EL GARANTS DEL “NO” AL TRANSVASAMENT

Quan els polítics venen a fer campanya a l’Ebre, sovint, s’ofereixen com a garantia de que el transvasament no es farà. No dubto que si són necessaris a l’hora de donar suport per a la formació d’un govern estable a Espanya, ERC i ICV-EUA, faran tot el possible per a que del transvasament de l’Ebre no se’n torni a parlar. Però... a qui li donaran suport, al PP? Evidentment, no! El partit de Mariano Rajoy ha tret del seu programa tota al•lusió a fer el transvasament, però ha inclòs el que ells anomenen “solidaritat interterritorial”, que fa o no fa bé a ser el mateix. Per la seva part, CiU, conscient de la pèrdua de vots que li suposa fer costat al PP en aquest tema, ha renunciat “per sempre” a transvasar aigua de l’Ebre, però no del Roine! La qual cosa vol dir que seguirà fomentant l’especulació i el mercadeig de l’aigua. Només el PSC pot garantir-ne que no se’n farà cap detracció, sempre que governi el PSOE. En primer lloc perquè Zapatero ja van derogar el PHN que ho contemplava i en segon lloc perquè els únics partits que poden formar govern a Espanya són el PSOE i el PP. I sense comptar amb el recolzament de l’únic gran partit d’àmbit nacional que vol seguir fent una política d’aigües molt més racional, no es podent fer afirmacions tant contundents com les que fan els partits que no tenen cap possibilitat de marcar les futures grans línies de govern.

QÜESTIÓ DE MATISOS

Ahir us parlava de que el Partit Popular ha “tret” del seu programa el transvasament de l’Ebre i que jo no m’ho acabava d’empassar. Hi ha massa interessos especulatius i comunitats tant importants con la Valenciana, la murciana i fins i tot Arenas des d’Andalusia, estan reclamant l’aigua del nostre riu. Només en un intent de contemptar els aragoneses, finalment, el PP, va decidir no ficar-ho al seu programa.
Avui he sabut que encara que , pareix, que no hi haurà una referència explícita al transvasament, es parlarà de la “solidaritat entre comunitats”. Recordo que una de les paraules que més usen a València i Múrcia quan reclamen “agua para todos” és, precisament, “solidaritat”. És una altra manera de posar-ho, però que a la pràctica tindrà el mateix valor. O què sinó por reclamar-se fent ús de la solidaritat una comunitat a una altra? Cacauets? Per a mi queda clar!
I repeteixo, hi ha massa en joc. Massa interessos especulatius i grans infrastructures per a construir. Al final ja no serà l’aigua en si... serà la capbussoneria dels propis dirigents (allò d’ara per “nassos”) el que una legislatura i una altra aniran traient el tema. I mentre CiU reclamant el transvasament del Roine, que el PP, només per a poder aconseguir el seu suport, també l’inclourà. I al final tots contents i “colorín colorado”...

L'EXISTÈNCIA DE L'INFERN

Diu que el papa Benet XVI ha rehabilitat l’existència de l’infern! De les seves paraules s’extrau que la salvació ni és immediata ni ho és per a tothom. Menys mal que un no creu en aquesta mena de “xorrades”, perquè si hi cregués, ho rectificava total la meva vida i manera de ser o acabaria amb els ossos (o l’ànima) a les calderes del “Pere Botero”.
El que em se fa difícil d’entendre és com no fa gaire, el mateix papa va dir que el “Limbo” no existeix. Voldria saber quin criteri s’aplica a l’hora d’avaluar l’existència de l’infern i la no existència del Limbo (?) Evidentment si l’infern existeix, també existeix el cel! Davant d’una cosa positiva se’n contraposa una de negativa!
De totes fermes no conec ningú que quan se’n va d’aquest món es comuniqui amb els seus familiars i amics per a dir-los on està exactament i si es troba bé de salut o no. Ah!, ja! Què d’això se’n diu fe! Mira per on, jo no en tinc. Quan veig que al món els dolents sofreixen càstig i que la gent bona hi viuen sense cap tipus de desgracia, creuré! Però ara, no!
Per acabar voldria contar-vos una petita anècdota d’això del cel... Diu que ja fa molts anys, a principis del segle passat, el capellà d’Alcanar venia trossos de cel. Evidentment ho feia a les persones molt creients (beates) i potser també una mica ignorants. Es diu que en va vendre un tros a una fadrina vella que, a l’arribar a casa, tota contenta, li va explicar al seu pare. Total que el pare se’n va a parlar amb el capellà i li va preguntar sobre la veracitat dels fets. El capellà, sense saber ben bé on posar-se, li va dir que efectivament, li havia venut un tros de cel a la seva filla. El pare li va contestar: “M’apareix bé, només venia a dir-li que el dia que vulgui anirem a plantar les fites i fer les escriptures per a que ma filla pugui delimitar la seva propietat!”

CAMBRILS POSA EL NOM D'UN CARRER A UN FILL DE SANTA BÀRBARA

La noticia apareguda avui al diari el Punt sobre que “Cambrils dedica un carrer a Queral, primer alcalde de la democràcia”, no m’ha passat desapercebuda, ja que en tenia constància que era fill de Santa Bàrbara. Les seves germanes “les Queral” vivien al carrer Major, tot just pujant a l’esquerra abans d’arribar a l’ajuntament. Quan parlaves amb elles sempre t’explicaven que el seu germà era alcalde de Cambrils. Es notava que n’estaven orgulloses. Desconec si a Santa Bàrbara encara hi queda família directa, perquè em penso que dites germanes eren fadrines. Però sempre que passa un fet com aquest és per a sentir-se orgullós del familiar en qüestió.