La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música, dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament, menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
diumenge, 3 de febrer del 2008
dissabte, 2 de febrer del 2008
MADRID CONTAMINADA!
He escoltat a la Sexta que a Madrid s’han superat en pocs dies els índex de contaminació permesos per la Unió Europea amb un any. La pol•lució existent és tan greu que, fins i tot la policia municipal, patrulla amb mascaretes. Mentre, els governs (ajuntament i comunitat) diuen que es tracta de falç alarmisme i es neguen a prendre mesures correctores.
Mentre a Barcelona ja fa uns mesos que s’apliquen (com la limitació de la velocitat a 80 Km./ hora) i encara se’n volen prendre més, com la reducció de l’amplada dels carrils per obligar als conductors a circular-hi més poc a poc. Però aquestes mesures no satisfan a la majoria d’usuaris... I la contaminació els satisfà? Voldrien una Barcelona contaminada com Madrid? Segurament, per estar oberta al mar, Barcelona és difícil que arribi als mateix índex de contaminació, però prendre mesures no està malament. Encara que de vegades siguin impopulars!
Mentre a Barcelona ja fa uns mesos que s’apliquen (com la limitació de la velocitat a 80 Km./ hora) i encara se’n volen prendre més, com la reducció de l’amplada dels carrils per obligar als conductors a circular-hi més poc a poc. Però aquestes mesures no satisfan a la majoria d’usuaris... I la contaminació els satisfà? Voldrien una Barcelona contaminada com Madrid? Segurament, per estar oberta al mar, Barcelona és difícil que arribi als mateix índex de contaminació, però prendre mesures no està malament. Encara que de vegades siguin impopulars!
CARTA OBERTA AL PRESIDENT MARAGALL
Benvolgut Pasqual,
M’he assabentat per la premsa que estàs buscant adhesions per a concorre a les properes eleccions generals amb una candidatura pròpia.
Conec la teva emprenyamenta amb el PSC per no haver confiat suficientment amb tu a l’hora de repetir com a candidat a la Generalitat. Però al mateix temps també sé de l’ampli suport popular entre els militants de base que, encara avui, segueixes tenint.
Personalment, i et parlo com amic, crec que seria un greu error el presentar-te a les properes generals amb una llista pròpia que més que fer mal al PSC, podria donar algun diputat més al PP. I tal com estan les coses, aquest diputat podria ser del tot útil a l’hora de configurar un govern de majoria d’esquerres a Madrid.
Com a ebrenc, no vull ni arribar a pensar que passaria si els Mariano Rajoy, Ángel Acebes, Eudardo Zaplana i companyia tornessin a ocupar el palau de la Moncloa i els principals càrrecs del govern espanyol. Segurament l’amenaça del transvasament del nostre riu que encara planeja per damunt dels nostres caps, tornaria a ser tota una realitat i el futur de la nostra terra tornaria a quedar en entredit!
Així és, amic Pasqual, que abans de prendre la decisió, escolta als qui sempre hem estat al teu costat donant-te el suport necessari, encara que també he de reconèixer, insuficient.
Per a finalitzar només em resta preguntar-te pel teu estat de salut, tot esperant que si, al menys, no pots superar la malaltia, que aquesta vagi el suficientment lenta per poder gaudir durant molt de temps de la teva presència i de la teva valuosa opinió.
Rep una forta abraçada del teu amic,
M’he assabentat per la premsa que estàs buscant adhesions per a concorre a les properes eleccions generals amb una candidatura pròpia.
Conec la teva emprenyamenta amb el PSC per no haver confiat suficientment amb tu a l’hora de repetir com a candidat a la Generalitat. Però al mateix temps també sé de l’ampli suport popular entre els militants de base que, encara avui, segueixes tenint.
Personalment, i et parlo com amic, crec que seria un greu error el presentar-te a les properes generals amb una llista pròpia que més que fer mal al PSC, podria donar algun diputat més al PP. I tal com estan les coses, aquest diputat podria ser del tot útil a l’hora de configurar un govern de majoria d’esquerres a Madrid.
Com a ebrenc, no vull ni arribar a pensar que passaria si els Mariano Rajoy, Ángel Acebes, Eudardo Zaplana i companyia tornessin a ocupar el palau de la Moncloa i els principals càrrecs del govern espanyol. Segurament l’amenaça del transvasament del nostre riu que encara planeja per damunt dels nostres caps, tornaria a ser tota una realitat i el futur de la nostra terra tornaria a quedar en entredit!
Així és, amic Pasqual, que abans de prendre la decisió, escolta als qui sempre hem estat al teu costat donant-te el suport necessari, encara que també he de reconèixer, insuficient.
Per a finalitzar només em resta preguntar-te pel teu estat de salut, tot esperant que si, al menys, no pots superar la malaltia, que aquesta vagi el suficientment lenta per poder gaudir durant molt de temps de la teva presència i de la teva valuosa opinió.
Rep una forta abraçada del teu amic,
AMENAÇA DE DIMISSIÓ AL PP
El president regional del PP d’Aragó ha amenaçat amb dimitir si s’inclou dintre del programa electoral el transvasament de l’Ebre. Gustavo Alcalde no vol ni sentir-ne a parlar de les pretensions dels seus companys de partit a la Comunitat Valenciana, que no es altra que incloure un altre cop el tema del transvasament.
Pareix que de tant en tant (molt de tant en tant) apareix una veu amb “seny” dintre de les files de la dreta-dreta espanyola. Tal vegada només sigui una maniobra del president per esgarrapar uns quants vots o tal vegada sigui una amenaça real. No ho sé.
Però queda clar que a Catalunya no hi ha ningú que faci aquesta mena d’amenaces i mira que si algú té les de perdre amb el tema som els catalans. Però els dirigents del PPC segueixen sense assabentar-se’n! I és que de les dues dretes de Catalunya (CiU i el PP) n’hi ha una que segueix tots els mandats de Madrid. Fins i tot la representada pels bisbes catalans. I si algú els ha molestat l’han fet fora (Piqué) i a “rey muerto, rey puesto” (Cirera)
Pareix que de tant en tant (molt de tant en tant) apareix una veu amb “seny” dintre de les files de la dreta-dreta espanyola. Tal vegada només sigui una maniobra del president per esgarrapar uns quants vots o tal vegada sigui una amenaça real. No ho sé.
Però queda clar que a Catalunya no hi ha ningú que faci aquesta mena d’amenaces i mira que si algú té les de perdre amb el tema som els catalans. Però els dirigents del PPC segueixen sense assabentar-se’n! I és que de les dues dretes de Catalunya (CiU i el PP) n’hi ha una que segueix tots els mandats de Madrid. Fins i tot la representada pels bisbes catalans. I si algú els ha molestat l’han fet fora (Piqué) i a “rey muerto, rey puesto” (Cirera)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)