ELS ACUDITS DE MARIANO

Ni Marianito el Corto, ni Mariano Mariano, ni Mariano 1,85... Mariano Rajoy, el nou humorista d'Espanya!
No sé qui li déu d’escriure els discursos a Mariano Rajoy, però quan vol fer una gràcia, com solc dir jo, en lloc de gràcia te “desgracia”. L’altre dia va voler menysprear el tema del canvi climàtic i va dir allò dels seu cosí i que si els homes del temps no endevinaven ni el temps que faria el dia següent. Ahir va voler fer-ho amb l’euro i la carn de conill. Segons ell no és el mateix un euro que dos (?) i per Nadal no és el mateix un conill que un bon capó o un gall d'indi!
Fa gràcia que jo digui que “no és el mateix el conill de taula que el conill de la dona de Rajoy”? La mateixa em fa a mi!

LA INAUGURACIÓ DE LA ROTONDA DELS NUSOS

El dia anterior, un des líder d’una de les plataformes convocants de la manifestació (i també un històric del moviment anti-transvasament) em van dir que va manifestar que no acudiria el dia següent a la inauguració de la rotonda dels nusos perquè ells no estava d’acord amb el finançament per part de particulars. És una altra prova de la divisió existent. Tampoc he vist l’Àngel Aznar i la majoria dels seus adeptes. Si que hi era per suposat Manolo Tomàs, megàfon en ma com els vells temps. També he pogut veure a l’exalcalde de Tortosa Joan Sabaté, acompanyat per la majoria dels seus (Jose Martín, Eduard Ena, Jordi Bonilla, la diputada Dolors López...) al candidat pel PSC a Roquetes en les passades eleccions Miquel Castelló, que ha marxat aviat. I també José Maria Franquet, Victor Gimeno, Ramón Carles i Paco Curto de l’Aldea, Paco Gas, Susanna Abella, etc. etc. i per suposat, una nombrosa representació d’ERC encapçalada pel Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre Lluís Salvadó. I també altres que no sé que hi feien... a part de formar part dels ajuntaments que han col·laborat amb el finançament del monument. Si algú ha assistit, llegeix això i els ha vist, sabrà de qui estic parlant...

El monument representat tots i cada un del pobles de les Terres de l’Ebre, per la qual cosa jo també m’hi sento representat. Però me n’he anat amb un gust amargant de veure com tanta i tanta gent que es van manifestar per una causa justa, avui no hi eren presents. Potser algú tindria que fer un acte de constrenyement i analitzar si l’actual situació de la PDE és la millor per afrontar els nous perills que se’ns apropen, o al menys és el que ells diuen!

TORNEN LES MANIFESTACIONS A TORTOSA

Ahir, a Tortosa, les plataformes que s’oposen a tots els perills d’agressió al nostre territori, a saber: La Plataforma en Defensa de l’Ebre, la P. en defensa de la Terra Alta, la P. salvem la mar de l’Ebre, la P. en defensa de les Terres del Sénia i la P. anti-cementiri nuclear. L’assistència no va ser gaire nombrosa per a un esdeveniment, en principi de tanta magnitud. Les veritables raons potser cal buscar-les a la divisió existent dintre de la pròpia PDE, a l’anunci d’uns perills, tal vegada no del tot justificats, a l’ànim de protagonisme d’algun dels seus líders històrics i a l’ús que en vol fer un determinat partit polític.

Deia de l’assemblea de Tortosa de l’1 de desembre que no hi vaig veure massa polítics. La raó caldria buscar-la a que els dirigents d’ERC es trobaven tots a Barcelona a manifestar-se colze amb colze amb els de CiU i ICV-EUA.

Ahir hi eren quasi tots, així com mols militants i simpatitzants, juntament a gent anònima i de bona fe que acudeixen perquè realment senten com a pròpia la llarga lluita contra el transvasament. D’altres partits, pocs, molt pocs.

Al finalitzar l’acte amb el parlaments de rigor, del miler de persones que diuen que hi érem, només en devien quedar unes tres-centes. Precisament allí, una amic d’ERC em deia que no havia anat amb massa entusiasme. Li vaig confessar que jo tampoc!

EL PERIÓDICO EN VENDA

El meu diari de referència està en venda. Però no només aquest diari, sinó tot el grup Z, el grup editorial que publica entre altres coses: el Periódico en diverses comunitats (Aragó, Mediterráneo , el Periòdic d’Andorra...) Sport, Interviu, Primera Línia, Tiempo, MAN, etc. La venda es farà al millor postor, es a dir a qui en doni més.

El perill és que, segons a les mans que caigui, pot deixar d’haver bona part de la pluralitat existent a la premsa espanyola. Front als quatre grans diaris de dretes com són el Mundo, ABC, la Razón i la Vanguardia, s’anteposa el País i el Periódico i des de fa molt poc, Público. A més a més és que el Periódico es publica en dos edicions: en castellà (la de sempre) i des de fa 10 anys, també en català.

Haurem d’esperar que passi el temps per a veure a quin grup es vendrà i si la seva línia editorial sofrirà canvis o no per a decidir si hom continua comprant-lo o em decantaré cap una altra publicació que m’informi de forma veraç i com m’agrada llegir les notícies.