Madrid, 7 mar (EFE).- Los partidos, los sindicatos y la patronal, cuyos representantes se han reunido hoy en el Congreso, han asumido como "propia" la última víctima de ETA, el ex concejal socialista Isaías Carrasco, en un comunicado que muestra su "firme y unitaria disposición" a defender la libertad y "derrotar" a la banda.
"Las elecciones democráticas del próximo domingo se convertirán en una nueva victoria de la libertad. ETA no ha conseguido ni conseguirá nunca torcer la libre voluntad de los ciudadanos", añaden en el documento conjunto de condena al atentado de esta mañana.
El secretario de Organización del PSOE, José Blanco, ha sido el encargado de leer en una rueda de prensa sin preguntas el comunicado consensuado en una reunión que ha durado unos 40 minutos.
Las fuerzas políticas con representación parlamentaria y los agentes sociales consideran el asesinato de Carrasco "un doble desafío a la democracia y a las libertades" por tratarse de un trabajador que además había sido un "representante de los ciudadanos" como concejal en Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa).
Todos ellos han apoyado una concentración en esta localidad que tendrá lugar el próximo lunes, un día después de las elecciones generales, y han reafirmado su convencimiento de que al terrorismo "sólo se le puede combatir y derrotar con la unidad de los demócratas y con la fuerza del Estado de Derecho".
"Nunca conseguirán nada. Sólo les espera la aplicación de la ley, la acción de la política y el ejercicio de la Justicia", señala el mismo documento, en el que también avisan a ETA de que sus crímenes encontrarán la respuesta democrática que merecen.
Los reunidos han mostrado su "más afectuoso sentimiento de condolencia y cariño" a la familia del asesinado "cuyo único delito", apuntan, "ha sido representar como concejal a los ciudadanos de Mondragón que lo votaron democráticamente".
Tras manifestar igualmente su solidaridad hacia el PSOE y a la UGT, los firmantes insisten en reiterar su "más rotunda condena" el "rechazo más enérgico" a este nuevo "atentado criminal" y hacen también un llamamiento a los ciudadanos para responder al asesinato "desde la serenidad y la firmeza democrática".
En este encuentro, promovido por los socialistas, han participado representantes de PSOE, PP, CiU, PNV, ERC, IU-ICV y Grupo Mixto, así como los líderes de CCOO, UGT y USO, y de las patronales CEOE y CEPYME, entre otros. EFE
divendres, 7 de març del 2008
ETA TORNA A MATAR
ETA HA MATAT ISAIAS CARRASCO MIGUEL. La notícia d’un assassinat, no per esperada, ha interromput el darrer dia de les eleccions com un poal d’aigua damunt dels demòcrates en general i sobre tot del PSOE. i és que un cop més, un militant d’aquest partit ha caigut víctima de la barbàrie sense sentit de la banda terrorista basca.
No fa gaires dies també vaig parlar d’ETA en aquest mateix blog. Llavors, un llibertari, va dir-me que per ell era igual ETA que els governs que deixaven morir de gana els nens del tercer món. Jo sempre he cregut que molta gent canviaria d’opinió si els assassins haguessin matat algú proper: un amic, un familiar o, simplement, un company de partit. Que pensaria la dóna del company socialista assassinat avui i una de les seves filla (deixa tres nenes òrfenes), que l’acompanyaven quan han estat assassinat de la gent que no sap distingir un assassinat a sang freda de les morts produïdes al Tercer Món i no sempre imputables, a causes derivades, directa o indirectament, al Primer Món.
Isaias Carrasco era una víctima fàcil. Un marit i un pare de família que havia deixat l’activitat política pública després de les passades municipals de l’any passat. ETA no tenia que preparat l’atemptat. Només calia anar a buscar al veí o conegut i pegar-li un tret amb traïdoria. Era una persona indefensa que no portava escorta. Una víctima ideal per a una banda terrorista cada cop més debilitada després del èxits policíacs duran aquesta legislatura.
Mondragón, avui, s’ha tenyit de roig. Cal esperar que sigui la última mort que es produeixi degut a la “senseraó” dels terroristes de la ETA (perquè alguna deurà de ser la darrera, no?) Només en queda, des d’aquest humil blog donar el condol a tots els seus familiar (sobre tot a la dona i les filles) i a tota la gran família socialista que, un cop més ha vist com ha estat atacat un dels seus integrants!
No fa gaires dies també vaig parlar d’ETA en aquest mateix blog. Llavors, un llibertari, va dir-me que per ell era igual ETA que els governs que deixaven morir de gana els nens del tercer món. Jo sempre he cregut que molta gent canviaria d’opinió si els assassins haguessin matat algú proper: un amic, un familiar o, simplement, un company de partit. Que pensaria la dóna del company socialista assassinat avui i una de les seves filla (deixa tres nenes òrfenes), que l’acompanyaven quan han estat assassinat de la gent que no sap distingir un assassinat a sang freda de les morts produïdes al Tercer Món i no sempre imputables, a causes derivades, directa o indirectament, al Primer Món.
Isaias Carrasco era una víctima fàcil. Un marit i un pare de família que havia deixat l’activitat política pública després de les passades municipals de l’any passat. ETA no tenia que preparat l’atemptat. Només calia anar a buscar al veí o conegut i pegar-li un tret amb traïdoria. Era una persona indefensa que no portava escorta. Una víctima ideal per a una banda terrorista cada cop més debilitada després del èxits policíacs duran aquesta legislatura.
Mondragón, avui, s’ha tenyit de roig. Cal esperar que sigui la última mort que es produeixi degut a la “senseraó” dels terroristes de la ETA (perquè alguna deurà de ser la darrera, no?) Només en queda, des d’aquest humil blog donar el condol a tots els seus familiar (sobre tot a la dona i les filles) i a tota la gran família socialista que, un cop més ha vist com ha estat atacat un dels seus integrants!
dimarts, 4 de març del 2008
EN BLANC I NEGRE I SOTA PAL·LI
Quan penso que avui s’ha elegit al cardenal Rouco Varela president de la Conferència Episcopal Espanyola, no puc deixar de pensar en una imatge amb blanc i negre i “algú” sortint d’una catedral baix pal•li. És un retorn al passat, a l’època que l’Església influïa a l’Estat i l’Estat li agraïa els “favors prestats” fruït dels missatges “evangelitzadors” al poble, sovint analfabet.
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
OPTMISME I FUTUR (ZAPATERO) CONTRA RANCÚNIA I PASSAT (RAJOY)
Crec que el titular que he triat per encapçalar l’escrit podria resumir molt bé el debat d’anit entre els dos principals candidats a presidir el govern d’Espanya en la propera legislatura.
Penso que el debat, tot i ser encara molt hermètic, va tenir més moments d’improvisació i de rèpliques i contrarèpliques. Potser esperava una mica més de tots dos candidats, sobre tot de Rajoy. Quan algú aspira a aconseguir alguna cosa, ha de demostrar i molt ben demostrat que és superior al seu rival, cosa que el candidat de la dreta espanyola no va saber fer. Zapatero em va agradar, sobre tot durant la primera part del debat. Va fer balanç de legislatura i el que és més important, propostes de futur.
A Rajoy el perd la prepotència i l’arrogància. Quatre anys a l’oposició no l’han fet humil. No reconeix errors, segueix mentin en temes com la guerra de l’Iraq, la economia i el terrorisme. I a sobre li deia a Zapatero que el que mentia era ell. Ja en el primer debat, Rajoy va usar l’estratègia de que Zapatero menteix. I ho fa per amagar les seves pròpies mentides i les del seu partit. Va quedar demostrat que no té ni programa ni projecte de futur i, de governar, farà un gir al passat i recuperarà aspectes importants de quan ells eren govern, per exemple el transvasament de l’Ebre. Va dir que les dessaladores perjudicaven afavorien el canvi climàtic perquè emetien CO2 a l’atmosfera. Ja sé que les dessaladores no son la panacea! Això ho diuen els científics, no fa falta que ens vingui ara Rajoy o el seu cosí i que ens ho diguin. Però malgrat tot, sempre es millor això que el confrontament territorial que promou el candidat del Partit Popular. A més crec que va estar molt mal assessorat pel seu equip. Van errar amb l'estratègia.
I quina barra va tenir Rajoy quan va dir que venien empreses de fora a comprar les elèctriques del país i resulta que el seu núm. 2, el Sr. Pizarro, llavors president d’Endesa es va oposar a la venda de la seva empresa a la catalana Gas Natural. I només perquè era una empresa de Catalunya! I després quan ve, vol explicar-nos les bondats de la seva empresa cap a casa nostra...
Zapatero va reconèixer errors, potser no tots, però va dir que en alguns aspectes s’havien equivocat. Rajoy, no! A Rajoy, com a la majoria dels dirigents del Partit Popular les pot la supèrbia! No entenc com un grup de gent que es creuen tan bons (però tan bons) governants, fa quatre anys prengueren les eleccions de la forma que ho van fer. Potser caldria crear una llei i nomenar-los mandataris vitalicis de l’estat espanyol! Vaig veure a Zapatero molt més sincer. Quan es dirigia als espectadors ho feia d’una manera molt més convincent. Rajoy té un tic a l’ull esquerre i sovint l’obre i el tanca. Crec que se li accentua quan no diu la veritat i aquesta mena de coses fan perdre els debats i les eleccions.
Fa gràcia sentir parlar a Rajoy de Catalunya i del seu Estatut. Encara que va dir coses de Zapatero que són veritat, com allò de que “donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament català” i que després va pactar amb Mas. Però com es pot tenir tanta barra quan ells resulta que el tenen recorregut al Tribunal Constitucional. I només perquè és el català! D’altres amb articulats molt pareguts, fins i tot idèntics, els han aprovat, com el d’Andalusia, les Illes Balears o València...
He llegit que els peperos diuen que Rajoy ha guanyat 2-0. A mi aquest resultat m’importa ben poc. El que m’importa de veritat és el resultat de diumenge per la nit. Espero que diumenge guanyi el PSOE amb una àmplia majoria que li permeti governar. Tot sol o amb la col•laboració d’altres partits d’esquerres i progressistes. Però que no guanyi la dreta. Una dreta que vol demostrar a la ciutadania que van de corders i a sota la pell hi ha un veritable lloc amb dents i urpes preparades per a destruir a tots aquells que no comparteixen les seves idees. I el del transvasament de l’Ebre ho va deixar ben clar: “Es farà”. Encara que un ja dubta si es farà per portar aigua a València i Múrcia (i segons ell, també a Barcelona) o per fer una gran infrastructura per pagar els favors al món de la banca i de les grans constructores.
Penso que el debat, tot i ser encara molt hermètic, va tenir més moments d’improvisació i de rèpliques i contrarèpliques. Potser esperava una mica més de tots dos candidats, sobre tot de Rajoy. Quan algú aspira a aconseguir alguna cosa, ha de demostrar i molt ben demostrat que és superior al seu rival, cosa que el candidat de la dreta espanyola no va saber fer. Zapatero em va agradar, sobre tot durant la primera part del debat. Va fer balanç de legislatura i el que és més important, propostes de futur.
A Rajoy el perd la prepotència i l’arrogància. Quatre anys a l’oposició no l’han fet humil. No reconeix errors, segueix mentin en temes com la guerra de l’Iraq, la economia i el terrorisme. I a sobre li deia a Zapatero que el que mentia era ell. Ja en el primer debat, Rajoy va usar l’estratègia de que Zapatero menteix. I ho fa per amagar les seves pròpies mentides i les del seu partit. Va quedar demostrat que no té ni programa ni projecte de futur i, de governar, farà un gir al passat i recuperarà aspectes importants de quan ells eren govern, per exemple el transvasament de l’Ebre. Va dir que les dessaladores perjudicaven afavorien el canvi climàtic perquè emetien CO2 a l’atmosfera. Ja sé que les dessaladores no son la panacea! Això ho diuen els científics, no fa falta que ens vingui ara Rajoy o el seu cosí i que ens ho diguin. Però malgrat tot, sempre es millor això que el confrontament territorial que promou el candidat del Partit Popular. A més crec que va estar molt mal assessorat pel seu equip. Van errar amb l'estratègia.
I quina barra va tenir Rajoy quan va dir que venien empreses de fora a comprar les elèctriques del país i resulta que el seu núm. 2, el Sr. Pizarro, llavors president d’Endesa es va oposar a la venda de la seva empresa a la catalana Gas Natural. I només perquè era una empresa de Catalunya! I després quan ve, vol explicar-nos les bondats de la seva empresa cap a casa nostra...
Zapatero va reconèixer errors, potser no tots, però va dir que en alguns aspectes s’havien equivocat. Rajoy, no! A Rajoy, com a la majoria dels dirigents del Partit Popular les pot la supèrbia! No entenc com un grup de gent que es creuen tan bons (però tan bons) governants, fa quatre anys prengueren les eleccions de la forma que ho van fer. Potser caldria crear una llei i nomenar-los mandataris vitalicis de l’estat espanyol! Vaig veure a Zapatero molt més sincer. Quan es dirigia als espectadors ho feia d’una manera molt més convincent. Rajoy té un tic a l’ull esquerre i sovint l’obre i el tanca. Crec que se li accentua quan no diu la veritat i aquesta mena de coses fan perdre els debats i les eleccions.
Fa gràcia sentir parlar a Rajoy de Catalunya i del seu Estatut. Encara que va dir coses de Zapatero que són veritat, com allò de que “donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament català” i que després va pactar amb Mas. Però com es pot tenir tanta barra quan ells resulta que el tenen recorregut al Tribunal Constitucional. I només perquè és el català! D’altres amb articulats molt pareguts, fins i tot idèntics, els han aprovat, com el d’Andalusia, les Illes Balears o València...
He llegit que els peperos diuen que Rajoy ha guanyat 2-0. A mi aquest resultat m’importa ben poc. El que m’importa de veritat és el resultat de diumenge per la nit. Espero que diumenge guanyi el PSOE amb una àmplia majoria que li permeti governar. Tot sol o amb la col•laboració d’altres partits d’esquerres i progressistes. Però que no guanyi la dreta. Una dreta que vol demostrar a la ciutadania que van de corders i a sota la pell hi ha un veritable lloc amb dents i urpes preparades per a destruir a tots aquells que no comparteixen les seves idees. I el del transvasament de l’Ebre ho va deixar ben clar: “Es farà”. Encara que un ja dubta si es farà per portar aigua a València i Múrcia (i segons ell, també a Barcelona) o per fer una gran infrastructura per pagar els favors al món de la banca i de les grans constructores.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)