50º A AMPOSTA

Ahir a les 3 de la tarda, el termòmetre de la farmàcia Salom d’Amposta marcava 50,5º (quan jo vaig fer la foto 50º) És evident que, per molta calor que fes no feia, ni de bon tros aquesta temperatura. Per la lectura del de casa meva estàvem, aproximadament a uns 32º al sol i al carrer. Però és que el mateix termòmetre els passat abril ja marcava temperatures de més de 40º...
Si hagués fet aquesta temperatura, segurament estaríem davant d’un nou record mundial o parlant d’un avançament del anomenat canvi climàtic.


A l’octubre de 1976 vaig començar a treballar a Castelló. Fèiem un gran col•legi internat per a la diputació. Una de les primeres tasques que se’m va encarregar era el seguiment de la temperatura diària. Per aquest motiu, de la paret d’una de les edificacions del complex es va instal•lar un termòmetre de màxima i mínima. Cada dia, a una llibreta, calia apuntar la temperatura més baixa que havia arribat per la nit i la més alta produïda durant el dia. Aquella primera tarda del mes d’octubre, el termòmetre va marcar 42º. És evident que no feia tanta calor, però era la temperatura mesurada per l’aparell. L’encarregat, prepotent, em va dir a qui li havia consulta (?) Li vaig respondre que els termòmetres marquen la temperatura i si la lectura era aquella, no calia consultar-ho a ningú. O és que ell tenia un termòmetre instal•lat al seu cos?
El motiu del control és que el formigó tirat durant el dia ha de collar i no ho fa a temperatures per sota zero. Llavors, al dia següent no es pot desencofrar (encofrar és la col•locació de taulons de fusta o peces de metall per a que quan tiris el formigó no vessi.
És evident que al mes d’octubre a Castelló no sol gelar (!) I segurament no ho fa cap dia de l’any. Sempre recordaré que la nit més gelada va ser, precisament, el dia que acabava l’hivern, el 21 de març i vàrem arribar als 3º. Per tant, l’operació de fer un seguiment de la temperatura, era una mica inútil...
Jo entenc que un aparell manual com aquell que mesurava la màxima i la mínima, es pot “enganyar” per l’efecte del reescalfament del lloc on es troba, en aquest cas, de la paret on hi tocava el sol, pràcticament tot el dia. Però en la actualitat, amb la precisió que tenen la majoria dels aparells electrònics, no si un disbarat com aquest té alguna raó de poder produir-se.
No obstant, aquí queda el testimoni.

RELIGIOSITAT

Les esglésies cada cop estan més buides a l’hora de les misses i la mitjana d’edat de les feligreses (la majoria són dones), més elevada.
No obstant això, les arrels culturals del país amb els principis de l’Església Catòlica són encara molt vius.
Es diu que un bon grapat de les festes majors de Catalunya es fan durant el mes d’agost i, sobre tot, al voltant del 15 (l’Assumpció de la Verge) Però el propers dies es celebraran a les nostres comarques les festes majors de moltes poblacions que, con ‘tota la resta’ commemoren la festivitat del seu sant patró. Dues de les més importants són Tortosa i Ulldecona. Tortosa pel seu pes demogràfic, històric i polític i Ulldecona perquè con tots els anys acabats amb 4 i 9, és any de celebració de quinquennals.
A les festes de Tortosa, en honor a la seva patrona la Verge de la Cinta, la importància dels actes religiosos és inqüestionable: misses, processons, ofrena de flors i fruïts a la patrona, etc. I, en contrast amb el que està passant a diari on, com he dit, a missa hi va molt poca gent, la participació als actes serà massiva. No només la representació de la societat civil és nombrosa, sinó, fins i tot, els representants polítics d’aquesta societat, començant per l’alcalde i la seva corporació i d’altres càrrecs institucionals com diputats, senadors, etc.
A Ulldecona passa un cas semblant. La seva patrona és la M.D. de la Pietat. La Verge farà avui la baixada en solemne processó des de l’ermita situada a diversos quilòmetres de la població fins l’església parroquial de Sant Lluc on "residirà" mentre durin les festes. El dia de la festivitat de la patrona és el 8 de setembre (dia conegut com el de les Verges trobades) Curiosament, els altres quatre anys les festes majors s’avancen als darrers dies del mes d’agost.
La gran diferència (a part de la baixa de la Verge) entre l’any de les quinquennals amb la resta d’anys és que tota Ulldecona participa amb l’ornamentació dels seus carrers. Aquest matí escoltava que seran les XIV quinquennals des de que van començar-se a fer l’any 1939. No és difícil d’imaginar-se que en aquest any les costums i les formes han degut de canviar moltíssim. Segurament es van començar a engalanar un reduït nombre de carrers i en pocs anys es va estendre a la majoria dels que quedaven.
Jo que no sóc d’Ulldecona, el primer record el tinc de l’any 1969. Un dels dies previs a l’inici de les festes majors, casualment, em trobava a una casa del carrer Pietat, a tocar de l’església. Era la casa dels pares i iaios dels “Lazaro”. Recordo com la iaia i la mare parlaven d’aquell i l’altre carrer i dels noms que els hi havia posat: els ous ferrats, les cortines d’acer... Depenia de la decoració. “Els ous ferrats”, per exemple, és que estaven decorats amb grans margarides.
El paper de les dones era fonamental en l’èxit final, ja que d’elles depenia en gran part tota la labor artesana que es portava a terme.
Ara la utilització del “reciclatge” ha pres protagonisme a l’hora d’elaborar l’artesania que conforma la decoració dels carrers. Així, ampolles de plàstic i altres objectes s’han inclòs dintre dels materials utilitzats per a confeccionar flors i plantes ornamentals.
Però també els actes no religiosos tindran un protagonisme especial. A Ulldecona cal destacar-ne el ball del xim-xim o ball de mantons que és una ballada de jotes on, en dues jornades, hi participaran un bon grapat de parelles de ball. Un dia es farà la jornada infantil i l’altre dia la dels sèniors. El mantó de manila que lluen les seves dones és, per si sol, ja un espectacle.
Els orígens de la festivitat cal buscar-los a l’any 1939. Al acabar la Guerra Civil Espanyola, el capellà del poble va posar a la consideració dels fidels la possibilitat de fer un “homenatge a la Verge cada 5 anys com a desgravi als fets de la guerra”. Com no podia ser d’una altra manera, la unanimitat dels assistents hi van mostrar el seu acord.
Les quinquennals d’Alcanar, que es faran el més que ve, tenen el mateix origen i coincideixen la majoria dels actes com ara l’ornamentació dels carrers.

(La fotografia està extreta del blog: "Ulldecona&foto")

VUELTA CICLISTA A ESPAÑA (PAS PER TORTOSA)

No vull deixa escapar l’ocasió de publicar algunes fotografies del pas per Tortosa, més concretament per la rotonda on hi ha el monument a la lluita anti-transvasament de l’Ebre. No és gens freqüent que la Vuelta visiti les nostres terres. De fet crec que feia uns quants anys que passava de llarg fins i tot de Catalunya. És veritat que de tant en tant apareix. Tortosa ha estat diversos cops meta volant i la Sénia, farà uns 15 anys va ser-ne final d’etapa, gràcies a la col•laboració de les empreses del ram del moble que van aportar els diners.


És obvi que ser final d’etapa d’una gran carrera ciclista (la Vuelta està considerada la tercera prova més important del món només darrera del Tour de França i el giro d’Itàlia), dóna prestigi allà on va, sobre tot si és el poble d’inici o final d’etapa (la majoria de vegades és les dues coses) Quantes vegades s’ha anomenat avui Tarragona i Vinaròs. I també Benifallet, Bítem, el Mas de Barberans, la Sénia, el Castell, Sant Rafel del Riu...



Algú m’ha preguntat amb segones intencions. “I per Amposta no passa?” I jo li he respost: “Potser és que no s’ho mereix”.

ÓLVEGA

Què és Ólvega? És un poble de la província de Sòria entre la capital i Saragossa. I perquè en parlo avui? Perquè m’ha sorprès una pàgina de propaganda sencera apareguda avui al Periódico de Catalunya (suposo que a d’altres diaris de tirada nacional també ha sortit)
L’anunci en qüestió convida als empresaris amb iniciativa a invertir al municipi. Fins i tot hi ha una gràfica sobre la evolució de la inversió industrial en els darrers 7 anys. L’any 2002 va se, segons la gràfica d’uns 15 milions d’euros, mentre que entre aquest any i l’any que ve es preveu que sigui de 100 milions. També dóna el nom del regidor de Desenvolupament, un tal Emiliano Revilla per a contactar-hi en el cas d’estar-hi interessats.
Ës evident que qui “no ensenya, no ven”. La iniciativa del citat ajuntament d’Ólvega, és, des del meu punt de vista lloable. Encara no he vist que cap ajuntament de les Terres de l’Ebre, ni tant sols els més grans, promocionin de forma institucional el sòl industrial disponible. Ni l’eix Tortosa-l’Aldea, amb el famós Catalunya Sud, ni el de Campredó, ni els dos d’Amposta, el de Tosses i el de l’Oriola, ni el de Camarles, ni el Valldepins d’Ulldecona, ni el de la Sénia, etc., etc.
Potser esperem que les inversions ens vinguin en forma de pluja. Bé, en el cas d’Amposta, el tema el tenim prou solucionat. Només cal apropar-se i es comprovarà com un grup d’empresaris ampostins atrau inversions de fora facilitant-los terrenys i naus industrials...
Fa una mica més d’un any, per motius turístics es va promocionar un poblet de Terol de 12 habitants: Miravete de la Sierra. Ignoro si a hores d’ara els 12 segueixen vius o s’ha instal•lat al poble alguna nova família. Però la publicitat que va fer-se em va cridar molt l’atenció. Es passava l’anunci als canals del Satèl•lit Digital “Calle 13”, “AXN” i “Fox”. També es va obrir una pàgina a Internet interactiva on podies visitar, virtualment, el poble i veure de ben prop els seus habitants. Jo vaig pensar que la iniciativa (que va deure de costar uns bons calerons) va sortir d’alguna persona relacionada amb el poble (descendent o resident temporal) que va fer-ne de mecenes. Sumant els patrimonis dels 12 habitants, segur, no tenien prou diners per a pagar-ne aquella campanya que va estar a antena diverses setmanes.