LA FAULA DE LA RABOSA I LES GALLINES

Coneixeu la faula de la rabosa que cuidava les gallines? Acaba malament, ja que es va menjar totes les gallines.

Una cosa pareguda em sembla la reunió que ha promogut el President de la Generalitat amb la finalitat d’adoptar mesures per a lluitar contra la corrupció.

Mas ha convocat a dita reunió als responsables de TSJC, la Fiscalia, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i  l’Oficina Antifrau per a que aportin idees per a eradicar la xacra de la corrupció a Catalunya.

Encara que Mas no hagi estat imputat en cap procés de corrupció dels que han esquitxat el seu partit, els convergents s’han vist involucrats en tants que fa difícil que Mas no en conegués cap abans de que els mitjans de comunicació en parlessin.

El darrer imputat ha estat la seva ma dreta l’Oriol Pujol pel cas de la concessió de les estacions de la ITV. No fa gaires dies (de fet la investigació encara continua), es va descobrir una xarxa de blanqueig de diner negre procedent de la màfia russa a la localitat de Lloret de Mar on, en l’actualitat governa CDC i també governava quan es van produir els cassos de corrupció.

El més sonat de tots, però, va ser el cas Palau o Millet o com vulgueu dir-li, on el jutge fa decretar Convergència com a responsable penal i van haver d’hipotecar la seu central per a fer front a la fiança imposada. Suposadament Convergència es va finançar il·legalment a través de Fèlix Millet i el seu soci.

I si abans hem parlat de l’Oriol Pujol, un dels fills del qui fora President de la Generalitat Jordi Pujol i gran mentor de Mas, cal recordar que els qui van ser les els seus grans col·laboradors Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, també se’ls va imputar pel cas Pretòria que va esquitxar, en aquest cas, l’ajuntament socialista de Santa Coloma de Gramanet.

I mentre, durant tots aquests anys, Mas ni se’n ha assabentat... És del tot increïble.

Quina confiança hem de tenir que una persona així pugui, realment, eliminar qualsevol vestigi de corrupció al nostre país? Jo cap, no sé tu...

Les mesures que s’haurien de prendre estan clares: 

 

-Obligar a dimitir a qualsevol polític que ocupi un càrrec i que s’hagi vist afectat per casos de corrupció.

-Prohibició de poder presentar-se per a cap càrrec públic de qualsevol polític que s’hagi pogut veure afectat per casos de corrupció.

-Prohibició de poder donar qualsevol càrrec públic o poder presentar-se a cap oposició per a funcionari de cap polític que se’l hagi relacionat en casos de corrupció. Per tant, inhabilitació a per vida.

-Prohibició de contractar amb qualsevol administració de les empreses que puguin tenir com a responsable un excàrrec a qui se’l hagi implicat en casos de corrupció.

-Compliment total de la pena de presó i obligatorietat de retornar tots els diners apropiats de forma indeguda i, en el cas d’haver-los gastat, embargament de la part corresponent del sou que puguin tenir o de la part dels beneficis de l’empresa que gestionin. 

 

Si penseu en alguna mesura més, ja m’ho direu.    

FOTOS DEL BATEIG DE LA COLLA CASTELLERA LOS XICS CALEROS III

 

Corte y confección

Durante los últimos años, Fermín Mendicutre González ejerció como asesor de corbatas y complementos del PP, cargo de confianza que le permitió una gran cercanía a los principales dirigentes del Partido tras su desembarco en Génova procedente de la Generalitat Valenciana en la que había desempeñado el puesto de consejero de asuntos indumentarios durante la etapa de Francisco Camps. “Paco era muy exigente y se preocupaba hasta el último detalle de sus trajes siendo una auténtica pesadilla para los sastres a los que obligaba a veces a acudir a horas intempestivas a su casa o a los hoteles en los que se alojaba para ajustar una pinza o arreglarle la caída de unos pantalones, era un cargo de mucha confianza y de gran responsabilidad” comentaba hace unos días Mendicutre en su blog “Gang Gang Style” en el que sigue dando consejos a los políticos de todos los partidos sobre como vestir con elegancia y distinción
Tras su paso al sector privado, Mendicutre, que cuenta con miles de seguidores en la red, está escribiendo sus memorias tituladas “Los trajes nuevos del emperador”. En un adelanto del libro al que ha tenido acceso este diario el sastre valenciano de 48 años, que comenzó regentando una empresa familiar de confección a la medida en su ciudad natal, cuenta como accedió a su primer cargo gracias a la intermediación de Álvaro el Bigotes, cliente de su establecimiento. “Primero me llamaron para un cargo menor como asesor de calcetines, una tarea difícil pues muchos políticos valencianos eran adictos a los calcetines blancos y los había que acudían al parlament con sandalias y hasta en chancletas” escribe Mendicutre que cifra su ascensión a la consejería en la confianza que depositó en él el honorable president: “Un día pasó por mi despacho que estaba cerca del suyo para felicitarme por haber convencido al diputado Carrasclet para que prescindiera del chándal al menos en los actos oficiales y de paso me enseñó un muestrario de corbatas italianas que le había pasado Álvaro “Quiero regalarle media docena a Mariano por su cumpleaños- me dijo- pero tengo mis dudas ¿te parece demasiado atrevida esta verde con topos amarillos? Unos días después me comunicó el ascenso a la consejería de Asuntos Indumentarios de la que me ocupé hasta que estalló el caso Gürtel y Paco Camps me recomendó para un puesto similar en Génova”.
Cuenta Mendicutre que los primeros días en la sede madrileña del PP fueron un auténtico calvario: “incluso el mismo Rajoy solía llevar tomates en los calcetines, zapatos de rejilla y unos nudos de corbata que no hubiera aceptado ni un condenado a la horca con un mínimo de gusto”. Pero lo peor aún estaba por venir, la tragedia del sastre arreció cuando le encargaron que asesorase también a las féminas del partido: “Quitarle la peineta a la Cospedal o darle un poco de color y alegría a Fátima Báñez eran casi misiones imposibles, pero hice lo que pude”.
Hoy, como asesor independiente, Fermín Mendicutre propone una idea revolucionaria, vestir a los políticos de uniforme, así se acabaría con el desaliño indumentario y se fomentaría el igualitarismo democrático, y además la medida serviría para que los ciudadanos pudieran distinguir a primera vista a sus representantes y acercarse a ellos. “Serían unos uniformes discretos, nada de excesos como los de los antiguos procuradores en Cortes del franquismo, aunque quizás les pusiera, por lo menos a ellos, una gorra de plato para los actos más solemnes.”. Entre el rico anecdotario del libro, Mendicutre cuenta como se negó a asesorar al dictador libio El Gaddafi en una misión secreta encargada por la ONU y reproduce una felicitación de Camps  “A mi amiguito del alma Fermín que me viste y me calza con cariño y esmero”. Los recuerdos se agolpan en las páginas de un libro que no tiene final feliz: “Desde que Bárcenas dejó la tesorería las cosas  fueron cada vez peor, porque Luis siempre ha tenido un gusto exquisito y piensa como yo que la ética comienza por la estética aunque a veces se quede a mitad de camino”. Sobre sus relaciones con Mariano Rajoy el sastre valenciano apunta: “ Mariano es demasiado conservador, yo le aconsejé que comenzara a utilizar tonos pastel pero el prefiere seguir vistiendo como el empleado de una funeraria que siempre da malas noticias”
A día de hoy la consejería de asuntos indumentarios del PP está vacante. “ Se hablaba de Carromero para ocuparla pero parece que pasará a Transportes que es lo suyo” ha escrito Mendicutre en una de las últimas entradas de su blog.

LA SEGONA TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ

Al programa Divendres de TV3 d’ahir dilluns, el periodista Jordi Évole va anunciar una nova teoria de la conspiració en contra del govern i la monarquia.

Segons el popular periodista de Salvados de la Sexta, darrere de les informacions que estan sortint als mitjans de comunicació estaria l’extrema dreta espanyola. Una extrema dreta que, des de la mort del dictador hauria estat amagada esperant el moment oportú.  

Abans de valorar aquestes declaracions voldria recordar que el 23-F de 1981, el tinent coronel Tejero, juntament amb els generals Milans del Bosch i Alfonso Armada, el capità de navili Camilo Menéndeza, el comandant Pardo Zancada, etc. van intentar donar un cop d’estat ocupant el Congrés dels Diputats, la seu de RTVE, etc. Amb anterioritat, alguns del involucrats al 23-F ja havien conspirat en la fallida Operació Galàxia. Per tant, no és cert que l’extrema dreta hagués estat amagada.  

També és cert que en els darrers anys han aparegut mitjans de comunicació afins a la ideologia feixista. Estic parlant del grup Intereconomia amb el canal de televisió i el diari la Gaceta. Evidentment, des d’aquests mitjans s’està promovent la doctrina que a Espanya es va batejar com a franquista. L’aparició de sindicats de la mateixa ideologia com és Manos Límpias, semblaria corroborar la teoria d’Évole.

Dit això, personalment, penso que tot és més fàcil. Tot i acceptar que durant les èpoques de crisi econòmica, la ciutadania és més receptiva a missatges populistes que llença l’extrema dreta. Una bona prova del que estic dient és l’auge que està tenint el partit Plataforma per Catalunya. A la FAES d’Aznar també són mestres a l’hora d’emetre missatges que, al menys, sembrin dubtes on no n’hi haurien d’haver. Només cal recordar la primera conspiració. Després dels atemptats de l’11-M de 2004 a Madrid, la policia va atorgar ràpidament l’autoria dels fets a un cèdula radical islàmica que, així, es revenjaria de l’estat espanyol després de que Aznar, sense el suport de l’ONU, decidís que l’exèrcit espanyol participés a la guerra de l’Iraq. Era el més lògic i creïble. Però el govern es va enrocar i va sembra dubtes sobre l’autoria de la carnisseria atribuint l’atemptat a la banda terrorista ETA. Molts anys després, diaris com el Mundo, seguien alimentat la teoria de la conspiració: El PSOE i la banda terrorista ETA haurien pactat fer fora el PP.  

Molt em temo que ara podria passar alguna cosa similar. Des del PP es podria estar llançant sospites sobre moviments de l’extrema dreta destinats a desprestigiar les institucions per a després fer-se amb el poder. Però com també deia ahir Jordi Évole, a l’extrema dreta li manca un líder. És difícil creure que sense líder, qualsevol grup es pugui organitzar maquinar fets caòtics per a tirar per terra un règim democràtic. També vull recordar que Espanya està dintre de la Unió Europea i, només per aquest fet, tenim unes garanties de les que abans no disposàvem.

Conclusió. Per desgracia per als ciutadans, vivim en un país on alguns polítics (m’he estat pensant l’adjectiu per a evitar suspicàcies) s’han deixat comprar amb certa facilitat. Hi ha hagut massa cassos de corrupció per a pensar que tot s’ha mogut des del mateix cap pensant... I fa massa anys que dura.

Ara es volen adoptar mesures per a evitar-ho. N’hi ha qui parla de reduir el mandat dels càrrecs electes; altres diuen que llistes obertes. Jo m’inclino més per una idea que també vaig escoltar la setmana passada al programa Divendres: que només puguin ser aforats per allò que diuen o fan dintre de la seu parlamentària. Tot allò que estigui relacionat amb les seves activitats al marge de les cambres de representants, hauria de tenir la mateixa consideració que qualsevol acció comesa per un ciutadà del carrer. A partir d’aquí se’ls hauria de jutjar ràpidament i condemnar en el cas de trobar-los culpables i, evidentment, no indultar-los amb la facilitat que es fa avui en dia.

La pregunta és: HO ARRIBAREM A VEURE?     

NOTA FINAL. Algú m'ha dit que ni Aznar, ni l'Esperanza Aguirre, ni Gallardón, surten a cap document dels que s'han filtrat fins ara. Serà per alguna cosa?