diumenge, 3 d’agost del 2014

Una Catalunya de tebeo (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

José Luis Ontiveros (Igualada)
Catalunya, governada per CiU amb el suport dels nacionalistes ERC, CUP, l'aquiescència d'ICV i un PSC desaparegut en lluites fraternals, sembla més un acudit dolent que un país o una nació. CiU, amb la seva seu embargada pel jutge, assetjada per casos de corrupció i amb dirigents sospitosos de blanqueig de diners i de defraudar el fisc. ERC demanant la independència, juntament amb la de Catalunya, de València, Aragó i les Balears a més d'alguna zona del sud de França. La CUP, que qualifica el Parlament de 'Matrix' i crida a la desobediència civil mentre denuncia al jutjat de guàrdia els membres de les seves pròpies forces de seguretat i ordre públic. La família catalana per antonomàsia, els Pujol, en el punt de mira de la Fiscalia anticorrupció, amb alguns fills multimilionaris i de gustos cars. Per si no fos prou, apareixen en escena l'ANC, amb els seus informes sobre exèrcits de Playmobil i armades de closca de nou i el ben remunerat grup d'assessors del president, que avui li diuen que estigui tranquil, que Europa no ens abandonarà i que Espanya seguirà comprant-nos els nostres productes, i demà que seria convenient una moneda pròpia i que hem de boicotejar els productes no catalans. Doncs això, aquesta 'autonosuya' ha fet mèrits suficients per guanyar-se una pàgina a l'enyorat 'TBO', amb Zipi i Zape i els de '13 rue del Percebe', o per ser motiu d'un monòleg del 'Club de la Comedia'.

TAMBÉ JOSEP (PUJOL I FERRUSOLA)

Jordi, Oriol, Oleguer... també Josep... Jordi Pujol va tenir fins a 7 fills, 5 d’ells mascles, les altres dues, femelles.
A part del pare, sembla ser que van tenir un bon perceptor que els va iniciar en el món dels negocis (negocis? O negocis foscos?): Lluís Prenafeta, un obscur personatge que va ser durant una dècada la ma dreta de Jordi Pujol.
Per cert, segons una informació que he trobat per Internet, sabeu qui va treballa a una de les seves empreses? Un tal Artur Mas, us sona?
Però parlem de Josep, un dels fills dels que fins ara, pràcticament no se’n havia parlat. Segons la revista Vozpópuli (http://vozpopuli.com/inicio), a Josep Pujol i Ferrusola se’l va detenir fa uns anys a la frontera entre Argentina i Xile amb una pick up (també conegut com una ranxera) plena de bitllets i no precisament de tren. Finalment se’l va deixar marxar.
El que no diu la informació és si se li van retenir els diners o no. Igual es va solucionar tot amb unes trucades: Dóna’ls-hi uns quans manolls...
La frase no li va sonar estranya.

Per cert, Prenafeta va ser un dels impulsors de la Fundació Catalunya Oberta. Entre els noms il·lustres relacionats amb dita fundació hi trobem: Xavier Sala i Martín, Joan Guitart (exconseller de l'època de Pujol) Vicent Sanchís (el valencià més català) Josep Puigbó (un dels presentadors històrics de TV3), Macià Alavedra (sense comentaris), Alfons López Tena, Andreu Mas-Colell, Vicenç Villatoro, Arcadi Calzada, Salvador Sostres (???), etc. etc. 
Més que una fundació em sembla un cau de rates. 

Si voleu llegir una mica més, us deixo amb aquest enllaç que també és molt interessant:  http://lamentable.org/los-oscuros-origenes-del-soberanismo-catalan/#more-13030

LA FOTO DEL DIA. LA MUIXERANGA DE VINARÒS & XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA


dissabte, 2 d’agost del 2014

ELS CARRERS D'AMPOSTA AMB NOMS D'UNA ALTRA ÈPOCA... LARACHE

L'altre dia, al publicar el carrer Ceuta, un amic em deixava un comentari expressant el seu desacord amb que el nom d'aquest carrer pertanyés a una altra època
No voldria que se'm interpretés malament. Els noms que surten a aquesta secció poden ser franquistes o no. Simplement vull dir que ara ja no es posarien. 
Algú pensa que podria posar-se ara el nom de Melilla o Ceuta a un carrer. Ja no d'Amposta, de qualsevol poble o ciutat d'arreu de Catalunya. 
Bé dit això, i per a confirmar que els noms de Ceuta i Melilla pertanyen a una altra època, us vull parlar del carrer Larache. Tots tres carrers estan per la mateixa zona, es a dir, entre la plaça de la Pau i l'avinguda de Sant Jaume. 
Què és Larache? És una ciutat marroquí que tenia un castell que la Legió espanyola va prendre a les tropes marroquines. I com es diu en argot militar, alguns hi van trobar la glòria.
Potser ara m'heu entès.