Fins ara el pas el marcava l’estat central i les comunitats autònomes anaven al seu ritme. A partir d’ara sembla que el ritme el marcaran les autonomies i l’estat les imitarà.
Mas, a part de voler tornar a retallar el sou dels empleats públics (Zapatero ja els va retallar a partir del juliol de l’any passat), pretén retallar-los “privilegis” (com he escoltat o llegit a diversos mitjans), com per exemple els dies d’assumptes propis o els dies extres de permís per naixement o adopció d’un fill.
Ahir escoltava que la patronal ha posat “el crit al cel” pel grapat de milions d’euros (ho xifren en 1.200 milions –el cert és que no sé com es poden calcular aquestes coses-) que es perdran aquesta setmana degut al “macropont”. Segurament per a les grans indústries (es parlava de les fàbriques de cotxes) si que els afecta que es treballi uns dies i d’altres no, però hi ha sectors com el turisme i l’hoteleria que segurament tenen ple i esperen en bon grat que arribin els ponts per a “fer caixa”.
Sabeu a què em sona tot això? Què tal com s’estan posant les coses no sigui que també vulguin reduir les festes oficials. A la majoria de convenis, el salari es paga per mesos, indiferentment al nombre de dies treballat (tots els mesos tenen 30 dies) La reducció d’un parell de festius faria que els empresaris poguessin disposar dels seus treballadors dos dies més pagant-los exactament els mateix, mentre que els treballadors veuríem retallats, també per aquí, els nostres drets laborals.
Qui pensi que això que dic és un disbarat, li recordaré que la Maridolo de Cospedal vol reduir un 3 % el sou dels empleats públics de Castella la Manxa, però també fer-los treballar 2,5 hores més a la setmana, es a dir ½ cada dia.
Si fa uns anys s’anava cap a la jornada de 35 hores setmanals (a França fins i tot es va aprovar la llei), ara es tornarà cap a la jornada de les 40 hores (insisteixo, amb el mateix sou)
Quin serà el pas següent? Reduir-nos les vacances? No es pot descartar.
Posats a retallar drets als treballadors (obert el meló), si dels empresaris depèn (i amb el consentiment del govern del PP) es pot arribar a extrems insospitats només fa uns pocs mesos.
L’estat del benestar que tan va costar guanyar, es pot perdre en uns pocs anys, tal vegada mesos.