diumenge, 6 de novembre del 2011

LA “CRISI” DELS POLÍTICS



Dies enrere, arran d’unes manifestacions que fa ver el líder d’Unió (la “U” de CiU) Josep Antoni Duran i Lleida sobre els jornalers andalusos, qui va ser la ma dreta de Felipe González durant molts d’anys, Alfonso Guerra, va replicar al dirigent nacionalista i li va retreure que quan està a Madrid viu a l’hotel Palas.
A l’entrevista que li va fer Jordi Evole per al programa Salvados de la Sexta, una de les coses que li va preguntar al president d’UDC va ser el que pagava per l’estada a dit hotel. Duran i Lleida li va respondre que la direcció de l’hotel tenia la deferència de fer-los un preu especial als clients habituals. “El Follonero” li va tornar a preguntar i la resposta que va obtenir del polític va ser: “Això no importa a ningú, és una tafaneria”.
Potser Duran i Lleida no va tenir en compte que el sou dels polítics, així com totes les remuneracions que perceben de l’exercici de la seva activitat, surten dels impostos que paguem els ciutadans i, per tant, els ciutadans tenim tot el dret de conèixer tant el que cobren com el que gasten (i com ho gasten) els nostres representants.
Més prop de casa tenim el cas de l’alcalde d’Amposta. Al final de la legislatura 2003-2007, el ple de l’Ajuntament va aprovar que per a la següent, l’alcalde passaria a cobrar una assignació de prop de 60.000 euros/any. Abans no hi havia aquest problema perquè l’anterior alcalde (i que no havia de repetir) cobrava un sou públic com a senador espanyol (per llei no es pot cobrar més d’un sou públic)
Durant tota la legislatura anterior, l’actual alcalde va cobrar aquesta retribució fins que es va acordar reduir les assignacions dels càrrecs electes igual com s’havia fet amb el personal  al servei de les administracions públiques.  Però des del passat mes d’agost, l’alcalde, presideix el Consorci Socio-sanitari de Catalunya (d’on havia estat vicepresident en els darrers 20 anys) Aquest nou càrrec porta implícit un sou públic (amb tota lògica, superior a l’assignació que percebia com a edil), la qual cosa comporta la renúncia (per incompatibilitats, no per una altra cosa) de l’altre sou. Però l’alcalde va fer ús del que li permet la llei que no és una altra cosa que poder cobrar de l’Ajuntament l’assignació per assistències. Per la qual cosa  (i per estar dintre de la legalitat), va ser nomenat president del plenari (normalment se’n fa 1 al mes), president de la junta de govern (se’n solen fer 4 al mes) i president de la junta de portaveus (es fa amb anterioritat al ple) El total de les percepcions per aquests darrers conceptes és, aproximadament, uns 2.500 euros/mes, si fa o no fa, la meitat del que cobrava com alcalde. Per tant, si a les retribucions municipals li simem les de president del “consorci sanitari), què en bona lògica han d’estar per damunt del seu anterior sou.
Però segons un pamflet que va repartir Plataforma per Catalunya, a més, l’alcalde d’Amposta “fa de metge a l’Hospital Comarca”, a part de ser-ne el president del consell d’administració i té, a part, una consulta privada de medicina general.
Per tant, després de tot això, es poden extreure dues conclusions: que el nostre alcalde és un superhome i que pot arribar a final de mes sense passar penúries econòmiques.
Crisi? On?