LA HISTORIA DE FRAY PRUDENCIO

Allá por el siglo XIII vivió un santo varón de nombre Prudencio al que le entró la vocación de dedicar su tiempo al Señor. Así que entró de fraile en un convento franciscano de la época. El convento, de clausura, estaba en un remoto rincón de las montañas, lejos de cualquier núcleo habitado. La vida en el convento era de recogimiento y oración. El resto del tiempo lo dedicaban a las más arduas tareas agrarias u oficios manuales para procurar la autosuficiencia del convento.
En la vida cotidiana estaba prohibido cualquier contacto, ya fuere carnal o verbal entre los miembros de la comunidad. Sólo, cada cinco años, el padre prior les congregaba en la sala capitular del monasterio y les permitía decir un máximo de 3 palabras por hermano.
Así que cuando fray Prudencio llevaba 5 años desde su entrada en la orden, el padre prior, fray Domingo de la Cruz Perpetua, les convocó en la sala capitular para “desengrasarles” la garganta. Así que instó a fray Antonio de la Buenaventura para que pronunciara sus palabras:
-Fray Antonio: Ora pro nobis.
Ahora usted, fray Francisco del Señor:
-Mater divine gratia.
Ahora usted, fray Manuel de los Santos:
-Ave Maria.
Y así fue nombrando uno por uno a todos los hermanos de la comunidad hasta llegar a nuestro Prudencio.
Ahora usted fray Prudencio de la Gracia.
-Comida mala!

Tuvieron que pasar cinco años antes de que el padre prior volviera a reunir a la comunidad religiosa en la sala capitular. Y de nuevo instó a los hermanos a que hablaran. Otra vez se iban repitiendo los formulismos propios de la tradición de la comunidad hasta llegar a fray Prudencio:
-Cama dura!!

Fray Prudencio, al igual que todos los miembros de la comunidad tuvo que esperarse otros cinco años para poder hablar delante de los hermanos. Cuando le instó el padre prior, dijo:
-Me voy!!!

A lo que el padre prior le respondió:

NO ME EXTRAÑA NADA, LLEVA QUINCE AÑOS PROTESTANDO!!!


NOTA: Cuenta la historia que al cabo de los años, durante los cuales la transmisión oral de los hechos habían circulado de boca en boca y se habían escrito varios libros sobre las vivencias de Prudencio en la comunidad franciscana,  algunos sindicatos lo adoptaron como patrón y ejemplo de conducta reivindicativa.  

LES FOTOS DEL DIA: 6a FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA V

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ARION VII

GOOGLE, TWITTER I INTERNET

A partit de ja, a tot aquell que demani a Google que sé li esborrin dades (pel que sembla no han de ser transcendentals), ho podrà fer.

Quin tipus de dades serien? Entenc que dades que han quedat desfasades o que siguin incorrectes. Per exemple. Imagineu-vos que en el passat heu estat socis d’una determinada societat o membres d’algun consell d’administració. Hi ha portals d’Internet que faciliten aquests tipus d’informació que, per un altre costat, perdura de forma indefinida a la xarxa. Entenc que si es sol·licita, Google t’ho haurà de treure.

Però hi ha un problema. Quin? La manera de fer-ho i de justificar-ho (bé, potser en lloc d’un n’hi ha dos)

No sé si us hi heu trobat alguna vegada, però sovint, donar-te de baixa d’algun servei sol ser una tasca pràcticament impossible de fer. Donar-te d’alta és relativament fàcil, ja que només cal anar al distribuïdor o fins i tot des del seu portal i fer-ho, però la baixa ja és molt més complicat, perquè en aquest cas, la web no facilita cap formulari ni cap número de telèfon per a poder-ho fer i sovint, si truques al servei d’atenció al client, et desvien a un altre telèfon on tampoc t’acaben solucionant res. Això si és que et responen...

En quan a Twitter, una de les xarxes socials més utilitzades, sembla ser que des del Ministeri de l’Interior, el mateix que va condecorar a la Verge del Amor, sé li volen posar límits. O dit d’una altra manera: restringir la llibertat d’expressió.

Tot ve com a conseqüència dels insults i amenaces que han aparegut recentment, sobre tot després de l’assassinat d’Isabel Carrasco, la Presidenta de la Diputació de Lleó.

Diuen els experts que l’actual legislació ja és suficient, però em temo que des del PP es donarà una volta més al cargol i es limitaran els continguts dels missatges.

Però què és el que realment li fa temor al nostre govern? Que tots aquells que no pensin com els del PP es puguin expressar lliurement enviant tot tipus de missatges que, en pocs minuts poden arribar a veure milers de persones.  

I és que si a alguna cosa tenen temor els populars és a l’ús de la paraula per part de la ciutadania. Ja sabeu que la paraula surt d’una idea i per a tenir idees cal pensar.

El govern de Rajoy voldria que acatéssim sense replicar tot allò que ens diuen i manen com si fóssim un ramat de borregos.

Sense dubte les xarxes socials que ens ofereix Internet són la nostra principal arma, però les hem de saber usar.