ESTRATÈGIA COMERCIAL

No fa gaires setmanes “algú” em va dir que si la nova zona comercial d’Amposta havia canviat el nom. Li vaig dir que no sabia res ja que feia dies que no havia passat per aquell indret i si ho havia fet no me’n havia adonat.
L’altre dia, a la mateixa persona ni vaig dir que sí, que efectivament, el nom que hi figurava ara ja no era “Boulevard Castellania d’Amposta”.
Si hi passeu ara i us hi fixeu veureu que el nom és “Futuro Ciudad Amposta”, així, en castellà.
Però tal com explicava l’altre dia Manel Zaera al seu blog, no només té el nom en castellà, sinó que la seva pàgina web també està en l’idioma “imperial”. Però pots visualitzar-la també en anglès i francès.
Però a mi el que més m’ha cridar l’atenció és de la forma con es promociones. Parlen com si la zona comercial ja estès en ple funcionament, quan és evident que no està acabada i en principi pareix que només estigui assegurada la presència del Carrefour.
Textualment hi diu així. “FUTURO CIUDAD AMPOSTA, a tan solo 20 minutos, en coche, de cualquier lugar de las cuatro comarcas de su ámbito de influencia, es un destino de compras, donde se concentra un exclusivo grupo de locales comerciales en los que el visitante puede encontrar todo lo relacionado con artículos del hogar, moda y ocio, ofreciendo respuesta adecuada a todos los miembros de la familia.”
Sí, sí, i a 20 minuts de qualsevol lloc de les quatre comarques. Molt hauran de córrer els de Batea, la Fatarella o Flix si volen arribar en 20 minuts a Amposta.
Però si hi passes, te’n adonaràs ràpidament que estan promocionant els “darrers locals en venda”. Així ho posa a diverses pancartes escampades arreu de la tanca que delimita les obres.


Però molt em temo que això només sigui una estratègia comercial. A Amposta (tal i com es veu a l’altra foto), hi ha molt pisos que no s’han pogut vendre i des de fa temps, fins i tot des d’abans de començar crisi que es poden veure.

60.000 EUROS

Ahir pel matí, en sortir de la “Casa Gran de l’ampostinisme” vaig trobar una mare i una filla que anaven a entrar-hi.
Com les coneixia i hi tinc la suficient confiança, els hi vaig preguntar si anaven per demanar alguna cosa. Em van respondre afirmativament. Mig en broma, mig en serio, els hi vaig dir que “no aconseguirien res”. Em van respondre que, efectivament, ja que portaven dos anys amb el mateix tema i fins ara encara no els hi havia donat una solució. No em van explicar quin era el problema pel que buscaven solució.
Ara bé, hi ha casos que el resolen favorablement i d’una forma prou ràpida. A la foto hi podeu veure una illa de contenidors situada a l’avinguda de Catalunya de la nostra ciutat, un dels principals eixos dels que disposa Amposta. Aquest contenidors de brossa fins fa pocs dies estaven situats a l’altre costa de la placeta. Més o menys a 5 metres de l’actual emplaçament.
Suposo que us preguntareu el motiu del canvi. Per queixes de la veïna de la casa del costa, d’allí on es veu la publicitat de “Tukars”, una empresa de lloguer de vehicles que no disposa de cap local on tenir-los i els deixa “escampats” per tota aquella zona.
Ja fa uns mesos, al assabentar-me de que serien traslladats, li vaig dir a un veí que vaig trobar tirant les escombraries. I la resposta d’aquest va ser: “Perquè és queixa una veïna... I quan deixen els vehicles davant de l’establiment de la meva dona, què?”.


Els contenidors de recollida selectiva fa una mica més de dos anys que estan funcionant. Quan es van col•locar, si algú es va queixar perquè li van col•locar a un lloc massa prop de casa seva, en algun cas van canviar-los d’ubicació. Jo en conec un, la qual cosa no vol dir que sigui una cas aïllat. Recordo que el propietari d’un establiment de l’avinguda de la Ràpita que ja tenia marcat davant de la botiga la zona on hi havia d’anar, va dir-me que s’aniria a queixar, ja que era un bon lloc per aparcar els cotxes que li anaven a comprar. Li vaig dir que, segurament, no ho aconseguiria. Però sí, finalment ja no li van col•locar davant de casa. Però llavors la despesa va ser molt mínima. No com ara que traslladar-los 5 metres ha costat als ciutadans d’Amposta 60.000 euros!
Si ens remuntem al principi, aquesta mateixa veïna ja es va queixar de que li embrutaven la paret de casa, que de vegades els camions tocaven el seu balcó, etc. En un primer moment es va prohibir aparcar per a facilitar la tasca dels vehicles. Però finalment (i com no s’ha parat de queixar) ha aconseguit el trasllat definitiu.
Durant uns anys en aquesta mateixa casa hi va haver el local d’Unió Democràtica de Catalunya. Hi té alguna cosa a veure?

PACTE PER LA SANITAT

Tal i com deia aquest matí la Cadena SER, en el temps que corren, arribar a pactes, no és la cosa més habitual. Però ahir, la ministra de Sanitat Trinidad Jiménez va aconseguir arribar a un acord amb totes les comunitats autònomes en temes sanitaris.
Una societat avançada té una despesa molt important en sanitat. I, amb l’envelliment de la població, aquesta despesa té més tendència a incrementar-se conforme passin els anys, que no a reduir-se. Al menys que es posin mesures per a evitar-ho i això és el que va fer-se precisament ahir.
La primera mesura que vaig escoltar que s’aplicaria és la creació d’una “central de compres”. Evidentment no és el mateix que cada comunitat autònoma per ella sola acudeixi a comprar als proveïdors que anar plegades. En el segon cas sempre s’aconsegueixen millors preus, es a dir, estalvi.
També he escoltat avui que una de les coses que es vol fer és incrementar la compra dels medicaments anomenats “genèrics”. El “genèrics” són medicaments sense marca però amb els mateixos components que el que en tenen. Evidentment, les principals farmacèutiques venen els seus medicaments amb marca pròpia i més cars.
A partir d’ara, en el cas de que existeixi al mercat el “genèric” i no es compri, no es rebrà la subvenció per part del Ministeri de Sanitat.
Entre les coses que s’han explicat, ha estat que qui recepta més genèrics són els metges d’atenció primària. En canvi els metges residents i els particulars, els que menys. Suposo que “bona part de la culpa” la tenen els visitadors de les empreses de farmàcia i els regals que els hi donen per a que receptin els seus medicaments.
Finalment, l’altra mesura que, segurament s’acabarà aplicant encara que és molt més impopular que les anteriors, és el copagament de la visita. Es a dir, pagar encara que sigui un preu simbòlic (entre 3 i 5 euros) per cada cop que acudeixis a visitar-te al metge. Dient també aquest matí de forma “miraculosa”, als països que s’aplica, un 25 % dels pacients es posen “bons de cop”.
Per acabar vull dir que quan van nomenar Trinidad Jiménez ministra, vaig pensar que ho faria bé. I si, finalment es tanca el pacte respectant les mesures que s’han acordat inicialment, tindrà un mèrit considerable.
Curiosament Juan José Güemes, el conseller de Sanitat del govern de Esperanza Aguirre (segons es diu, un dels polítics més guapos d’Espanya i gendre del tot poderós Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló) va dimitir ahir del seu càrrec, mentre per Madrid sonaven encara més aires de conspiració amb la reaparició d’Eduardo Tamayo, l’exdiputat socialista que amb la seva absència (juntament amb la de Maria Teresa Saez) de l’Assemblea de Madrid van propiciar que la presidència de la Comunitat parés a mans de Dña. Espe en lloc de Rafael Simancas,el candidat socialista i que, juntament amb el vots d’IU tenien la majoria.

NOU RADAR A LES CASES D'ALCANAR

El món Internet permet una informació global i immediata. Avui m’han arribat 3 correus iguals, avisant-me de la col•locació d’un nou radar a les Cases d’Alcanar.
Un m’ha arribat d’Ulldecona, l’altre de la Ràpita i el tercer, d’Amposta.
Qui avisa no és traïdor!