dissabte, 5 de setembre del 2009

50º A AMPOSTA



Ahir a les 3 de la tarda, el termòmetre de la farmàcia Salom d’Amposta marcava 50,5º (quan jo vaig fer la foto 50º) És evident que, per molta calor que fes no feia, ni de bon tros aquesta temperatura. Per la lectura del de casa meva estàvem, aproximadament a uns 32º al sol i al carrer. Però és que el mateix termòmetre els passat abril ja marcava temperatures de més de 40º...
Si hagués fet aquesta temperatura, segurament estaríem davant d’un nou record mundial o parlant d’un avançament del anomenat canvi climàtic.


A l’octubre de 1976 vaig començar a treballar a Castelló. Fèiem un gran col•legi internat per a la diputació. Una de les primeres tasques que se’m va encarregar era el seguiment de la temperatura diària. Per aquest motiu, de la paret d’una de les edificacions del complex es va instal•lar un termòmetre de màxima i mínima. Cada dia, a una llibreta, calia apuntar la temperatura més baixa que havia arribat per la nit i la més alta produïda durant el dia. Aquella primera tarda del mes d’octubre, el termòmetre va marcar 42º. És evident que no feia tanta calor, però era la temperatura mesurada per l’aparell. L’encarregat, prepotent, em va dir a qui li havia consulta (?) Li vaig respondre que els termòmetres marquen la temperatura i si la lectura era aquella, no calia consultar-ho a ningú. O és que ell tenia un termòmetre instal•lat al seu cos?
El motiu del control és que el formigó tirat durant el dia ha de collar i no ho fa a temperatures per sota zero. Llavors, al dia següent no es pot desencofrar (encofrar és la col•locació de taulons de fusta o peces de metall per a que quan tiris el formigó no vessi.
És evident que al mes d’octubre a Castelló no sol gelar (!) I segurament no ho fa cap dia de l’any. Sempre recordaré que la nit més gelada va ser, precisament, el dia que acabava l’hivern, el 21 de març i vàrem arribar als 3º. Per tant, l’operació de fer un seguiment de la temperatura, era una mica inútil...
Jo entenc que un aparell manual com aquell que mesurava la màxima i la mínima, es pot “enganyar” per l’efecte del reescalfament del lloc on es troba, en aquest cas, de la paret on hi tocava el sol, pràcticament tot el dia. Però en la actualitat, amb la precisió que tenen la majoria dels aparells electrònics, no si un disbarat com aquest té alguna raó de poder produir-se.
No obstant, aquí queda el testimoni.