dijous, 1 de maig del 2008

EL PREU DELS CEREALS

És una veritable vergonya l’alça del preu dels cereals arreu del món. Ha arribat a un preu impensable només fa uns mesos i fins i tot l’ONU ha tingut que fer un crit de socors per que els països més rics puguin aportar més diners per a ser destinats a ajuts per als més pobres; amb els preus actual no en tenen prou.
A l’hora de buscar responsables cal mirar només en una direcció: les multinacionals petroleres. Es fa estranys que mentre a l’hora de comprar cereals es pagui als agricultors preus molt superiors als fixats pel mercat temps enrera, en altres productes agraris i ramaders no es comportin de la mateixa manera i fins i tot els comprin a la baixa, fins que de vegades no arribin ni a cobrir les despeses de producció.
Per aquest motiu s’han apujat l’arròs, les pipes de gira-sol, el blat, etc. Així, les grans companyies petroleres es garanteixen un subministrament que amb els preus anteriors, no tindrien. Després, amb el producte resultat, combustible biològic i totalment sostenible, fan més negoci amb els productes del petroli convencional.
Aquest combustible alternatiu hauria de ser una veritable alternativa als gas-oils i benzines, davant de l’esgotament a nivell mundial de les actuals reserves. Aquest és un dels motius, també, de l’alça del seu preu d’origen. I mentre que els derivats dels cereals, a més de veritable alternativa, haurien de sortir al mercat amb uns preus molt més competitius i assequibles per al consumidor, resulta que són igual de cars que els convencionals de tota la vida! El negoci per a les multinacional és rodó, mentre que al món cada vegada hi ha més pobres (així ho indiquen les enquestes) i més gent que es mori de gana o en perill de morir de desnutrició per la manca de recursos per adquirir un l’aliment bàsic com és l’arròs.
Una vegada més vull denunciar la passivitat dels governs per no intervenir en temes tan crucials com és l’alça dels preus a nivell mundial i de permetre fer a uns pocs el negoci a “costelles” de la majoria, mentre que els més desvalguts no reben l’atenció necessària i vital!