 | |
| Foto publicada al diari Ara. |
Perdoneu, però la meva actitud, però davant la majoria d’esdeveniments que estan passant, no potser d’altra que d’escepticisme. Però com de molts d’ells ja n’he parlat de forma extensa, avui només vull fer menció de 2.
-Ahir, el Parlament, de forma majoritària, va aprovar el “pacte fiscal”. Perfecte, però ara què?
Serà competència d’Arturo tocar la porta de Madrid per a negociar-lo. Però, sé li obrirà la porta? Qui li obrirà, Rajoy? De Guindos?
De moment, qui podria donar-li un cop de ma, l’Alicia, ja li ha recordat que, és el govern Central qui paga les nòmines dels treballadors públics. Un mal començament i un pitjor presagi.
CiU no és ara indispensable a Madrid com ho va ser durant els primers 4 anys d’Aznar i ERC pressiona la federació per a que renunciï anar de la maneta del PP català i abrasi les tesis més sobiranistes.
Cal un “pacte fiscal”? Sí, sense dubte, però això significat també renunciar definitivament al Estatut. Un estatut vilment retallat pel Tribunal Constitucional que va passar per sobre de la sobirania del poble representada pels Parlaments. De les poques coses que van quedar senceres va ser el capítol del finançament i, des del govern central, no s’ha respectat.
El marge de maniobra de Catalunya és més aviat poc i, per a mi són temps complicats i plantejar ara el pacte fiscal és inoportú. Per a la gent que no arriba a final de mes perquè passa penúries econòmiques, no li expliques res del pacte fiscal, ajuda’l a que pugui fer “bullir l’olla”. L’Estatut va socarrimar a Maragall i el “pacte fiscal” pot acabar devorant Mas. Evidentment, si això passa, no tindré cap pena.
-Una vegada controlat l’incendi que va afectar la comarca de l’Alt Empordà, van aterrar per allí diversos consellers de la Generalitat, entre ells Lluís Recoder, responsable de Territori i Sostenibilitat i van prometre, com no?
Van prometre inversions, promoció del territori i segurament més coses encara. A la pràctica, em temo, tot quedarà en paper mullat.
Vull comparar-ho amb un precedent, el
de la Secció de Crèdit de l’Aldea. Quan es va destapar l’afer, allà pel
mes de desembre de 2011, des de la conselleria d’Economia i Finances els
hi van dir que no preguessin cap mesura que tot s’arreglaria. A hores
d’ara, els impositors, estan en el mateix punt mort que fa 8 mesos. Serà
la pròpia iniciativa d’alguns d’ells la que faci tornar a la normalitat
la situació de la cooperativa. Des d’aquí els hi desitjo molta sort i
que puguin tirar endavant el seu nou projecte.
Per cert, la meva companya Genoveva Margalef,
primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Perelló i exdirectora de
l’IDECE, va queixar-se de la proposta feta per Francesc Xavier Mena, ja que al seu
parer, les declaracions fetes pel conseller, discriminent el nostre territori, què, recordem-ho, fa uns mesos també va patir un greu incendi afectant diversos termes municipals: Rasquera, Tivenys, el PInell de Brai i el propi Perelló.
