dijous, 4 de setembre del 2014

UN DELS NOSTRES (DELS D’ELLS) Segona part

Per la seva part ERC està molt mosca amb CiU. Adonar-se’n de la farsa que van suposar els diferents governs de Pujol, deu de ser molt frustrant. Cal recordar que va ser ERC qui va ajudar que Pujol fos president de la Generalitat. En aquells moments ja s’hauria pogut formar un tripartit, ja que PSC, PSUC i ERC tenien majoria suficient per a formar govern, però Heribert Barrera, a canvi de la presidència del Parlament (i qui sap si alguna cosa més) va decidir decantar la balança cap a l’altre costat.
I si això no fora suficient, els republicans saben que tard o d’hora, Convergència s’acabarà desmarcant de la consulta, encara que, fins poc temps abans estaran jugant al gat i la rata (per no dir a la puta i la Ramoneta, una manera d’expressar-ho molt més familiar.  
Per tot això, ERC va decidir demanar la compareixença de Pujol per a que donés explicacions al Parlament de Catalunya i ara, davant l’anunciat retard per part de Pujol, ha demanat una comissió d’investigació, juntament amb els partits de l’esquerra parlamentària.          
L’anunci per part de Pujol d’endarrerir fins el dia 22 la compareixença al Parlament, va fer enrabiar els republicans, ja que una de les excuses va ser la d’esperar després de l’aprovació de la llei catalana de Consultes quan sembla que ni els republicans coneixien la data concreta de dita aprovació.
També diu Pujol que no està obligat a comparèixer i que d’altres persones (en al·lusió a l’Alicia Sánchez-Camacho), en un cas similar no ho van fer. Aquesta sí que és bona! Com pot dir Pujol que tots dos casos són similars? Vull recordar als meus lectors que la Sánchez –Camacho havia de comparèixer per aquella gravació de la conversa mantinguda a la terrassa del restaurant la Camarga entre ella mateixa i l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola. ¿23 anys d’enganys als ciutadans de Catalunya és de la mateixa magnitud que un fet puntual com va ser la gravació d’una conversa? Cada dia que passa sento més animadversió per aquest personatge, si és que això encara és possible, perquè estima per Pujol no n’he tingut mai, si més no, tot el contrari.      
Convergència recrimina als altres grups que hagin sol·licitat una comissió d’investigació sobre el cas Pujol, encara que, de moment, se'n han presentat dues (la primera la van presentar el PP i C's, mentre que la segona està signada per ERC, ICV-EUA i les CUP -a l'hora d'escriure aquestra entrada, el PSC no s'havia sumat a cap) Una vegada més, CiU es quedarà sola davant tota la resta.
Quan es va sol·licitar a Pujol que comparegués, en un principi, CiU tampoc s’hi va mostrar d’acord, però va rectificar. Rectificarà ara també? Ho dubto molt. Si la comissió d’investigació és exhaustiva, poden sortir moltes coses i acabar per afectar a la cúpula de CDC. Estic segur que els hi acabarà afectant. Per això Mas i els seus no voldrien que es fes.
El Periódico d’ahir titulava: Pujol desafia a Mas. La meva opinió és que en privat CDC dóna suport incondicional a Pujol, mentre que en públic fan com si estiguessin molestos amb Pujol, el seu entorn i tot el que té que veure amb les seves relacions fraudulentes.
I és que Pujol, es vulgui o no, és un dels d’ells. Ho ha estat durant quasi 40 anys i ho segueix sent en els moments més difícils.
A un referent no se’l deixa penjat i més quan la política d’un partit (CDC) ha girat en torn d’ell i seguint les seves directrius.
I és que Pujol, per a Convergència és un dels nostres, es a dir, dels d’ells...  
I ja per acabar unes preguntes.

-L’actitud d’ERC en el cas Pujol, seria la mateixa si ja no sé sabés que la consulta no es farà de la forma que voldrien els republicans?
-Cóm seran les relacions futures entre CiU i ERC?
-Aconseguirà Convergència girar pàgina (de veritat) i deixar enrere la figura del seu fundador?