diumenge, 23 de gener del 2011

REFLEXIONS DE CAP DE SETMANA

Després d’una setmana on Amposta ha estat protagonista a diversos mitjans de comunicació, crec que ha arribat l’hora de reflexionar sobre els fets que la van posar a la primera línia informativa.
El comerciants de la zona centre, també coneguda com el Triangle, devien d’estar fins “el gorro” per decidir a donar un pas que, a Amposta és atípic. La ciutadania d’Amposta (de la que els comerciants hi formarien part) difícilment es revelen contra el poder legítimament establert a la seu de l’Ajuntament. Normalment callen i atorguen. I això és degut a que CiU està present a la majoria de les entitats del poble, ja siguin esportives, culturals, cíviques, filantròpiques o de qualsevol altra mena.
Prova d’això és que des de la Federació de Comerç d’Amposta, des de la Associació de Veïns del Centre i, fins i tot, des de la Federació d’Associacions de Veïns, fins ara, “no han dit ni piu”. I és força evident que la concentració d’obres a un lloc determinat causa molèsties a propis i estranys, es a dir, veïns de la zona, comerciants i conductors i vianants en general.
També aquesta setmana la societat musical la Lira Ampostina (de les poques entitats que CiU no controla plenament) ha enviat a casa la seva publicació “Lira" núm. 12 de gener de 2011) A la portada ja hi ha un tast de la polèmica que va sorgir ja fa més d’un any entre la pròpia societat, l’altra banda de música de la ciutat i l’equip de govern municipal. Ja la l’interior, el president de la societat Javier Escrihuela, signa un article, com si fos un editorial on explica de forma força detallada i veraç els fets que li han fet perdre a la Lira un bon grapat d’euros (es parla de prop de 120.000) I tot perquè l’equip de govern de la nostra ciutat no vol “municipalitzar” l’escola de música de la Lira. Tant l’alcalde com la regidora d’Ensenyament, ho tenen clar: “O totes dues o no cap”.
Però al seu escrit, el president de la Lira, en cap moment, dóna la culpa a l’equip de govern de tot l’enrenou que hi ha hagut. En cap moment els fa responsables d’haver perdut una subvenció del departament d’Educació del passat govern d’Entesa que els hauria anar com a “aigua de maig” a l’hora de solucionar el greu problema financer que pateix l’escola de música. I això que, al darrera de tot, amb tota seguretat hi ha la ma de CiU.
Potser tem represàlies? Potser sí...       

dissabte, 22 de gener del 2011

LA DESACTIVACIÓ DEL “CAS MILLET”


He volgut usar el mateix adjectiu que empra el Periódico el passat dijous. El titular de la pàgina 17 deia així: “La Generalitat posa en marxa la desactivació del “cas Millet”.
Es veia venir. CiU té massa interessos en aquest cas per deixar que la judicatura l’acabi investigant en profunditat i en puguin sortit esquitxats.
Els cas Millet o el cas Palau de la Música, com també se’l coneix és un cas atípic a Catalunya. En destapar-se al juliol de 2009 (si no em falla la memòria) va sortir a la llum, no només l’enriquiment il·lícit d’uns personatges sense escrúpols (Millet i Montull), sinó la prova del finançament il·legal d’un partit que va governar Catalunya durant 23 anys amb Jordi Pujol (esquitxat ja pel cas Banca Catalana) i que ho torna a fer de la ma del seu pupil Arturo Mas.
D’aquest tema n’havia parlat més vegades i havia expressat les meves sospites de que en arribar al poder els convergents, farien tot el possible per “tirar terra” per sobre i mirar de tancar el més ràpidament possible tot aquest afer que no els gens. Tampoc els ha fet gaire mal, com es va veure a les passades eleccions, però ara que governen, tenir un president que, presumptament sabia el que passava al seu partit i ho tolerava, pot resultar contraproduent.
Ahir, el jutge que porta el cas, Juli Solaz, ja va dir al Consorci del Palau de la Música que “es defineixi”. Recordar només que dintre d’aquest consorci hi forma part la Generalitat de Catalunya, com també l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Abans, amb el govern d’Entesa, aquest mateix Consorci va acordar tirar endavant amb la investigació del més que presumpte finançament il·legal de CDC amb Daniel Osàcar, l’antic tresorer del partit com a màxim implicat i també el seu secretari d’immigració, l’Àngel Colom que, amb els diners que va rebre de Millet va poder liquidar el partit que havia fundat amb la Pilar Rahola (avui biògrafa oficial d’Arturo Mas), el Partit per a la Independència (PI) abans de formalitzar l’entrada a Convergència.
Amb CiU al poder, el Consorci del Palau s’ha desdit i ja no val que s’investiguin els dos màxims implicats de CDC en tot aquest afer, es a dir, Daniel Osàcar i Àngel Colom.
Juli Solaz demana ara a dit consorci que “s’aclareixi”. El que no potser és que amb el Tripartit es demanés la imputació dels càrrecs de CDC (per molt polititzat que estès, era força evident que hi va haver un finançament il·legal del partit, uns diners que l’empresa Ferrovial feia arribar a Convergència a través del Palau i dels que Millet se’n devia d’emportar una bona comissió) i ara, amb CiU al govern, ja no cal...
El magistrat instructor ha decidit fer una “peça separada” i seguir investigant la trama del finançament irregular, però ara no imputa ningú.
Algú creu que tota aquesta història pugui acabar amb membres de CDC asseguts al banc dels acusats i condemnats. Jo tinc seriosos dubtes.    

Mireu els enllaços de les altres vegades que n'he parlat: 



    

divendres, 21 de gener del 2011

UN VOT DE CONFIANÇA


Ahir els membres del Tribunal Constitucional van escollir el magistrat valencià Pascual Sala com a nou president. A l’igual que l’advocat Català Eugeni Gay, Sala forma part del l’anomenat “sector progressista” del TC.
Abans de fer-se l’elecció, un dels membres que sonava amb força que podria ocupar aquest càrrec era Manuel Aragón, un suposat component del “sector progressista” que, a la sentència sobre l’Estatut de Catalunya no va tenir cap mena de problema de posicionar-se al costat del “sector conservador” i rebutjar així molts apartats de la norma bàsica del nostre país. Per exemple va ser un dels que fa fe treure que “Catalunya era una nació” del preàmbul del text estatutari. Aragón comptava amb el suport del “sector conservador”.  
Segons es diu (evidentment jo no controlo aquestes coses) Pascual Sala és el primer magistrat que arriba a la presidència del TC. Fins ara els presidents havien estat catedràtics.
Sala, que ja té 75 anys, va ocupar el càrrec de president del Tribunal Suprem.
Pel que es diu, feina no li faltarà al nou president. Sobre la taula s’ha trobat amb diversos recursos del Partit Popular (sempre del PP...) Entre ells, el de matrimonis entre persones del mateix sexe, la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, etc.
Personalment crec que Pacual Sala ho farà bé i farà que, a partir d’ara, les sentències dictades pel TC siguin molt més equànimes que en les èpoques més recents.
Llàstima que no es pugui emetre un nou veredicte sobre l’Estatut, molt probablement, seria força diferent al que es va emetre l’any passat. I és que depèn de la composició de l’alt tribunal per a que les sentències siguin d’un signe o d’un altre. Amb el permís del senyor Manuel Aragón, per suposat.    

dijous, 20 de gener del 2011

AMPOSTA, UNA RATERA

Els comerciants d’Amposta estan que trinen amb les obres que es fan a diversos carrers del centre del poble.
Si ahir era Antoni Espanya, el cap de llista del PSC a les propers municipals qui sortia a denunciar-ho, perquè així li van demanar un grup de botigues de la zona del Triangle d’Amposta (la gravació es fa fer dimarts al matí, dia de mercat Amposta, tot aprofitant quan hi ha més col·lapse circulatori), avui, Amposta ha estat protagonista al programa “España Directo”  que emet la Primera de TVE.
Els botiguers es queixen de que al no poder arribar amb els cotxes a peu de comerç, fa disminuir sensiblement les vendes, com ja va passar a la campanya de Nadal i Reis. Tampoc poden arribar els camions i furgonetes de repartiment que abasteixen de gènere les botigues de la zona.
Però encara que us sembli estany, no vull parlar-vos més d’aquest tema, que només ha estat una introducció del que, realment vull contar-vos.
Els passat dilluns, abans de que Antoni Espanya ens fes saber que dimarts rebria a la premsa per a denunciar l’estat en que es troba aquella zona, vaig portar a ma mare a urgències de l’Hospital Comarcal. La vaig deixar a l’entrada d’urgències i vaig mirar d’aparcar per la zona. Com em venia recte, vaig entrar pel carrer Calderón de la Barca. Hi vaig poder accedir sense cap tipus de problema. En arribar a la cruïlla amb els carrers Hernán Cortés i Verge de Montserrat, em vaig adonat que no podia anar en lloc, ja que a la dreta tenia el mencionat carrer Hernán Cortés que és de sentit ascendent. Si continuava pel Verge de Montserrat, a l’altura del carrer Cervantes estava tallat per obres i, de continuar recte, trobava tallat el Miquel Granell també per obres. Què fer? L’única solució era fer maniobra, tornar per on havia vingut i pujar pel carrer Ronda fins el passatge Júpiter on, finalment, vaig poder aparcar. Afortunadament no molt lluny de l’hospital on continuava ma mare.
Us adjunto la seqüència de fotos per a que us feu una idea. 















Entrada pel carrer Calderón de la Barca.
















Continuant pel carrer Calderón de la Barca. 
















A la dreta el carrer Hernán Cortés.
















A l'esquerra el carrer Verge de Montserrat, amb les obres del carrer Cervantes al fons.
















Al final, el carrer Miquel Granell.

Més informació sobre el tema a Socialistes de l'Ebre,

Ebredigital (la Feu de l'Ebre a Internet), la Marfanta (blog del periodista Gustau Moreno), Diari de Tarragona, i TVON.