LA “CRISI” DELS POLÍTICS

Dies enrere, arran d’unes manifestacions que fa ver el líder d’Unió (la “U” de CiU) Josep Antoni Duran i Lleida sobre els jornalers andalusos, qui va ser la ma dreta de Felipe González durant molts d’anys, Alfonso Guerra, va replicar al dirigent nacionalista i li va retreure que quan està a Madrid viu a l’hotel Palas.

A l’entrevista que li va fer Jordi Evole per al programa Salvados de la Sexta, una de les coses que li va preguntar al president d’UDC va ser el que pagava per l’estada a dit hotel. Duran i Lleida li va respondre que la direcció de l’hotel tenia la deferència de fer-los un preu especial als clients habituals. “El Follonero” li va tornar a preguntar i la resposta que va obtenir del polític va ser: “Això no importa a ningú, és una tafaneria”.

Potser Duran i Lleida no va tenir en compte que el sou dels polítics, així com totes les remuneracions que perceben de l’exercici de la seva activitat, surten dels impostos que paguem els ciutadans i, per tant, els ciutadans tenim tot el dret de conèixer tant el que cobren com el que gasten (i com ho gasten) els nostres representants.

Més prop de casa tenim el cas de l’alcalde d’Amposta. Al final de la legislatura 2003-2007, el ple de l’Ajuntament va aprovar que per a la següent, l’alcalde passaria a cobrar una assignació de prop de 60.000 euros/any. Abans no hi havia aquest problema perquè l’anterior alcalde (i que no havia de repetir) cobrava un sou públic com a senador espanyol (per llei no es pot cobrar més d’un sou públic)

Durant tota la legislatura anterior, l’actual alcalde va cobrar aquesta retribució fins que es va acordar reduir les assignacions dels càrrecs electes igual com s’havia fet amb el personal  al servei de les administracions públiques.  Però des del passat mes d’agost, l’alcalde, presideix el Consorci Socio-sanitari de Catalunya (d’on havia estat vicepresident en els darrers 20 anys) Aquest nou càrrec porta implícit un sou públic (amb tota lògica, superior a l’assignació que percebia com a edil), la qual cosa comporta la renúncia (per incompatibilitats, no per una altra cosa) de l’altre sou. Però l’alcalde va fer ús del que li permet la llei que no és una altra cosa que poder cobrar de l’Ajuntament l’assignació per assistències. Per la qual cosa  (i per estar dintre de la legalitat), va ser nomenat president del plenari (normalment se’n fa 1 al mes), president de la junta de govern (se’n solen fer 4 al mes) i president de la junta de portaveus (es fa amb anterioritat al ple) El total de les percepcions per aquests darrers conceptes és, aproximadament, uns 2.500 euros/mes, si fa o no fa, la meitat del que cobrava com alcalde. Per tant, si a les retribucions municipals li simem les de president del “consorci sanitari), què en bona lògica han d’estar per damunt del seu anterior sou.

Però segons un pamflet que va repartir Plataforma per Catalunya, a més, l’alcalde d’Amposta “fa de metge a l’Hospital Comarca”, a part de ser-ne el president del consell d’administració i té, a part, una consulta privada de medicina general.

Per tant, després de tot això, es poden extreure dues conclusions: que el nostre alcalde és un superhome i que pot arribar a final de mes sense passar penúries econòmiques.

Crisi? On?

“EN ROMÁN PALADINO” (*)

Ahir, en llegir el Periódico, una notícia em va cridar especialment l’atenció. Segurament serà una d’aquelles notícies de les que se’n parlarà poc i més ara que la campanya electoral aclapararà la major part de la informació.

La notícia ocupa dues pàgines (la 36 i la 37) i a la primera es parla de que el govern està preparant un manual d’usos per a que els jutges escrigui en un llenguatge entenedor. De vegades les sentències estan escrites en un llenguatge tan tècnic i rebuscat i que és de difícil comprensió i per això susceptibles d’interpretacions diverses.

La segona pàgina és molt més divertida. Dona un parell d’exemples de la forma d’escriure d’alguns jutges. Segons diu el diari, una jutgessa de Canàries redacta les sentencies de divorci en vers, mentre que un altre jutge, també en una sentència de divorci esmenta a “Adam i Eva”, dos personatges bíblics que segurament mai van existir, al menys tal i com els presenta la Bíblia.
La meva amiga Cati Brusca és la jutgessa de pau d’Ulldecona. No crec que ella tingui que redactar sentències, la seva tasca és molt més senzilla, la de conciliació entre les diferents parts. Però Cati és molt aficionada a la poesia i sovint escriu poemes. De totes formes no crec que, en el cas de tenir-ho que fer, redactés sentències compaginant la seva activitat i la seva afició, però de tenir-ho que fer, segur que en sortirien uns versos preciosos.
 

 (*) El significat de “román paladino” és “escriure de forma clara i entenedora”. En català potser se'n diria "clar i català", però ja sé sap, ni els jutges que treballen a casa nostra el solen emprar als seus escrits. 

LES FOTOS I LA CRÒNICA DEL DIA

Quan me alçat aquest matí, he vist, complagut, que casa nostra estava pràcticament envoltada de banderoles del PSC. Així, si veig a la Carme Chacón no em caldrà veure a d’altres candidats als que els hi tinc moltes menys simpaties, tal com em passava sovint. He pensat que fer fotos d’aquestes banderoles estaria bé per a penjar-les avui al blog, però la lleugera brisa que feia aquest matí em dificultava a l’hora de disparar (el mòbil, s’entén)

Mentre passejava a la meva gosseta Electra he escoltat uns altaveus. En principi he pensat que devien d’anunciar algun míting polític. Tal i com s’ha anat apropant allà on estava he pogut escoltar-ho millor. S’anunciava l’obertura de dues tendes de roba, sabates i complements, de la mateixa cadena comercial. Una a l’avinguda de la ràpita i l’altra al carrer Sebastià Juan i Arbó. Llavors m’he preguntat: “Havent-hi locals buits al centre comercial ‘Futuro Ciudad Amposta’, perquè al menys una no s’ha instal·lat allí!”  

Com cada dissabte he comprat el Periódico i també Público. Els dos diaris parlaven extensament de l’enquesta del CIS sobre les resultats electorals del 20-N. Sembla ser que el PP guanyarà per una àmplia majoria i el PSOE tindrà els pitjors resultats de la seva història. No dic que es pugui remuntar, però des d’aquí encoratjo als indecisos que han votat alguna vegada al PSC a que també els votin aquesta vegada per a veure si al menys, el PP no treu majoria absoluta.

Amb el Público de dissabtes, et donen un llibre (bé, te’l venen a un mòdic preu) Avui m’ha sobtat veure que estava precintat amb plàstic. Fins ara no ho havia vist mai. Es tracta del llibre d’Erasmo de Ròterdam “Elogio de la Estupides” i al costat en una lletra molt més petita hi posa “literatura prohibida”. Potser per això!

També a Público poc llegir que un jutge ha tret a subhasta el palauet de l’expresident Matas, per no poder pagar la fiança de 3 milions al banc. Segurament si Matas s’hagués presentat a les passades eleccions autonòmiques, també hauria guanyat. Ja sé sap que el PP no castiga els seus.

I ja per acabar, una altra cosa que he llegit a Público que l’exdirector de Caja Segovia es prejubila amb 6 milions d’euros i vol muntar una empresa. Un cop més queda en evidència la poca vergonya dels financers del nostre país i la indiferència dels nostres governants davant d’un cas clar d’usurpació de diners públics. Al menys que no pugui cobrar de l’atur!!  

S’HA OBERT LA VEDA

La passada mitjanit va començar oficialment la campanya electoral. Durant quinze dies, els principals líders dels diferents partits portaran una vida frenètica de míting, desplaçaments, rodes de premsa, debats, etc. De fet el que la majoria ha estat fent durant els darrers mesos, però amb molta més intensitat.
L’acte estrella de la campanya serà el debat que es passarà dilluns per les principals cadenes de televisió entre els dos principals candidats: Javier Pérez Rubalcaba, del PSOE i Mariano Rajoy, el líder del PP i principal aspirant a encapçalar el futur govern.
Cada partit usarà les seves pròpies estratègies; algunes potser noves, però en general, velles estratègies que, en el passat els han donat més o menys resultat.
El PP en té prou en unes poques desqualificacions al govern actual i fer veure als votants (durant les campanyes els ciutadans passen a ser votants) que tots els mals del país són per culpa dels socialistes. Sense fer res, sense proposar solucions, amb un programa ambigu i amb un líder gens carismàtic, poden governar el país després del 20-N. Increïble però del tot cert.

Les veritables intencions dels populars les podem conèixer millor pel que diuen o el que fan els seus més immediats col·laboradors (l’anomenada caverna mediàtica, gurus econòmic (com el que ahir donava la seva opinió al Periódico de Catalunya, líders territorials, etc.) que no pel que ens dirà Rajoy durant la campanya. Per si de cas, el líder popular es guardarà les espatlles i no acceptarà preguntes durant les rodes de premsa que donarà a diari. No sigui que hagi de respondre alguna cosa que acabarà no complint o bé l’acabarà fent encara que ho negui en campanya. M’enteneu? Us ho resumiré: disfressarà el seu programa amb matisos socials i prometent la creació d’ocupació i a l’hora de la veritat vindran les retallades i no es divisarà cap sortida immediata a la crisi mentre no es solucioni a nivell internacional.

Al PSOE, evidentment, li passarà factura la crisi com ja li va passar a les passades municipals a la majoria de pobles i ciutats i també, al PSC a les autonòmiques de novembre de 2010. Ni portar un candidat que ha estat tradicionalment un dels polítics més valorats del país és garantia per a obtenir uns bons resultats. I mireu que no parlo d’excel·lents, ara per ara em conformaria amb uns resultats “dignes”.
Mentre, CiU a la seva. Es presenten com els garants del catalanisme i els salvadors del pàtria, però durant l’any que porten al govern, el país està en una situació similar i l’atur no para de créixer. Per a treure endavant els seus projectes (pocs) han hagut de “titar ma” del PP (la majoria de les vegades) o d’ERC en aquelles qüestions “més de país”.
El cap de cartell a Madrid, el “sobrevalorat”  Josep Antoni Duran Lleida, cada cop s’està traient més la màscara de líder moderat per a convertir-se en un untraconservador. Les darreres manifestacions que ha fet, criticant l’emigració, els homosexuals, etc. L’allunen molt de l’espai centrista  que la federació convergent “diu” ocupar. A la pràctica m’imagino que tothom sap l’espai que ocupen. Cert?