CALDRIA PASSAR A L’ACCIÓ

Fins ara només han estat amenaces. Abans i duran el congrés del PSC. Per activa i per passiva, el President Montilla i també el Conseller Castells fan fer seriosos advertiments al govern de Rodríguez Zapatero per a que complissin les resolucions de l’Estatut d’Autonomia aprovat per les Corts Generals.
Des d’aquí voldríem que s’hagués aprovat tal i com va sortir del nostre Parlament, però segurament, amb aquell text, hauria estat del tot impossible passar el “filtre” de les Cambres espanyoles. Finalment ens vàrem conformar en menys... però ni així.
De moment ja ha dit Solbes, després de presentar un document de bases (mínimes, ja que pareix que no ha agradat ningú) que el calendari previst a l’Estatut (on es preveia que hauria d’estar pactat el finançament abans del 9 d’agost) no es complirà. L’escoltava aquest mati a la SER i deia que s’ha de seguir negociant entre el setembre i octubre o, fins i tot el novembre. No pot ser! Diu una dita castellana que “fueron por lana y salieron trasquilados”, per no dir-ne una altra encara molt més contundent.
El que fins ara només han estat amenaces (“Sí s’ha de triar entre el PSOE i Catalunya, escollirem Catalunya”), a partir d’ara ja hauria de començar a ser “acció”. Es a dir, que al Congrés dels Diputats només el PSC té 25 diputats i si li sumen els dels altres partits catalans en sumen un total de 37 (si no vaig errat) A l’octubre s’ha de començar a debatre la llei de pressupostos, una de les lleis bàsiques que s’aproven cada any i que no aprovar-los significaria posar en “entredit” l’actual govern i, fins i tot, el podrien fer caure.
Aquesta possibilitat (ara només és una possibilitat) s’hauria de plantejar molt seriosament. Des de Madrid s’argumentarà que estem en un període de crisi (Crisi? Qui ha dit crisi?) Però a Catalunya de crisi fa molts anys que en tenim. Si tenim en compte les balances fiscals (em dona igual si s’agafen els càlculs fets des d’aquí o des d’allà), els resultats són molt negatius per al nostre país. L’any pasta se’ns va dir que se’ns donaria una espècie de compensacions (maleïdes compensacions) El que cal és que se’ns doni els que ens pertoca que, no és ni més ni menys, que el suficient per a poder complir amb les expectatives de creixement que té el nostre govern i també la ciutadania. Hi ha moltes mancances. Ahir mateix en parlava quan em referia a les infrastructures que s’han de construir i que ara només seran pedaços!
Catalunya ha de reclamar no ser enganyada mai més! Se’ns ha pres el pèl moltes vegades i s’ha de dir prou. Prou d’enganys i prou de menys preu. No s’entén com un estatut aprovat pel PSOE, ara, membres destacats, ja diuen que l’incompliran.
Ens van enganyar amb el transvasament... que no ens enganyen amb el finançament!

INVERSIONS INÚTILS?

Avui el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha donat a conèixer un pla de millora de la xarxa viària d’arreu de Catalunya per valor de 17 milions d’euros. Respecte a les Terres de l’Ebre aquestes millores es faran a la C-12 entre Vinallop i Jesús i al terme municipal d’Amposta entre la torre de la Carrova (poc més o menys) i la N-340.
Encara que necessàries són del tot insuficients. Un espera una altra millora que vagi més enllà d’arranjar uns quants quilòmetres de fer (que de ben segur quan es va fer s’hi van posar menys capes de quitrà que les que s’haurien hagut de posar per a un acabat òptim)
Fa uns mesos ja vaig denunciar des d’aquest mateix blog que a l’alçada d’Amposta se’n van arranjar un 700 metres. Per a una obra d’aquestes “dimensions” no es va reparar en recursos humans i materials ja que hi va haver la mateixa maquinaria que s’hi sé n’haguessin arranjat 100. I em preguntava que, posats a fer, perquè no es feia la resta, també deteriorat!
La Generalitat s’ha compromès en fer la C-12 o l’Eix de l’Ebre autovia d’aquí uns anys (espero que pocs!) I un dels primers trams en convertir-se en “via ràpida” serà precisament el comprés entre Jesús i la N-340 al seu pas per Amposta, o sigui, més o menys el mateix que ara es vol arranjar.
Jo no dic que no fa falta un arranjament. Ja o vaig dir i o repeteixo, però no hauria segut millor destinat aquests diners en començar a fer la carretera de quatre carrils? Si no ha de trigar molts anys, la quantitat que ara s’invertirà serà poc menys que tirar-los! (els milions)

LES FICADES DE POTA DE LA PREMSA

Avui llegint el diari el Punt, a les pàgines on s’informava del congrés del PSC d’aquest cap de setmana, es parlava de l’entrada a l’executiva nacional de Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona. Evidentment, després de reeditar el pacte que també hi va haver la passada legislatura, l’alcalde durant un anys i pico (crec que 16 mesos) va ser escollit Josep Lluís Millan, llavors d’ERC i ara sense afiliació després de donar-se de baixa del partit per estar en desacord amb el tema del transvasament a Barcelona. Acte seguit ho tornarà a ser Núria Ventura, com també ho va ser al final de la passada legislatura on Ulldecona va comptar per primer cop amb 3 alcaldes en quatre anys.
Quan llegeixes les noticies, reportatges i de vegades, alguns articles d’opinió, te’n adones de que hi solen haver errades d’aquest tipus que, per a la majoria de lectors passen totalment desapercebudes si no ets un coneixedor del tema.
No fa gaires mesos també hi vaig trobar una errada greu, de la que vaig parlar en aquest mateix blog a la veu de l’Ebre que, quan repassaven les eleccions de la Ràpita des de l’any 79 fins l’any passat, van mesclar-les amb les de Gandesa. Jo que segueixo prou de prop la vida política, sobre tot la municipal d’aquestes terres i fent un esforç me’n puc recordar el nom de molts dels alcaldes de les Terres de l’Ebre, sobre tot de la comarca del Montsià i bona part de la del Baix Ebre, ho vaig observar, però estic segur que molts ni s’hi van adonar.
Així, també cal dispensar si aquest cronista, de tant en tant, te algun lapsus o errada. No sóc professional i sovint no disposo de la documentació que té un diari o setmanari amb molts d’anys de “volada”.

L'11è CONGRÉS DEL PSC

Aquest cap de setmana, el PSC ha fet el seu 11è Congrés. Des de la seva fundació a les acaballes de la dècada dels ’70. De moment encara han transcendit poques coses que puguin afectar directa o indirectament les nostres comarques. Segurament que en els propers dies els mitjans informatius de caire més comarcal informaran d’una manera més detallada de les grans decisions preses al congrés. De moment s’ha sabut (segons informacions de Vinaròs News d’avui mateix) que Núria Ventura, la que va ser i tornarà a ser alcaldessa d’Ulldecona i diputada al Parlament de Catalunya, formarà part de l’executiva nacional en detriment de Josepa (Pepín) Beltran. A ningú sé li escapa la meva les meves preferències per la Núria; per moltes coses: per ser del Montsià, per seu para que és del mateix poble que jo, perquè a la família de la seva mare ja fa molts anys que la conec, fins i tot abans de néixer Núria i perquè penso que farà un bon treball de cara les comarques de l’Ebre. L’elecció de Núria com a única representant de la federació de l’Ebre contrasta amb els representants de CDC sorgits del congrés que fan ver la setmana passada, on s’hi van “col•locar” fins a 4 representants (la qual cosa no és significativa, ja que cada partit té composicions diferents en nombre de membres, composició territorial, etc.) Però si que hi té que veure quan d’aquests quatre, no n’hi ha cap del Montsià (2 ho són del Baix Ebre, un altre de la Terra Alta i el darrer de la Ribera d’Ebre) El que està clar és que mentre el Montsià guanya pes dintre del PSC, en perd a CDC, que, des de la sortida de l’exalcalde d’Amposta no hi ha trobat cap figura amb un mínim de pes i garanties per a representar la comarca més meridional de Catalunya.
Tornant a l’elecció de Núria Ventura, cal dir que ha estat fruit d’un tira i arronsa entre les diferents delegacions que representaven les comarques de l’Ebre. La “guerra” (sí sé li pot dir així) va començar molt més abans que el congrés (encara que n’hi ha qui opina que els congressos també comencen molt més abans del dia de la seva inauguració, amb la redacció de la ponència marc, l’elaboració d’esmenes, etc.) i va ser entre les dues persones “fortes” de la federació: per un constat del seu president i exalcalde de Tortosa Joan Sabaté que es postulava per a que Pepin seguis formant part de l’executiva de Montilla i per l’altra part del seu primer secretari i actual representant territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques a les nostres comarques Antoni Sabaté. Amb aquests resultats queda clar que els més forts dels dos Sabaté (al menys els que més agrupacions pareix que controla) és el primer secretari, l’Antoni Sabaté que es decantava cap a la futura alcaldes d’Ulldecona (cal dir per aquells que no ho sàpiguen que l’agrupació d’Ulldecona és la segona en nombre de militants per darrera de Tortosa i per davant d’Amposta) Encara que tot indica que de cara el congrés que la federació de l’Ebre farà la propera tardor no ha de tenir massa transcendència.
Dues darreres coses. La primera serà conèixer com quedarà el tema de la “interconnexió de xarxes") Com a mal menor pareix que quedarà “només per a casos d’emergència), cosa que no agradarà gens ni a la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni als seus seguidors entre els quals n’hi ha un bon grapat de socialistes... I la darrera és el aparent gir cap al catalanisme amb l’elecció d’Isidre Molas com a president del partit. Pareix que el company Isidre sempre és la “quota” catalana del PSC. Fa uns anys, quan es va tornar a reeditar el grup d’Entesa per al Senat, ERC no acceptava segons qui, precisament per no ser el “català” que caldria (segons ells) i finalment l’elegit (i ara cap de l’Entesa al Senat) va ser, com he dit abans l’Isidre Molas.
Veurem si tots aquests gestos de Montilla i aquestes “picades d’ullet” cal al sector més nacionalista porten al PSC a navegar per un bon rumb!