LES PARTICIPACIONS PREFERNTS

Ahir el Periódico portava a les pàgines d’economia, concretament a la fulla 26 del diari una gràfica sobre l”estat de les participacions preferents”. Sabeu de que us parlo, no?

Segons la gràfica, el rànquing l’encapçala Caixabank (l’antiga Caixa de Pensions) amb 4897 milions d’euros col·locats, seguida del Bankia (Caja Madrid, Bancaja, etc) amb 3.888 milions, tercer el BBVA amb 3.475 milions, en quart lloc el Santander amb 1.966 milions, en cinquè lloc la CAM amb 1.310, sisena posició per al Popular + Pastor amb 1.128. El Sabadell  aniria una mica endarrerit amb 850 milions. També surten a la llista el Banesto (497), BMN –no sé quin és- (942), Banca Cívica (904), Nova CaixaGalicia (903), Catalunya Caixa (480), Caja España (412), Bankinter (343) Effibank –tampoc el conec- (176), Unnim (173) i BBK (150)

Ara bé, l’ordre no és aquest. A la taula els 4 primers llocs són per a Caixabank, BBVA, Santander i Sabadell que estan en color blau. Després n’hi ha de color ocre i finalment, el grup més nombrós estan en roig. Bankia té dos colors: roig (2.611) i ocre (1.277)

Segons el Periódico els que estan en blau els haurien canviat per títols, les en ocre estarien en procés i les en roig, sense canviar-les ni oferta de canvi.

Perdoneu-me si estic equivocat però jo no ho tinc entès així, al menys que hagi canviat en els darrers dies. Ma mare “només” tenia 6.000 euros en participacions preferents i el director de la sucursal del mercat d’Amposta li va explicar de forma detallada i ma mare m’ho va ensenyar. Segons el croquis que li va fer Vicent, el proper 30 de juny la Caixa (o Caixabank) li bescanviarà un 15 % en accions de la nova societat i llavors, ma mare les podrà vendre o no. Si les ven, evidentment hi pot guanyar o perdre, depenent de com cotitzen les accions a la borsa. I l’any que ve, també el 30 de juny, un 15 % més amb les mateixes condicions. I la resta, l’altre 70 %? Crec que no podran tocar-se fins a dintre de 10 anys.

O està equivocat el Periódico o hi estic jo, però certament entre la informació que dóna el rotatiu i la que vaig poder veure jo hi ha un abisme. 

Segons la mateixa notícia (que cita fonts de la Comissió Nacional del Mercat de Valors) "Quatre bancs van vendre preferents amb enganys", si bé no especifica quins són. A Internet no es pot accedir a la notícia si prèviament no estàs subscrit a la pàgina digital del diari. 

FOTOS DE LA FOIA DE MASDENVERGE II

CARTA QUE HE ENVIAT AL PERIÓDICO DE CATALUNYA: AMB EL PEU CANVIAT

Primer que res voldria felicitar al Periódico per la seva innovació constant. La darrera l’haver introduït el codi QR a la seva edició en paper par a poder veure vídeos des de els mòbils que tinguin l’aplicació adequada.

Dit això, i aprofitant que a Barcelona s’està fent el Congrés Mundial del Mòbil (perdó el Mobile World Congress), trobo que les noves tecnologies, que cada cop més, s’estan introduint a la nostra vida quotidiana res tenen que veure amb el funcionament de les companyies telefòniques que ens permeten la connectivitat. Els uns i els altres porten el pas canviat.  

Sense citar noms, la majoria d’elles (per no dir totes) acaben per no donar el servei que has contractat o, simplement se les enginyen per a pujar-te les tarifes (com per exemple treure’t les bonificacions pactades)  

Encara no fa un any que em vaig canviar i, des de fa mesos, ja tinc decidit tornar a canviar quan s’acabi el període de permanència per que m’he sentit enganyat des del principi.  

ALS DIRECTORS DE BANDES DE MÚSICA DE VALÈNCIA

Dissabte vaig tenir el plaer d’escoltar a la banda Unió Musical de Riba-roja de Túria dirigida per José Rafael Pascual Vilaplana, dintre de la programació “Amposta de banda a banda” que organitza cada any la Lira Ampostina. La banda de música valenciana, que properament ha de participar al concurs de la Sénia, ens van fer gaudir amb un repertori molt treballat i, sense dubte, molt preparats per al concurs.

El seu director, agraït el reconeixement del públic, ens va oferir per acabar la vetllada una sardana.
Els directors de bandes solen ser coneixedors de les músiques arreu del món i, cal suposa, que com ningú saben les que són típiques de cada territori. Si bé la sardana és la “dansa més tradicional de Catalunya”, caldria recordar-los que la més tradicional de les Terres de l’Ebre és la jota.
Per tant, senyors directors, a partir d’ara, si volen quedar bé amb el públic autòcton d’Amposta, els hi agrairia la interpretació d’una jota com a darrera peça del seu repertori. Gràcies.