dilluns, 30 de juliol del 2012

A ROUCO VARELA


Querido Antonio María, Ayer, después de la misa de las 19h, varios afectados por los desahucios hipotecarios decidieron encerrarse en La Almudena, la catedral de tu archidiócesis. La Iglesia, mostrando gran solidaridad con estas personas que sufren, decidió llamar a la policía para desalojarlos. Por lo visto, os preocupa más vuestra casilla en la Declaración de la Renta que las casasde familias desahuciadas. Antonio Maria, yo soy ateo, pero algunos mensajes del cristianismo que me parecen fabulosos. Si me permites, me gustaría recordar algunas enseñanzas de un personaje que quizás te suene: un tal Jesús de Nazaret, hijo de José el banquero, -perdón, José el carpintero-. ¿Jesús apoyaría a las familias deshauciadas o a los bancos? Yo soy investigador en física, no tengo ninguna capacidad para dictar clases de religión. Me limito a copiar de la Biblia: 1) “Él derribó del trono a los poderosos y enalteció a los humildes, a los hambrientos los colmó de bienes y a los ricos los despidió vacíos.” (Lc 1,52-53). 2) “Cuando des una comida o una cena, no invites a tus vecinos ricos. Cuando des un banquete, invita a los pobres.” (Lc 14,13) 3) “Había cierto hombre rico que se vestía de púrpura y lino fino, celebrando cada día fiestas con esplendidez. Y un pobre llamado Lázaro yacía a su puerta cubierto de llagas, ansiando saciarse de las migajas que caían de la mesa del rico. Murió el pobre y fue llevado por los ángeles al seno de Dios; murió el rico y fue sepultado en el Infierno.” (Lc 16,19-23). 4) “Así pues, cualquiera de vosotros que no renuncia a todo lo que posee, no puede ser mi discípulo.” (Lc 14,33) 5) “Él hace justicia al huérfano y a la viuda, y ama al extranjero dándole pan y vestido.” (Dt 10,17) Antonio María, menos mal que Jesús vivió hace 20 siglos. Tengo la impresión de que si viviera en nuestros tiempos, hubiese montando un 15-M de la de Dios. Un abrazo su Eminencia,
 Alberto Sicilia.

diumenge, 29 de juliol del 2012

JUGUES?




Problema de lògica. Dos cotxes (un model antic de Volkswagen Golf i un Citroën Xsara Picasso, tampoc massa nou) surten de Tortosa pràcticament a la mateixa hora. Els dos circulen per l’Eix de l’Ebre o C-12 i, en arribar a la rotonda dels “nusos”, el Golf avança pel carril interior a la Picasso. No hi ha cap avançament més i cap dels dos cotxes s’atura. No obstant això, la Picasso arriba primer a Amposta a certa distància del Golf.
Em pots explicar que va passar?

...


Qui em coneixeu bé i sap compenso a l’hora de conduir, i per això, segurament, tindreu una mica d’avantatge. Una pista: al volant de la Picasso anava jo.
Abans d’explicar-vos el que va passar, em remuntaré a uns mesos enrere.
Sabeu que treballo a Tortosa. Un dia, en arribar a la mateixa rotonda, la dels “nusos”, em vaig situar al carril de la dreta, mentre que el mateix Golf es va situar a al de l’esquerra. Va aprofitar el carril interior de la rotonda per avançar-me.
Com que conec els propietaris del Golf (ella és companya de treball, però aquell dia conduïa els seu marit, igual que el dia dels fets), en trobar-la quan vaig arribar a treballar, li vaig preguntar si el seu marit era “Fernando Alonso”. Em va respondre que hi havia dos carrils. “Sí, però en sortir de la rotonda només n’hi ha un i, què passa si tots dos arribem allí junts?” –li vaig respondre-.
La situació era força semblant a la dels dia dels fets, però en sentit contrari de circulació, ja que va ser en sortir del treball. L’única diferència és que sortint de Tortosa hi ha dos carrils. El Golf anava pel de l’esquerra i, en arribar a la rotonda, em va tornar a avançar, però... I aquí està la solució al problema, quan havia de sortir i seguir per la C-12 direcció Sud, es va trobar amb un camió que estava girant pel carril exterior i no va poder sortir, la qual cosa va fer que hagués de fer una volta sencera a la rotonda, fet que jo  “vaig aprofitar” jo per a treure-li certa distància. Suficient per arribar (sense córrer més del compte) primer a Amposta.
Sempre he dit que una bona part dels conductors no saben circular per les rotondes. Quan hi ha dos carrils, pel de l’esquerra sempre hi haurien d’anar els que han de girar, en aquest cas, cap al pont del Mil·lenari i, pel de la dreta, els qui han de girar cap a la dreta (Raval de Cristo) o seguir recte direcció S. Només els camions, si la rotonda és petita (que no és el cas) haurien de poder anar per la dreta (encara que giressin cap a l’esquerra) per motius de maniobrabilitat del vehicle.
Crec que queda suficientment demostrada aquesta circumstància amb el joc i l’anècdota que us acaba de fer.        

BALADA I (entre Amposta i Sant Jaume d'Enveja)

Baladre monumental.










APROFITAR-SE DEL DEFECTE (microrelat)




José Luis va marxar a la mili amb una sola obsessió: tornar a casa el més aviat ,millor. Per aconseguir-ho, havia de jugar molt bé les seves cartes i aprofitar-se del seu defecte.
Cada vegada que algun comandament o, fins i tot algun company, se li adreçaven, deia que no els sentia. Va passar per tot tipus de proves. Evidentment per les consegüents revisions mèdiques que poguessin determinar la seva sordesa.
Si algú li pretenia donar un ensurt, ell no s’immutava. De vegades deixaven caure una moneda esperant que, instintivament, la busqués pel terra. Però José Luis no queia mai en el parany.
Diverses vegades li havien preguntat si, certament, no sentia res. José Luis, sempre els hi responia el mateix: “no sento res”.
Finalment li va arribar l’ordre d’abandonar la caserna militar. Ja de paisà, un altre cop va ser interrogat sobre la seva sordesa “absoluta”.
Només llavors, José Luis va dir: “D’una orella sento tan bé com vosaltres i a l’altra hi tinc un petit problema i d’això me’n he aprofitat”.
José Luis se’n va sortir amb la seva...