BLOODY SUNDAY (DIUMENGE SAGNANAT)

De vegades, la casualitat arriba ser molt cruel i inesperada. El passat novembre, a Amposta s’encetava un cicle de documentals que acabarà el mes de juny, amb la programació d’un al mes. Ara fa tot just un mes ja us en parlava del que es va projectar al febrer: Bucarest, d’Albert Soler.
Ahir estava programat “Bloody Sunday” o el que és el mateix: Diumenge Sagnant de Paul Greengrass (2002), sobre uns fets que van passar a Irlanda del Nord diumenge 30 de gener de 1972.
I deia que la casualitat és així de cruel, perquè en aquesta setmana s’han produït dos atemptats mortals a Irlanda del Nord quan feia molts d’anys que això no passava. Amb només quaranta vuit hores de diferència entre diumenge 8 i dimarts 10, hi van morir dos militars i un policia. Els atemptats van ser reivindicats per dos faccions dissidents de l’IRA (l’exercit republicà Irlandès)
El documental, rodat en format de pel•lícula, narra els fets que van passar aquell nefas diumenge a la població de Derry, amb el resultat de 14 morts /6 d’ells menors d’edat i més de 50 ferits.
El cert és que al finalitzar la projecció, vaig comentar amb la meva dona les imatges que acabàvem de veure i li deia que, “sense voler justificar l’exercit, caldria saber-ne una altra opinió de com van succeir els fets i si, des del bàndol dels manifestants es van disparar o no trets en contra dels soldats”. Difícilment, només sentint-ne una versió, pots tenir una idea certa de que ha passat.
Però aquest matí, al documentar-me una mica més per a escriure aquestes línies i buscar la informació per Internet, l’entrada a la Viquipèdia, és pràcticament un calc del que narrava la pel•lícula.
Acabaré dient que al seure a la cadira del Casal municipal (què és el lloc es fan les projeccions) hi vam trobar la fotocòpia d’unes pàgines de la Vanguardia i el País dels dies 30 de gener de 1998, 1 de febrer del mateix any i 29 de juliol de 2005, amb notícies, articles i entrevistes del llarg procés de pau de l’Ulster i que molts el fan servir d’exemple amb el procés que hauria de seguir el País Basc en la seva pacificació que significaria el final de la banda terrorista ETA.

2TEIXIDOR m’ha fet arribat la cançó d’U2 Sunday Bloody Sunday, precisament en memòria de la matança de Derry. Gràcies.

MY SWEED LORD

EN MEMÒRIA DE GEORGE HARRISON.-
Aquest concert va ser en homenatge a George Harrison, dos anys després de la seva mort.
A la guitarra acústica Eric Clapton; a la guitarra elèctrica el mateix fill de George; al piano Paul McCartney; a la primera bateria Ringo Star, a la segona bateria Phill Collins; a la segona guitarra elèctrica Tom Petty; i a l’orgue i interpretant la primera veu, l’increïble Billy Preston.
Entre les veus del cor està Linda Eastman, esposa de Paul McCartney.
També van estar presents al concert: Bob Dylan, Ravi Shankar, Jethro Tull i un nombrós grup d’amics i contemporanis dels Beatles, així com tot el grup ‘The Cream’ de Eric Clapton.
Tots una mica més canosos, pelons, grassets i arrugats, però encara representen el millor del millor. El més representatiu de la música dels ’70.
A Billy Preston se’l va arribar a conèixer com el cinquè ‘beatle’. Ell va ser qui va interpretar sempre el piano o l’orgue en tots i cada un dels enregistraments dels Beatles.
A gaudir-ho!

LES DONES DEL CINEMA

QUÈ VOL DIR AQUEST SENYAL?

Fa uns dies us anunciava el començament d’obres a diversos punts de la C-12. Això comporta una senyalització complementaria per indicar els conductors sobre l’eventualitat.
Al final del carrer Amposta on està la fàbrica de Ballesté, la botiga de Herraiz, etc. s’hi troba el senyal que podeu veure a la imatge.
Evidentment la resposta a la pregunta del encapçalament és del tot inadequada, ja que encara que estigui al revés, no crec que passi cap conductor que no arribi a la conclusió exacta: No és pot circular a més de 40 Km./hora.
Però és evident que qui la hagi col•locat no passaria un control de qualitat d’aquest que requereixen un certificat ISO. Primer perquè, és evident, el senyal està a l’inrevés. I segon, la seva ubicació no és la més oportuna, ja que, com es veu, està ubicada al carril de sortida de la rotonda cap al carrer la Sénia i no el d’entrada. O sigui al de l’altre costat. Cosa que tampoc seria correcte, ja que per allí surten cotxes que van cap a d’altres direccions.
Un aclariment. La foto la he fet amb el cotxe aturat, mentre esperava darrera un camió poder circular.
(Si no la veieu bé, podeu “clicar” sobre la imatge i s’engrandirà)