TOT S'ACABA SABENT

Fa uns dies, vaig rebre d'un company d'Astúries el següent escrit. Serà veritat? Molt provablement, sí. 

Tot s'acaba sabent:

Catalunya és un país molt petit, i tot s'acaba sabent. La veritat del segrest del magreb dels 'cooperants catalans'. Tot el que els mitjans de comunicació no ens expliquen. Visca la transparència! Visca la democràcia! Y su rescate costó 8 millones de euros.    El director de Acción Solidaria ocupa tres cargos públicos Uno de los secuestrados es consejero de Gecoinsa, empresa relacionada con el 'caso Pretoria'. La mujer del alcalde de Barcelona viajó con la caravana pese a no ser cooperante.   La mayor parte de los miembros que acompañaron a la caravana solidaria en la que fueron secuestrados los tres cooperantes españoles son funcionarios o trabajan en empresas participadas por la Generalitat. Es el caso de Albert Vilalta, hijo del ex consejero de Medio Ambiente durante la etapa de Jordi Pujol y ahora colocado como director general de Tabasa, empresa encargada de la explotación y conservación de los túneles y accesos a la Ciudad Condal. Por su parte, el cooperante Roque Pascual, residente en Santa Coloma de Gramanet y del que poco más se ha dicho aparte de que es empresario, ocupa nada menos que el puesto de consejero delegado en la constructora Gecoinsa, empresa centrada en proyectos urbanos en el cinturón rojo de Barcelona. La empresa fue favorecida por Greenpark, sociedad implicada en el caso de corrupción Pretoria. Tras la auditoría realizada por Deloitte se supo que le fue adjudicada la construcción de un garaje por 1,7 millones de euros por un procedimiento negociado que excede lo legalmente previsto. Además, Gecoinsa no paga a sus proveedores desde 2008 y hace poco menos de un mes convocó un concurso de acreedores. El director de la ONG, Francesc Osán i Tort, también es un hombre de la casa y ostenta los cargos de Asesor para la Diplomacia de las Ciudades de la Diputación de Barcelona, Asesor del Regidor de Participación y Solidaridad del Ayuntamiento de Barcelona y Director de Participación Ciudadana del mismo Ayuntamiento; sus objetivos, el propio lector los puede adivinar. Además, Osán también revela en su Facebook que sus principales intereses son “viajar, los juegos de aventura y el no hacer nada”; todo un aventurero, aunque ya no se le pueda ver con el pendiente de corsario y los brazos llenos de pulseras que lucía antes de todo lo sucedido. Alicia Gámez, la primera en ser liberada, lleva 20 años como funcionaria en el juzgado de Primera Instancia de Hospitalet de Llobregat, otro municipio del extrarradio de la ciudad, y feudo socialista. En él se encuentra también la ONG Asomobe, principal beneficiaria de estas caravanas solidarias. Pero en esta travesía no sólo iban cooperantes, sino también acompañantes como Belén Cosín, mujer del alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A pesar de que aparece en fotografías junto a otros voluntarios y de que Hereu lo confirmó el pasado 30 de diciembre, la ONG ha negado a LA GACETA que Cosín “trabaje” con ellos. Lo que sí es obvio es que disfrutó de un viaje pagado por África Occidental. A ella le acompañó la mujer del delegado de Presidencia de la Generalitat, Ignasi Cardelús. Se sumaron, también, el coordinador del Área de Deportes del Ayuntamiento, Toni Camps; trabajadores de Transportes Metropolitanos de Barcelona y dos bomberos, entre otros. Todo ello fue pagado con dinero público y de grandes empresas, muchas de ellas con intereses en licencias municipales. Uno de los principales patrocinadores de la caravana es Cespa, filial de Ferrovial Servicios, que se dedica a la prestación de servicios medio ambientales y a la gestión y tratamiento de residuos.

TORNA FELIP V!

Bé, finalment pareix que no tornarà, però el Partit per Catalana (una escissió de PxC) de Cervera (la Segarra), va presentar una moció per a que es donés el nom del primer rei Borbó a un carrer o plaça del municipi.

Potser Cervera va ser única població catalana “ben tractada” pel que respecta al rei que va eliminar l’autogovern de Catalunya al segle XVIII. La universitat que va fundar a la capital de la Segarra seria un bon exemple del tracte rebut pel rei borbó. Finalment la moció va ser rebutjada però va comptat amb els vots favorables del partit que va presentar la moció i també del PPC.

Alcanar deu el títol de “Fidelísima ciudad” a haver fet costat a Felip V durant la guerra de Successió espanyola. Aquesta distinció no és un motiu d’orgull per al poble canareu.

En canvi, a Roquetes hi havia un carrer que tenia el nom de “Milans del Bosch”, en honor a l’avi del general colpista que va fer sortir els tancs pels carrers de València aquell funest 23 de febrer de 1981. Al cap de poc temps de l’intent de cop d’estat que van intentar donar Tejero i d’altres caps militars, la pressió popular va fer que l’ajuntament roquetenc retirés les plaques i canviés el nom del carrer. Jo no ho hauria fet, ja que Francisco Milans del Bosch va lluitar a la guerra del Francès al front dels miquelets.

Els noms dels carrers sempre han portat i porten certa controvèrsia. Per això, l’exalcalde camarlenc Primitivo Forastero va optar en “numerar” els carrers quan va treure el noms franquistes. A la Galera, una vegada constituït el primer ajuntament democràtic, una de les primeres mesures va ser “tornar-los” el nom que havien tingut abans de la dictadura: Camí de Godall per José Antonio, Amposta per General Mola, Major per Generalísimo, etc.

Però encara avui, malgrat les peticions populars i les mocions presentades pels grups de l’oposició, hi ha ciutats com Amposta que mantenen carrers de clares connotacions franquistes i d’altres que, sense ser-ho clarament, també eren del grat dels qui van manar a Espanya a partir de 1939.    

ISABEL LÓPEZ HA FET UNA XERRADA SOBRE EL PACTE DE PENSIONS A AMPOSTA

Avui, la diputada del PSC Isabel López, representant del PSOE al Pacte de Toledo, ha estat a Amposta per fer una xerrada sobre l’acord de pensions que es va tancar ahir entre el govern, els sindicats majoritaris (UGT i CC.OO.) y les dues organitzacions empresarials més grans.

L’acte estava previst per a les 6 de la tarda al Casal Municipal. La primera sorpresa ha estat que, en arribar, l’auditori del Casal estava ocupat per un altre acte.

Segons el candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC Antoni Espanya, ell havia deixat clar que demanava l’auditori i no l’aula magna del mateix edifici on s’ha acabat fent. Segons Antoni Espanya, quan el va demanar, va dir que si no podia ser allí, com a segona opció l’auditori de la Fira, inaugurat ara fa dos mesos.

Malgrat tot hem de pensar que tot s’ha tractat d’una confusió involuntària i en cap moment hi ha hagut mala intenció per part del responsable de cedir els edificis municipals (que no sé qui és)

Sigui com sigui, l’acte, que no ha estat tot el multitudinari que s’esperava (sempre quedarà el dubte de si hi ha hagut gent que no ens han trobat al segon pis del Casal), ha estat força amè. Tal i com ens té acostumats, Isabel López ha fet una xerrada molt instructiva i didàctica. En acabar, i abans de començar el torn de preguntes, hi ha hagut gent que li han dit que “ho havien entès tot molt bé”.

La participació per part dels assistents, ha estat tan nombrosa que, després de que alguns haguessin preguntat fins a 3 o 4 vegades, Antoni Espanya ha tingut que demana al públic que no fes més preguntes perquè ja portàvem dues hores d’acte.

En acabar, la gent que s’ha mostrat força complaent i convençuda de les mesures que s’han pactat, ha felicitat a la diputada socialista de forma majoritària.  

     

CAMPANYA PER NO PROHIBIR TOTALMENT FUMAR ALS BARS

Els restaurants i bars han iniciat una campanya en contra de la “prohibició total” de fumar als seus establiments. En alguns casos han penjat un cartell (el que es reprodueix) demanant aquesta particularitat. Fins i tot han començat a recollir signatures entre els seus clients. Al text que figura al encapçalament dels fulls, no hi diu molta cosa més que demanar que no es prohibeixi de forma total fumar.
Ràpidament em van venir al cap algunes preguntes: Com es fixaran els límits? Per exemple a una taula de 4 persones, 2 podran fumar i les altres 2 no? O ho faran per taules? O una possibilitat més és fer-ho en determinades hores... De 8 a 12 es podrà fumar i a partir de les 12 fins les 4, no. A partir de les 4... Tot plegat em sembla una mica inversemblant.
La llei vol fer respectar els drets dels no fumadors i, per tant, la prohibició és total, com no pot ser d’una altra manera.
I si algú, ja sigui del col·lectiu de bars que donen suport a la iniciativa de aixecar parcialment la prohibició o dels fumadors que voldrien seguir fumant, té la fórmula ideal que pugui respectar el drets de tots, que m’ho digui. Estic impacient en escoltar propostes.