El principal titular de portada del Periódico de Catalunya d’avui, diu així: “El tub a BCN es mantindrà per portar aigua a Tarragona?” O sigui... encara ens estan fent un favor...
De ser certa la informació obre un grapat d’incògnites: Què passarà amb l’aigua de l’actual minitransvasament? S’amaguen altres intencions no revelades?, etc.
Tal com estan demanant els regants del Ter, estaria bé que l’aigua del minitransvasament pogués tornar a revertir a l’Ebre. Però un pensa que hi ha massa interessos creats... què passarà amb els diners que cobren els regants? Es conformaran en no cobrar-los i ja està? I les obres hidràuliques que van dir que es farien al Delta, es faran o no?
Algú em va dir que, encara que sigui poc impensable, l’interconnexió podria portar aigua cap al sud. El motiu? No serà la sequera, evidentment, però quan a Flix comencin a remoure els fangs contaminats, qui garanteix la qualitat de l’aigua? M’agradaria creure’m al govern i pensar que això que ha passat els darrers mesos no ha estat més que un malson. Però és que s’ha portat tant d’amagat. Què li costava al govern reunir-se amb el teixit social de l’Ebre per a pactar l’estratègia a seguir? Perquè ha deixat que la PDE es torni a “rearmar” i comenci un altre cicle de mobilitzacions contra un govern, al que fins fa poc consideraven amic?
La gent del Sud, després de tot l’enrenou que s’ha muntat entorn de la sequera i l’emergència nacional que significa la portada d’aigua a Barcelona, està a l’expectativa de tot el que està passant i el que pugui passar en el futur. El govern d’Entesa caldrà que canviï molt la seva formar d’actuar per recobrar la confiança de la ciutadania ebrenca i arranjar una fractura social que, avui per avui, pareix irreversible!
diumenge, 4 de maig del 2008
dissabte, 3 de maig del 2008
TRAÏDORS D'ABANS I D'ARA
Els joves de la Plataforma en Defensa de l’Ebre diuen traïdors als qui consideren que els han enganyat. Així han fet actes de protesta i pintades contra la seu governativa a les Terres de l’Ebre i les dels partits PSC i ERC. Aquells als que consideraven “amics” (segurament uns més que els altres) ara, de sobte s’han convertit en els enemics del territori, en els que volen portar l’aigua cap a Barcelona o, al menys, els que no han alçat la seva veu com a protesta a la seva disconformitat, que més o menys vol dir el mateix (és allò de qui calla atorga) Fa uns anys varen ser el PP i CiU i tota la resta (llavors a l’oposició a Espanya i Catalunya) van alçar el crit al cel en contra del que consideraven una agressió al seu territori. Llavors eren ells els traïdors!
Els anys han passat i després d’estar-ne quatre “tranquils”, sense acudir a les manifestacions i pensant que el mal son ja havia passat, resulta que el “fantasma” del transvasament torna a ser present.
El PSC, tant el de Barcelona com el de Catalunya diuen que per a portar l’aigua a Barcelona no se n’extraurà més del riu... que serà temporal, mentre duri l’emergència a Barcelona. Pot ser sí... o pot ser no... qui ho sap? Qui pot fer previsions de futur. Qui pot dir si a partir de l’estiu, una vegada passi el congrés d’ERC, seguirà governant l’actual govern d’Entesa o no. Qui sap si dintre de quatre anys a Madrid hi haurà instal•lat un govern “amic” o un de “menys amic”.
No és la primera vegada que em refereixo al decàleg del nacionalista català que apareix al darrera del document de “nacionalitat catalana”. En el punt 2, diu: “La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la”. Quan parla de terra fa referència a tot allò que aquesta compren: aigua, animals, plantes, persones, pobles...
Per cert, aquest carnet el tinc des de fa més de vint anys, quan alguns dels que s’autodenominen nacionalistes encara no havien nascut o portaven xumet!
Els anys han passat i després d’estar-ne quatre “tranquils”, sense acudir a les manifestacions i pensant que el mal son ja havia passat, resulta que el “fantasma” del transvasament torna a ser present.
El PSC, tant el de Barcelona com el de Catalunya diuen que per a portar l’aigua a Barcelona no se n’extraurà més del riu... que serà temporal, mentre duri l’emergència a Barcelona. Pot ser sí... o pot ser no... qui ho sap? Qui pot fer previsions de futur. Qui pot dir si a partir de l’estiu, una vegada passi el congrés d’ERC, seguirà governant l’actual govern d’Entesa o no. Qui sap si dintre de quatre anys a Madrid hi haurà instal•lat un govern “amic” o un de “menys amic”.
No és la primera vegada que em refereixo al decàleg del nacionalista català que apareix al darrera del document de “nacionalitat catalana”. En el punt 2, diu: “La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la”. Quan parla de terra fa referència a tot allò que aquesta compren: aigua, animals, plantes, persones, pobles...
Per cert, aquest carnet el tinc des de fa més de vint anys, quan alguns dels que s’autodenominen nacionalistes encara no havien nascut o portaven xumet!
dijous, 1 de maig del 2008
L'ANY RODOREDA A MADRID
Segurament el que avui caldria és parlar de la commemoració del dia: 1r. De maig, dia internacional dels treballadors. I si és que algun col•lectiu ho té magre aquests propers anys, aquest serà, precisament, el dels treballadors. Però avui m’apeteix parlar d’un altre tema també també important i que, per molt que el volguéssim reivindicar i defensar, sempre serà poc: el català.
He vist per TV3 un reportatge sobre la celebració de l’any Rodoreda a Madrid. Deien que era un extraordinari muntatge de, possiblement, la seva obra més cèlebre: “la plaça del diamant”. I l’obra (quin atreviment!) es representa en català... i a Madrid! Deia el comentarista que d’opinions n’hi ha de tota mena. Mentre l’escriptora basca Lucia Echevarria elogiava l’obra i deia que l’idioma no tenia cap mena d’importància, una dona anònima, assistent a la representació s’expressava dient que “Tant de bo a Catalunya també es poguessin representar obres en castellà”. Quanta ignorància! És que a Catalunya no se’n representen d’obres en castellà? Evidentment la majoria de les obres representades a Barcelona (el gran escenari de Catalunya) són en català per que les companyies són d’aquí i els actors també. Però si la companyia és de fora, ja sigui d’una comunitat espanyola de parla castellana o d’Iberoamèrica, on també es parla la llengua de Cervantes, ho fan en castellà. I encara diria més. I al cinema? Quantes pel•lícules es doblen al català? I d’aquestes quantes es passen per les sales de Roquetes i Amposta?
A tota aquesta gent que opina de la mateixa manera que l’espectadora de “la Colometa” a Madrid, la Generalitat li hauria de pagar el desplaçament a Catalunya per a que veies la realitat d’aquí. On es parla català i qui el parla. Segurament que llavors entendrien algunes coses... Si és que ho volguessin aprendre, evidentment.
He vist per TV3 un reportatge sobre la celebració de l’any Rodoreda a Madrid. Deien que era un extraordinari muntatge de, possiblement, la seva obra més cèlebre: “la plaça del diamant”. I l’obra (quin atreviment!) es representa en català... i a Madrid! Deia el comentarista que d’opinions n’hi ha de tota mena. Mentre l’escriptora basca Lucia Echevarria elogiava l’obra i deia que l’idioma no tenia cap mena d’importància, una dona anònima, assistent a la representació s’expressava dient que “Tant de bo a Catalunya també es poguessin representar obres en castellà”. Quanta ignorància! És que a Catalunya no se’n representen d’obres en castellà? Evidentment la majoria de les obres representades a Barcelona (el gran escenari de Catalunya) són en català per que les companyies són d’aquí i els actors també. Però si la companyia és de fora, ja sigui d’una comunitat espanyola de parla castellana o d’Iberoamèrica, on també es parla la llengua de Cervantes, ho fan en castellà. I encara diria més. I al cinema? Quantes pel•lícules es doblen al català? I d’aquestes quantes es passen per les sales de Roquetes i Amposta?
A tota aquesta gent que opina de la mateixa manera que l’espectadora de “la Colometa” a Madrid, la Generalitat li hauria de pagar el desplaçament a Catalunya per a que veies la realitat d’aquí. On es parla català i qui el parla. Segurament que llavors entendrien algunes coses... Si és que ho volguessin aprendre, evidentment.
EL PREU DELS CEREALS
És una veritable vergonya l’alça del preu dels cereals arreu del món. Ha arribat a un preu impensable només fa uns mesos i fins i tot l’ONU ha tingut que fer un crit de socors per que els països més rics puguin aportar més diners per a ser destinats a ajuts per als més pobres; amb els preus actual no en tenen prou.
A l’hora de buscar responsables cal mirar només en una direcció: les multinacionals petroleres. Es fa estranys que mentre a l’hora de comprar cereals es pagui als agricultors preus molt superiors als fixats pel mercat temps enrera, en altres productes agraris i ramaders no es comportin de la mateixa manera i fins i tot els comprin a la baixa, fins que de vegades no arribin ni a cobrir les despeses de producció.
Per aquest motiu s’han apujat l’arròs, les pipes de gira-sol, el blat, etc. Així, les grans companyies petroleres es garanteixen un subministrament que amb els preus anteriors, no tindrien. Després, amb el producte resultat, combustible biològic i totalment sostenible, fan més negoci amb els productes del petroli convencional.
Aquest combustible alternatiu hauria de ser una veritable alternativa als gas-oils i benzines, davant de l’esgotament a nivell mundial de les actuals reserves. Aquest és un dels motius, també, de l’alça del seu preu d’origen. I mentre que els derivats dels cereals, a més de veritable alternativa, haurien de sortir al mercat amb uns preus molt més competitius i assequibles per al consumidor, resulta que són igual de cars que els convencionals de tota la vida! El negoci per a les multinacional és rodó, mentre que al món cada vegada hi ha més pobres (així ho indiquen les enquestes) i més gent que es mori de gana o en perill de morir de desnutrició per la manca de recursos per adquirir un l’aliment bàsic com és l’arròs.
Una vegada més vull denunciar la passivitat dels governs per no intervenir en temes tan crucials com és l’alça dels preus a nivell mundial i de permetre fer a uns pocs el negoci a “costelles” de la majoria, mentre que els més desvalguts no reben l’atenció necessària i vital!
A l’hora de buscar responsables cal mirar només en una direcció: les multinacionals petroleres. Es fa estranys que mentre a l’hora de comprar cereals es pagui als agricultors preus molt superiors als fixats pel mercat temps enrera, en altres productes agraris i ramaders no es comportin de la mateixa manera i fins i tot els comprin a la baixa, fins que de vegades no arribin ni a cobrir les despeses de producció.
Per aquest motiu s’han apujat l’arròs, les pipes de gira-sol, el blat, etc. Així, les grans companyies petroleres es garanteixen un subministrament que amb els preus anteriors, no tindrien. Després, amb el producte resultat, combustible biològic i totalment sostenible, fan més negoci amb els productes del petroli convencional.
Aquest combustible alternatiu hauria de ser una veritable alternativa als gas-oils i benzines, davant de l’esgotament a nivell mundial de les actuals reserves. Aquest és un dels motius, també, de l’alça del seu preu d’origen. I mentre que els derivats dels cereals, a més de veritable alternativa, haurien de sortir al mercat amb uns preus molt més competitius i assequibles per al consumidor, resulta que són igual de cars que els convencionals de tota la vida! El negoci per a les multinacional és rodó, mentre que al món cada vegada hi ha més pobres (així ho indiquen les enquestes) i més gent que es mori de gana o en perill de morir de desnutrició per la manca de recursos per adquirir un l’aliment bàsic com és l’arròs.
Una vegada més vull denunciar la passivitat dels governs per no intervenir en temes tan crucials com és l’alça dels preus a nivell mundial i de permetre fer a uns pocs el negoci a “costelles” de la majoria, mentre que els més desvalguts no reben l’atenció necessària i vital!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)