Quan penso que avui s’ha elegit al cardenal Rouco Varela president de la Conferència Episcopal Espanyola, no puc deixar de pensar en una imatge amb blanc i negre i “algú” sortint d’una catedral baix pal•li. És un retorn al passat, a l’època que l’Església influïa a l’Estat i l’Estat li agraïa els “favors prestats” fruït dels missatges “evangelitzadors” al poble, sovint analfabet.
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada