El cas de la renúncia del fiscal en cap
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Martín Rodríguez
Sol ha posat en evidència que des de Madrid s’exerceix sobre Catalunya
una mena de llibertat vigilada.
Si econòmicament, la Generalitat ha hagut
d’acollir-se al fons de rescat, políticament, el govern central està disposat,
costi el que costi, a que els catalans no puguem decidir en llibertat el
nostre futur com a poble.
Vaig escoltar per la ràdio que un
govern, quan més dèbil es troba, més autoritari es torna. Segurament
que el govern de Rajoy, degut a la seva política contrària als interessos
de la ciutadania per un costat i, per l’altre, a la seva crisi interna
produïda per una persona a qui els del PP no poden nomenar. Aquí ho posarem
en majúscules per a que soni més fort: BÁRCENAS, durant molts anys, l’amo
dels diners del partit.
En pocs dies des de la capital i cort
s’han exercit dues mesures de pressió que confirmen la situació de tutela
sobre Catalunya. La primera va ser recórrer davant el Tribunal Constitucional
(TC) la resolució sobiranista aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya,
una resolució que, pel que sembla, no té cap transcendència jurídica. Malgrat
això, el govern de Rajoy no va dubtar en portar-ho davant del màxim
tribunal per a que aquest decretés la seva inconstitucionalitat. Es de
suposar que, de ser cert que el seu contingut és purament polític, el Tribunal
Constitucional s’hauria de declarar incompetent per a emetre cap dictamen,
ja que no tindrà cap base legal per a fer-ho.
El segon cas (amb el que he començat
l’escrit), és encara més insòlit. Quins són els antecedents per a que
tot un fiscal en cap presenti la dimissió del seu càrrec? Rodríguez Sol,
membre de la conservadora associació de Francisco de Vitoria va tenir l’atreviment
de dir que tots els pobles tenien el dret a ser consultats sobre el
seu futur dintre del marc legal. Seria ben bé la resolució que, només
fa uns dies, va rebutjar el Congrés dels Diputats i que va produir, per
primera vegada, que la majoria dels diputats del PSC votessin diferent
a la resta dels diputats del grup socialista.
Sembla ser que els declaracions del fiscal
en cap del TSJC li van causar algun tipus de trauma al Fiscal General de
l’Estat Torres-Dulce i, ràpidament, li va obrir un expedient disciplinari
per a rellevar-lo de la seva responsabilitat.
La reacció dels jutges i fiscals més
progressistes tampoc es va fer esperar i van elaborar un manifest de recolzament
a Rodríguez Sol on es qualificava la mesura com a exagerada.
Guerres judicials a banda, si
una persona, a títol personal, no pot expressar el que realment pensa,
s’està davant d’una manca de llibertat d’expressió colossal. I
jo pregunto, la llibertat d’expressió no està reconeguda com un dret constitucional?
En canvi, si un militar a la reserva
fa unes declaracions parlant d’intervenir Catalunya en el cas de que s’arribi
a celebrar la consulta sobiranista, no passa res. Imagino que, en la intimitat,
els fatxes, molts d’ells membres del govern de Rajoy, aplaudeixen la idea.
Aquesta és la democràcia del PP. Una
democràcia en la que jo no tens ni el dret a posar-te malalt, perquè si
ho fas, patiràs una reducció de sou sense contemplacions de cap tipus.
