TRACTE DE FAVOR

Els dies 18 i 19 de gener, Amposta va ser protagonista com mai als mitjans de comunicació. Les obres que s’estan fent a diversos carrers del centre, sumades a l’aparcament soterrat que s’està construint a la plaça del mercat, la més cèntrica de la nostra ciutat, comporten una paràlisi quasi total del comerç d’aquella zona.

Els comerciats, farts de tanta obra que dificulta i molt la circulació tant de cotxes com de vianants, en aquest cas hipotètics clients, van optar en recórrer a l’oposició del consistori ampostí per denunciar els fets. Així van contactar amb qui serà el cap de cartell a les properes municipals del mes de maig pel PSC Antoni Espanya.

Dimarts pel matí, dia de mercat setmanal, era un bon moment per a mostrar a la premsa les dificultats existents per accedir al centre de la ciutat, comercialment, el Triangle. Espanya va convocar la premsa comarcal para escenificar “in situ” el greu problema. Alguns carrers estan tallats fins i tot per al vianants i, a la majoria, al no poder entrar en cotxe, evidentment, tampoc hi poden entrar els camions i furgonetes per abastir de gènere les botigues que, en poca o molta quantitat, segur que alguna necessitat tenen. Al dia següent els diaris comarcals (Diari de Tarragona i el Punt) se’n feien ressò, així com, en arribar el divendres el setmanari de referència del nostre territori, la Veu de l’Ebre. Però el que no s’esperava és que el tema denunciat pogués arribar a tenir repercussió a nivell nacional.

Efectivament, dijous 19, al programa “España Directo” de la Primera de TVE, es va oferir un ampli reportatge on es mostrava de la ma d’alguns dels comerciants de la zona i recollint l’opinió de ciutadans del carrer, la gravetat de la situació. El realitzador va voler recavar l’opinió del propi alcalde de la ciutat i les càmeres de televisió van entrar al seu despatx de la casa consistorial. L’alcalde va dir que “entenia les queixes dels comerciats, però s’havia optat en fer les obres totes a l’hora per que d’aquesta manera, en 5 o 6 mesos quedarien enllestides i s’acabaria amb les molèsties més ràpidament, en lloc de fer-les escalonades i ‘eternitzar-les’ al llarg de la legislatura”. El que sobta és que, precisament, s’hagin fer al final de la legislatura i no al principi o a la meitat... Potser s’acabaran just abans de les eleccions i així es podran inaugurar i fer-se la foto? El lector és lliure de pensar el que cregui convenient.

Arribat en aquest punt, hom pot creure que la polèmica ja estaria tancada. Res més lluny.

Cap a la meitat del mes de desembre, tot just quan havia de començar la campanya de Nadal i Reis, es van inaugurar les noves galeries comercials del costat del cementiri, on també ha d’obrir un “Carrefour” que, segons les previsions, ho farà dintre del mes de febrer. “Més gran que el de Vinaròs!”, diuen algunes veus. La inauguració es va fer amb tota la pompa. A part de les màximes autoritats locals (l’alcalde i l’exalcalde, avui senador espanyol i un dels impulsors de la idea) hi havia representants dels propietaris, una empresa valenciana (potser per això el centre comercial es diu “Futuro Ciudad Amposta”, així, en castellà), altres regidors i una àmplia representació ciutadana. Hi van haver espectacles i un aperitiu per als assistents. La polèmica vindria després, en saber-se que les galeries que van obrir (no totes) ho van fer sense disposar del pertinent permís del departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya. El motiu? No disposaven de connexió elèctrica per part de l’empresa subministradora i van haver de posar grups electrògens per a donar llum al recinte.

Com que l’aparcament soterrat del centre comercial tampoc està acabat, l’equip de govern de l’ajuntament ha habilitat zones d’aparcament per les rodalies. En alguns casos s’ha de pujar per sobre de les voreres per a poder deixar el cotxe. En canvi, mentre duren les obres d’urbanització dels carrers del centre de la ciutat, no s’ha pres cap mesura per a facilitar l’aparcament prop del comerços, com per exemple, suprimir una part de la zona blava.

Hi ha hagut o no tracte de favor? Una vegada més, que jutgi el lector.

UNA FILTRACIÓ INTERESSADA?

Una de les notícies polítiques d’aquesta setmana a les nostres comarques, més concretament a la comarca del Montsià ha estat l’informe que la Sindicatura de Comptes va emetre sobre els números del Consell Comarcal del Montsià.

Una vegada més va ser Debatmorenc qui ho publicava a la seva pàgina. Al dia seguen ho portaven altres diaris com el Punt.

Va ser una filtració interessada? Evidentment de CiU d’Amposta? Tot fa pensar que va ser així. La setmana abans la capital del Montsià va ser la protagonista negativa. Les obres al centre de la ciutat que provoquen el caos circulatori i l’escàs negoci dels comerços de la zona, així com també la construcció del carril bici a empreses de fora de la ciutat, van crear un cert “nerviosisme”, sobre tot, a l’equip de govern de la nostra ciutat. En privat van arribar a dir que els nous delegats territorials revisarien com s’havien gastat els diners en els darrers anys. “Mirarem fins el darrer cèntim”, pareix que van dir.

Més d’una vegada, als plens de l’ajuntament d’Amposta, en hem degut de sentir aquest tipus d’amenaces. Per tant, res de nou i tot és possible.

Davant d’aquesta informació segurament interessada, hem van fer el següent comentari: (el text que segueix ja no ha estat escrit per mi)

Els resultats de la sindicatura de comptes internament ja se sabien, segons intervenció (comentat d'una manera informal) amb mi, hi havien recomanacions de millora bàsicament per la forma, no tant per ser irregularitats greu.

Evidentment si llegeixes aquest article i no saps com funciona l'administració i la sindicatura pareix que al consell hi hagi hagut un desfalc de la hòstia. i no és així.

La sindicatura et demana la perfecció, i l'administració a vegades tira pel dret per intentar ser un pèl més operativa (sinó imaginat!!!!). per exemple jo ara mateix per contractar empreses del meu projecte, hagués tingut que fer un procés interminable però m'aprofito de la competència del president per fer decrets per contractes menors de 18.000 euros. Això la sindicatura no ho veu bé però és legal.

Ara bé, dit tot això crec que la vostra obligació com a partit es demanar comptes a la persona responsable de la gestió, que ja saps qui és.

I després va continuar dient:

1.- El Consell Comarcal és un entitat finalista, això significa que tots els fons que rep són per a gastar en projectes i accions que una vegada implementats s'han  de justificar correctament a l'administració superior que ens l'ha atorgat, per tan es casi impossible que hi hagi un desfalc econòmic. (tindrien que fer-ho molt bé, i sincerament no tenen tanta capacitat per fer  això). per cert el consell es finança de dues vies: les aportacions dels ajuntaments (crec que es diu fons de cooperació) i subvencions d'administracions superiors per tant com no recaptem estem bastant controlats.

2.- Temes de personal; el consell te una plantilla fixa de com a molt 10 treballadors, la resta som subvencions de la generalitat o diputació, per tant el dia 1 de gener el consell no sap mai com serà la seva plantilla al llarg de l'any, ja que s'aprofita de programes de la generalitat que permeten la contractació de personal per a contractar gent. Un exemple molt clar sóc jo si es fes el que diu la sindicatura segurament jo no podria treballar. I per tant és impossible publicar al DOGC la previsió de plantilla per aquell any. Ja veus l'administració fa que la pròpia administració faci les coses malament.

3.- La sindicatura en l'informe i jo l'he vist en cap moment parla de irregularitats, parla sempre d'incidències i recomanacions.

4.- Per tant opinió personal, o el periodista té molt mala folla o bé hi ha una filtració a fer mal, i jo opto per la segona. Que estrany que la setmana anterior és publiques al punt una notícia sobre irregularitats en l'adjudicació d'obres a Amposta, filtrada per ERC i mira per a on aquesta setmana es filtra aquesta notícia parlant d'irregularitats (falses) al Consell l'any que governava ERC al Consell. Que estrany que aquest informe està al consell des del mes de octubre - novembre i es filtra ara que s'ha canviat de govern. Aquí el PSC “prigueu” per estar al mig, “sé siente”....

Definitivament la meva opinió és que això és una venjança política de CIU per el soroll de la setmana passada en les obres, “España en directo”, noticies d'adjudicacions irregulars ...... i marca l'inici de campanya electoral, que me dona la sensació que serà bruta........ pot ser tenen temor si utilitzen aquestes armes.

EL CARREFOUR "EN NEGATIU"

Una cosa és la imatge de marca que es vol transmetre i l’altra ben diferent és el funcionament intern, el que es cou a la cuina, el que ja entre bastidors.

Avui us vull parlar de la marca Carrefour i dels anuncis que, les darreres setmanes estan passant per televisió. Cal reconèixer que els anuncis són força vistosos i mostren la cara més afable de la marca: aliments sense gluten per a celíacs, paper provinent d’arbres certificats, fruites i verdures ecològiques, etc. L’anuncia acaba dient: “Carrefour, com ... (per exemple Celia o Paco), en positiu”.

Però ahir em vaig sorprendre negativament quan vaig llegir al Triangle que el sindicat agrari Unió de Pagesos està en peu de guerra contra la cadena de supermercats francesos. El motiu és que, com fixen el preu de compra, estan pagant una misèria als pagesos catalans pels seus productes, sobre tot l’oli d’oliva verge i les taronges.

És freqüent que els grans distribuïdores fixin els preus de compra i, normalment, sempre solen ser molt baixos, com és el cas de Carrefour. De vegades, els pagesos prefereixen malvendre els seus productes abans de que la collita es pugui arribar a perdre. El preu que arriben aquests articles als consumidor, ja és una altra cosa. Normalment, el client, en el millor dels casos, no hi aprecia cap diferència substancial. I, en els pitjor dels casos, ni se’n assabenta d’aquestes pràctiques, legals, però del tot reprovables.

No és la primera vegada que tinc constància de fets semblants. Una vegada, Tomàs Collell un ampostí que ara està per Màlaga, treballava per a una determinada marca de productes derivats de la carn (fuets, mortadel·la, pernil dolç i salat, etc.) Òbviament no citaré la marca encara que la sé. Una cadena de distribució va voler fixar el preu (a la baixa, evidentment) del pernil dolç. Davant d’això, el fabricant li va posar més fècula i aigua. Qui hi va sortit perdent? El consumidor. Possiblement estava a més bon preu, però la qualitat havia baixat substancialment.

Una vegada, la meva dona, va testimoni involuntari de l’existència d’una remesa de producte de baixa qualitat. Estava a una botiga de poble i va entrar el repartidor d’una determinada marca de cafès. En veure que el lloc destinat al prestatge encara estava quasi ple, li va preguntar a la propietària de l’establiment el motiu de la poca venda. La senyora li va dir que perquè les clientes s’havien queixat de “no era tan bo”. El repartidor li va demanar disculpes i li va dir que, per error, li havia deixat part d’una repesa destinada a un súper i que li canviava sense més problemes.

També passa amb altres productes. Per exemple jo ho noto amb una marca de bitter sense alcohol: és més bo quan el faig al bar que no el que compro para casa al súper.

I no us heu “mosquejat” de perquè la diferència d’envàs (més prim i allargat) de la primera marca mundial de coles quan te la serveixen al bar. A què es degut? Segurament a una diferència de qualitat del producte.  

   

PLATAFORMA PER CATALUNYA A LES PROPERES MUNICIPALS

Primer ho vaig llegir al blog amic Debatmorenc. Després al diari el Punt. A tots dos llocs donaven la llista de ciutats i pobles de la província on té pensat presentar-se el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) Tot i preocupar-me que un partit d’aquestes característiques pugui arribar a presentar llista a les properes municipals (encara em preocupa més que puguin treure representació), el que encara em produeix més enuig és que es que s’acabin presentat a la Galera, el meu poble natal.
Sóc conscient que la Galera és un poble que, tradicionalment, ha votat partits de dretes. Des del restabliment de la democràcia les esquerres han guanyat molt poques vegades (un parell de generals, sinó recordo malament) A més és un poble on pot passar un fet del tot inversemblant i digne de sortir a la premsa (de fet ha sortit diverses vegades): que hi pugui haver un pacte de govern entre ERC i PP! Ara bé, crec que estic en condicions d’assegurar que un pacte d’aquestes característiques, després de les eleccions de maig, no tornarà a passar. L’estada oficial d’Alejo Vidal-Quadras a la Fira de la Terrissa de l’any 2009, poc abans de les eleccions europees, quan hi era candidat, va fer trontollar el pacte. Evidentment, l’alcaldessa de torn era del PP el va convidar sense comunicar-ho a l’altre partit amb qui compartia govern municipal, amb el conseqüent malestar per part d’ERC.
Però una cosa és que guanyi CiU i el PP esdevingui la segona força més votada i l’altra és que es pugui presentar PxC. Al comentari que vaig deixar al blog Debatmorenc, deia que “esperava amb impaciència saber qui formarien la llista”. O dit d’una altra manera, qui són els post-franquistes que aniran a la llista. I que no s’ho prengui a mal si ho llegeix algú dels “implicats”, perquè les coses són com són i aquesta és així. Per molta disfressa catalanista que es vulguis posar.
Els darrers alcaldes “franquistes democràtics” (al menys que jo recordi) van ser el de Camarles, Primitivo Forastero, el de Godall, Aurelio Villalbí i el de Santa Bàrbara José Bertomeu. L’únic que queda en vida dels 3 és el darrer, el que a Santa Bàrbara sempre han conegut com D. Pepe.
Aquests alcaldes franquistes tardans (els darrers alcaldes no democràtics van prendre possessió una vegada mort el dictador, l’any 1976, sinó ho recordo malament), van aconseguir ser escollits com els primers alcaldes democràtics amb llistes independents. Després de la victòria de Pujol a les primeres eleccions autonòmiques que va governar amb l’ERC de l’Heribert Barrera, era prioritari per a CiU aconseguir alcaldes als territoris on menys implantació tenia. Així, van fitxar a “cop de talonari” si feia falta diversos alcaldes d’arreu de Catalunya. Forastero, Villalbí i Bertomeu, van ser alguns d’aquest noms que l’any 1983 van presentar-se com a caps de llista de la coalició nacionalista (la federació es va formar-se fa relativament poc) Després van repetir en diverses convocatòries on també van aconseguir ser elegits.