta que en paguin les conseqüències. I a sobre tenen la paella pel mànec: si no hi ha ajuts poden optar en instal·lar-se en un altre país on el nivell de vida sigui més baix i els salaris més minsos. Però el preu dels seus productes no l’abaixaran!

L'ETERN BONO

José Luis Rodríguez Zapatero es va deure de quedar de “pasta de moniato” quan va escoltar les declaracions dels Sr. Bono (no el cantant, l’altre) on insinuava que l’actual President del Govern espanyol es retirarà de la vida política l’any 2012 si guanya les properes eleccions i repeteix presidència. I el Sr. Bono quan es retirarà? Ja sabem que aporta molts vots dels castellà-manxecs... però els que es poden perdre a Catalunya per les declaracions què ens té acostumats? Zapatero li va oferir la presidència del Congrés dels Diputats com a premi per a retornar a la política activa. Jo crec que Bono hauria tingut que negar-se en un gest de coherència. Un no pot estar dient: me’n vaig, torno, ara si va de bo, m’ho he repensat...
Seriem molts els agraïts de veure’l marxar definitivament, Sr. Bono.

L'INFORME PISA, EL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL I ALTRES CONSIDERACIONS

Des de fa dies, el Periódico de Catalunya fa referència al baix nivell de l’ensenyament català i espanyol. La constat són les orelles de burro que apareixent i darrerament hi dedica una apartat especial de “cartes al director” que opinen del tema. Avui, amb l’informe PISA a sobre la taula, l’anàlisi és molt més acurat i permet fe comparatives entre els diferents nivells dintre de l’estat i els altres països de la OCDE. Però per sobre de tot una cosa m’ha cridat l’atenció i no perquè un no ho pensi. Ha estat la frase del President del Govern espanyol: “És més fàcil atrapar altres països en infrastructures; costa molt més atrapar un país avançat en educació”.

I és que la educació és la base de tot sistema. També en política. Un país amb nivells alts d’educació segurament tindria millors governs i millors ciutadans. Tal vegada seria una solució a l’abstenció cada cop més gran. No ho ha pensat mai ningú? Si comparem l’abstenció amb que cada vegada s’abaixa més els nivells d’educació, potser hi hagi una relació directa entre les dues coses!