S’APROXIMA LA CONSULTA

La vicepresidenta del govern català, Joana Ortega va començar a desvetllar els detalls de la consulta: meses electorals, dotació policial... Però de tot, el més important és la forma de votar.

S’han establert dues formes de votar: presencialment i dipositant el vot al consolat corresponent sempre que es tracti de catalans residents a l’estranger. S’ha descartat però el vot per correu i l’electrònic.

Tot això em dóna que pensar que tant parlar, discutir i fins i tot barallar-se, en lloc de planificar-ho adequadament, s’està improvisant molt.

Puc entendre que no es pugui votar electrònicament. De fet, a l’Estat Espanyol seria una novetat, però no poder fer-ho per correu demostra que no s’ha negociat aquesta possibilitat amb Correus, que, fins ara, és qui en té les competències.

També seria possible (per què no?) que Correus, davant les pressions del govern de Madrid, hagués posat dificultats per a col·laborar en una consulta que cada cop tinc més clar que, en el cas de fer-se, serà molt descafeïnada.

Però encara tinc més dubtes. En referència al vot, dipositat, quins consolats es faran servir? Els espanyols? O les oficines de representació que la Generalitat va obrir a les principals capitals del món? En el primer cas, si pertanyen al govern central, ja estaran d’acord en prestar el servei?

Imagino que poc a poc s’aniran coneixent els detalls de tot plegat, però per una vegada he de donar la raó al PSC quan van acusar el govern d’ improvisació degut a les presses.    

UN DELS NOSTRES (DELS D’ELLS) Segona part

Per la seva part ERC està molt mosca amb CiU. Adonar-se’n de la farsa que van suposar els diferents governs de Pujol, deu de ser molt frustrant. Cal recordar que va ser ERC qui va ajudar que Pujol fos president de la Generalitat. En aquells moments ja s’hauria pogut formar un tripartit, ja que PSC, PSUC i ERC tenien majoria suficient per a formar govern, però Heribert Barrera, a canvi de la presidència del Parlament (i qui sap si alguna cosa més) va decidir decantar la balança cap a l’altre costat.

I si això no fora suficient, els republicans saben que tard o d’hora, Convergència s’acabarà desmarcant de la consulta, encara que, fins poc temps abans estaran jugant al gat i la rata (per no dir a la puta i la Ramoneta, una manera d’expressar-ho molt més familiar.  

Per tot això, ERC va decidir demanar la compareixença de Pujol per a que donés explicacions al Parlament de Catalunya i ara, davant l’anunciat retard per part de Pujol, ha demanat una comissió d’investigació, juntament amb els partits de l’esquerra parlamentària.          

L’anunci per part de Pujol d’endarrerir fins el dia 22 la compareixença al Parlament, va fer enrabiar els republicans, ja que una de les excuses va ser la d’esperar després de l’aprovació de la llei catalana de Consultes quan sembla que ni els republicans coneixien la data concreta de dita aprovació.

També diu Pujol que no està obligat a comparèixer i que d’altres persones (en al·lusió a l’Alicia Sánchez-Camacho), en un cas similar no ho van fer. Aquesta sí que és bona! Com pot dir Pujol que tots dos casos són similars? Vull recordar als meus lectors que la Sánchez –Camacho havia de comparèixer per aquella gravació de la conversa mantinguda a la terrassa del restaurant la Camarga entre ella mateixa i l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola. ¿23 anys d’enganys als ciutadans de Catalunya és de la mateixa magnitud que un fet puntual com va ser la gravació d’una conversa? Cada dia que passa sento més animadversió per aquest personatge, si és que això encara és possible, perquè estima per Pujol no n’he tingut mai, si més no, tot el contrari.      

Convergència recrimina als altres grups que hagin sol·licitat una comissió d’investigació sobre el cas Pujol, encara que, de moment, se'n han presentat dues (la primera la van presentar el PP i C's, mentre que la segona està signada per ERC, ICV-EUA i les CUP -a l'hora d'escriure aquestra entrada, el PSC no s'havia sumat a cap) Una vegada més, CiU es quedarà sola davant tota la resta.

Quan es va sol·licitar a Pujol que comparegués, en un principi, CiU tampoc s’hi va mostrar d’acord, però va rectificar. Rectificarà ara també? Ho dubto molt. Si la comissió d’investigació és exhaustiva, poden sortir moltes coses i acabar per afectar a la cúpula de CDC. Estic segur que els hi acabarà afectant. Per això Mas i els seus no voldrien que es fes.

El Periódico d’ahir titulava: Pujol desafia a Mas. La meva opinió és que en privat CDC dóna suport incondicional a Pujol, mentre que en públic fan com si estiguessin molestos amb Pujol, el seu entorn i tot el que té que veure amb les seves relacions fraudulentes.

I és que Pujol, es vulgui o no, és un dels d’ells. Ho ha estat durant quasi 40 anys i ho segueix sent en els moments més difícils.

A un referent no se’l deixa penjat i més quan la política d’un partit (CDC) ha girat en torn d’ell i seguint les seves directrius.

I és que Pujol, per a Convergència és un dels nostres, es a dir, dels d’ells...  

I ja per acabar unes preguntes.

-L’actitud d’ERC en el cas Pujol, seria la mateixa si ja no sé sabés que la consulta no es farà de la forma que voldrien els republicans?

-Cóm seran les relacions futures entre CiU i ERC?

-Aconseguirà Convergència girar pàgina (de veritat) i deixar enrere la figura del seu fundador?  

LA MUIXERANGA DE VINARÒS A ALCALÀ DE XIVERT. FOTOS XI

Em sento molt catalana i no desitjo la independència (carta publicada al Periódico de Catalunya)

Conxi Hernández (L'Hospitalet del Llobregat)

Em sento molt catalana, estimo la meva terra, la meva llengua i la meva cultura, i no tinc necessitat d'independitzar-me d'Espanya. Crec que un dels motius que mouen els que sí que ho desitgen és el sentiment per la nostra llengua. M'agrada molt el meu idioma i l'utilitzo per comunicar-me i expressar-me, amb la mateixa passió i sentiment que quan utilitzo qualsevol altre que no sigui el català. Penso que el desig de separar-se respon a un arrelament desmesurat que porta a voler cuidar i protegir la nostra cultura a base de barreres i fronteres. Un altre motiu pot ser l'econòmic, pensar que la Generalitat, al no dependre del Govern central, podria comptar amb més recursos i destinar-los a un benestar més gran per a tots. No ho crec, i a més el finançament que hi ha és el que es va pactar al seu dia amb el Govern de l'època. Tots sabem que s'hauria de millorar: renegociem-lo. Però aquest no és motiu per separar-se sense haver lluitat abans. Aquesta és l'era de l'alta tecnologia i la globalització; impera la comunicació i la informació flueix, aportant-nos enormes possibilitats de creixement i l'ocasió d'estrènyer vincles abans inimaginables. Vivim una evolució constant i a passos agegantats, que fa possible que ens ajudem mútuament i ens puguem adaptar millor als canvis i esdeveniments futurs, que sens dubte cada vegada seran més sorprenents i extraordinaris. La unió fa la força i proporciona amplitud de mires per vèncer els contratemps amb eficàcia. No ens limitem, siguem tots ciutadans del món.