HUMOR NEGRE SOBRE LES RETALLADES SANITÀRIES

Una vinyeta d'Alfons López publicada ahir al diari Público.

80 ANYS DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

Si aquest matí tenia una cosa segura era que el tema d’avui seria parlar-vos de la II República Espanyola, la de 1931.

De la que avui fa, precisament 80 anys. Una data massa important per deixar-la passar com si res i no fer-li un petit homenatge. És tot el que intento fer.

Avui a Espanya som uns 47 milions d’habitants. D’aquest, la meitat, aproximadament tenim el dret al vot, el dret individual més universal. I d’aquesta meitat, una altra meitat vota partits d’esquerra. I aquí va la meva reflexió: “D’aquests més de 10 milions d’espanyols, quants es senten realment republicans?”

Segurament molts dels qui voten socialista i, fins i tot nacionalista (CiU), si els hi preguntessis, dubtarien.

El motiu de tot això és que la majoria dels adults d’aquest país hem viscut molt de temps, primer en una dictadura i, després en una monarquia parlamentaria.

Després de Franco, sense cap mena de dubte una de les etapes més foques de la història del nostre país, va arribar la democràcia de la ma del “Borbó”. Joan Carles I va ser qui va impulsar la democràcia a aquest país, però ho va fer, entre altres coses, perquè a ell també l’interessava fer-ho.

La monarquia espanyola ha estat, tradicionalment, la institució més ben valorada en les enquestes i d’aquí que molts dels que es diuen d’esquerres, avui sé sentin més monàrquics que republicans. Però jo sempre he fet una pregunta: “Hi ha una institució menys democràtica de la monarquia?”. Hem tingut la possibilitat d’escollir qui havia de ser el nostre cap d’estat?

A la república si que tens la possibilitat de triar el cap de l’estat que vols que “supervisi” les polítiques del govern que és, com ara, qui dirigeix els destins de l’estat.

Però tornant a la II República, el problema que va tenir és que era una forma de govern massa avançada a l’època. I així es demostra amb la constitució que es va aprovar i que reconeixia molts de drets individuals i col·lectius que encara no estaven reconeguts a moltes de les societats més avançades de l’època. Per exemple el vot de la dona. L’equiparació d’aquesta en la majoria de drets i deures amb l’home, el divorci, etc. Només la democràcia va tornar-nos moltes d’aquells drets que ens van treure de forma prematura per la força de les armes, no de la raó.

Només 5 anys després, una part de l’exèrcit espanyol, al front del qual estaven Mola, Franco i Queipo de Llano, es van aixecar en armes en contra d’un govern legítimament escollit per les urnes només feia uns quans mesos. I és que la dreta, tant rància i reaccionària com la d’ara, no va acceptar mai que fossin les esquerres (gràcies sobre tot al vot de la dona) qui guanyessin les eleccions.

Veure’m un III República? Com deia el comentari de Joaquín Urquizú a l’entrada que ahir vaig fer en aquest mateix blog, “ell segur que no, perquè ja és massa gran i, nosaltres tal vegada”. Evidentment somiar és gratis i perquè no podem fer-ho en un règim que ens aporti encara més llibertats.  

  

SI LA JUSTÍCIA NO ES UNA DISBAUXA... REALMENT NO SÉ EL QUÈ ÉS.

Per la dècada dels anys 80, Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera (Cadis), va afirmar que “la Justícia es un cachondeo”. En aquells moments van ser molts els que es van posar les mans al cap i van exclamar: “Però què diu!”. Però Pedro Pacheco, del Partit Andalucista, els seus motius tenia per dir una cosa com aquella.
Han passat 25 anys i la Justícia espanyola, simplement, no ha millorat. I quan dic això em refereixo a que no ha millorat en “cap aspecte”. Ni informàticament, ja que l’ús de les noves tecnologies encara està en una fase incipient respecte a d’altres administracions de l’Estat o Autonòmiques.
Però el tema del que us vull parlar és molt més important (des de el meu punt de vista) que si els jutjats usen o no les noves tecnologies. Us vull parlar de la incoherència en les formes a l’hora d’actuar en contra del Jutge Garzón o els imputats del cas Gürtel.

Resulta que Baltasar Garzón ja ha tingut que acudir al jutjat a declarar per haver ordenat efectuar escoltes telefòniques entre els imputats de la trama corrupta que afecta diversos càrrecs del PP.
Mentre, els diputats (estatals, autonòmics, provincials...), altres càrrecs orgànics del partit i, fins i tot el propi president de la Cheneralitat, imputat per suborn pel tema dels "trajes", encara no s’han assegut davant els jutges.
La situació és inversemblant, més pròpia d’una república bananera que d’un país que “diuen” que és un estat de dret.
Mentre a Garzón el poden condemnar a 17 anys d’inhabilitació per exercir de jutge, els imputats per la trama corrupta Gürtel es poden presentar sense cap mena de problema a les eleccions autonòmiques i locals de les eleccions del dia 22 de maig.
Això sí, amb el beneplàcit d’aquell que aspira a ser president del govern d’Espanya Mariano Rajoy i amb la connivència de determinats jutges i tribunals.     





(Els acudits el publica ahir i avui el diari Público)

100 DIES DE GOVERN... I ALGUN MÉS

La passada setmana es van complir els 100 primers dies de govern de Mas. Era previsible que la treva que sé sol donar a tots els governs (evidentment no és una regla escrita), el govern de CiU no la tindria. La proximitat de les eleccions municipals “aconsellaven” als diferents partits fer una oposició frontal des de el primer dia. I així va ser.
No obstant, i dit això, el govern de Mas ha fet “mèrits” més que sobrats per a ser l’objectiu de les crítiques, de vegades contundents, dels partits que conformen la resta de l’arc parlamentari del Parlament de Catalunya.
Algú em podria respondre que ha fet el govern de Mas durant els 100 primers dies que sigui digne de destacar? Segurament destacaran per la part negativa, per la positiva no se me’n acut cap...
L’única mesura programàtica ha estat la supressió de l’Impost de Successions i Donacions. Total? No, quedarà per a casos molt puntuals. Per tant, tampoc és cert que s’acabi suprimint l’impost.
I podem continuar en molts d’altres temes. Per exemple en l’emissió de bons de la Generalitat  que es va començar a subscriure des d’ahir. Quan en va emetre l’anterior govern, l’Arturo i companyia ho van criticar reiteradament. Fins i tot van dir que ells no en “comprarien”.
Però el tema més polèmic ha estat, sense cap mena de dubte les retallades en matèria sanitària. El sector sanitari s’ha aixecat en peu de guerra contra unes retallades que no només afectaran, previsiblement, el bon servei del sector, sinó que caldrà acomiadar (o no se’ls hi renovarà el contracte) a una part del personal eventual.
Però com ells tot ho fan bé i, com ja he dit més d’un cop, no accepten crítiques, davant les protestes només se li acut dir a Boi Ruiz, el conseller de Salut : "Els metges anteposen la seva ‘butxaca’ a la sanitat". Una afirmació de la que es poden treure diferents interpretacions, però cap electoralista. Si el conseller hagués pensat en clau electoral, potser s’hauria estalviat el comentari.
Per acabar-ho d’arrodonir, ahir, Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i assessor de Mas , en unes declaracions va “exigir a l’executiu que aturi les retallades pel bé del sistema públic de salut.
Recordo que quan durant els anys de la “travessia pel desert”, tal i com sovint els solia representar Ferreres a la seva vinyeta del Periódico, Mas, quan visitava les Terres de l’Ebre, repetia constantment que “el govern tripartit no feia res pel nostre territori”. Sembla increïble, però així ho deia! Enumerar totes les infraestructures i mesures que van fer pel territori seria fer una llista, no interminable, però si molt gran. I sempre ens deixaríem alguna cosa!
Quan començarà el govern d’Arturo Mas les obres del nou hospital de Tortosa? Vaig a fer una previsió: no les començaran ni que governin dues legislatures seguides!
Continuem per l’actitud dels nacionalistes en el tema de l’autodeterminació de Catalunya? O parlem d’Irene Rigau al front d’Ensenyament?  
D’incompliments a incongruències i d’incongruències a incompliments. És igual el camí que s’agafi, tots ens portaran al govern de Mas!! Menys mal que havia de ser el govern dels “millors”... Però és evident que fins i tot entre els pitjors sempre n’hi ha que és superen. 

Podeu llegir més notícies relacionades amb el tema a:

El Govern dels "millors".

El Triangle. 

El Periódico.

...etc...